"Al nostre
volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred fa
temença, la negra nit horror,
criden els fills,
les nores ens parlen amb aspresa.
¿Què hi fa d'anar
caient, si ens ne duem l'amor?"
Josep Carner, La
poma escollida, Els fruits
saborosos (1906)
Aquests
versos corresponen a l'últim estrofa del poema de “La poma escollida”. Els he
escollit perquè transmeten molt bé la idea del poema: la incertesa de quan arribarà la mort, sabent que no està lluny, i
l’enyorança de l’energia i la joventut. Però el més destacat és el tancament
del poema, on Carner fa referència a l’amor com a via d’evasió d’aquesta
feblesa provocada per l’envelliment. Així doncs, amb un sol vers transforma
totalment el missatge negatiu que transmet el poema, i ens mostra l’acceptació
de la mort que, al cap i a la fi, si hem sigut estimats i hem estimat, el
destí inevitable de la mort no és tan greu.
Irene Rodrigo, 2 BAT C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada