Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dimarts, 29 de maig del 2012

Esperança

<>Et responc ara perquè no tinc son. Tots dormen a casa, i és entre aquest silenci quan em trobo més a vora de vosaltres. Per la teva carta veig que encara et duren els dubtes respecte a la meva futura felicitat. Estigues tranquiŀla, sóc feliç tal com no ho hauria pogut somiar. He entrat en aquesta família amb satisfacció de tots. En Tomàs, cada dia el sento una mica més meu...>> He seleccionat aquest fragment, perquè encara podem observar el desig de la Laura de ser feliç amb en Tomàs i no fa cas a la Maria, que conserva encara certs dubtes sobre si la Maria aconseguirà la felicitat amb en Tomàs. Ella creu que si. Andreu Roig 1 bat B
PUPIL·LES TROBADES

-M'ha dit en Tomàs que no havia estat gaire bona, Laura!...
Sent com aquests mots li passen orelles endins,amb aquell so greu, tan natural, que la fa estremir de fred i de goig com si fos una carícia.
   Respon una insignificança que no l'escolten ni ell ni ella. En Pere mira el rostre pansit, senyalat pel sofriment, el llavis dolorosos, els ulls aombrats per l'insomni. Les mirades d'ell i d'ella es troben, es prenen, es besen, es rescabalen de tants dies d'enyorament.


Aquest ha sigut el meu fragment elegit, degut a que m'encanta la segona estrofa quan diu: Les mirades d'ell i d'ella es troben, es prenen, es besen, es rescabalen de tants dies d'enyorament.
Solament amb això sents,et emociones,el vius com si tu estigués mirant aquella persona.
Amb una mirada ja s'en diuen tot ,no necessiten res més que una simple mirada.
Mirada que és goig, alegria,pasiò un per fi l'he vist.
En conclusió podriem dir que aquest fragment defensa aquell dit que diu: "una mirada vale más que mil palabras".


Laura ala cuitat dels Sants.
(Pàgina 220.)

Daniela Serna Giraldo
1 Batxillerat B.

La boira


n“Se sent tan sufocada, tan fora d’ella, que obre el balcó i s’hi aboca; la boira fa com un halo daurat entorn dels fanals encesos; però és freda, i la Laura torna a dins com si se sentís una pressió enemiga que la rebutja.”

Fragment del final del segon paràgraf de la pàgina 77, edició Les Eines.

El motiu per el qual he triat aquest fragment és que m'ha semblat força interessant l'ús simbòlic de la boira en l'obra. Des del primer dia que la Laura va arribar a Comarquinal i es va topar amb la boira, aquesta ha jugat un paper molt important en molts aspectes: la seva presència indica desconcert,que no deixa veure les coses tal com són i amaga secrets, com la gent a Comarquinal. També és curiós el joc que li dóna a la seva presència en funció de l'estat d'ànims de la Laura o com a símbol de presagis i premonicions.



Pablo López Sanz, 1r ESO B.

dilluns, 28 de maig del 2012

El temps i l'alegria


Tres mesos, fins a l'abril, de caure la boira, de passar els núvols de l'hivern. Vetlles de pluja i de quietud compassada pels senyals de campanes que el vent s'emporta lluny, a través dels camps xops, desolats, o bé se senten tan a prop que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa...

Fragment de la pàgina 169, inici segona part de la novel·la.

He escollit aquest fragment de la novel·la Laura a la ciutat dels sants, perquè m'agrada veure com passa el temps, aquest canvi no tan sols d'hivern a primavera, sinó de dies amb núvols a dies solejats, de la tristor de veure ploure a l'hivern, a l'alegria que dona la verdor d'arbres i plantes. Per aquesta mateixa raó, i després d'haver estat fa poc a Polònia, relaciono una foto de Polònia i la seva impressionant verdor amb el fragment de Laura a la ciutat dels sants.

Julián López Ávila 1r BAT B

La boira



—Què mires? –li pregunta.
—Aquest tel de boira, que sembla com si volgués tapar el sol.
—I el taparà; no ho dubtis. La nostra terra no és com la capital, on sempre fa
bo. La boira no ens deixa de petja fins a darreries de maig –declara en Tomàs amb
la seva veu gutural, d’home que està avesat a enraonar a ple camp–.




He escollit aquest fragment, perquè és on es parla de la boira per primer cop. Aquesta boira és com el mal presagi del que la Laura trobarà a Comarquinal; costums vells, conservadors, gent hipòcrita... Durant tota la novel·la s'utilitza la boira com a metàfora de tals comportaments.
En aquest primer moment, la Laura veu la boira i li desagrada. No obstant, pensa que és una cosa passatgera, i no li dona més importància. És quan en Tomàs li parla de la continuïtat d'aquella boira al poble, quan la Laura sent una certa repulsió o desgrat cap a aquest aspecte de Comarquinal -el primer de molts altres-.


María Albà Díaz
1r BAT B

És la beatriu!




La Laura veu per primera vegada aquella persona vestida de dol, de la qual sap vagament la història. La Beatriu s'acosta humil perquè és la filla d'un <<mal cap>>, encara que ningú no li'n faci mai gens de retret declarat. A la Laura, li fa l'efecte com si veiés una persona abandonada en un desert (...) La Laura s'aixeca per fer-li companyia, perquè no hagi de caminar tan sola entre les mirades de les persones que l'han recollida per caritat.


 He escollit aquest fragment, perquè m'agrada com la Laura es compara amb la Beatriu, les dos estan "mrginades" per la societat que les envolta, i estan envoltades de mirades extranyes i desconegudes que no les paren de criticar per qui són. Per això la Laura entèn tant bé a la Beatriu i se l'estima tant.


Irene Esteban, 1r de Bat B
<< Maria:
>> Et responc ara perquè no tinc son. Tots dormen a casa, i és entre aquest silenci quan em trobo més a vora de vosaltres. Per la teva carta veig que encara et duren els dubtes respecte a la meva futura felicitat. Estigues tranquil·la, soc feliç tal com no ho hauria pogut somiar. He entrat en aquesta família amb satisfacció de tots. En Tomàs, cada dia el sento una mica més meu...>>
La Laura s'interromp perquè unes llàgrimes importunes li entelen la visió de les lletres. 


He triat aquest fragment per què decideix mentir a la seva família (cosina i tieta), només per a que siguin feliços, per a que no és preocupin pel seu trasllat a Comarquinal, ja que quan va marxar va prometre que seria feliç tot i l'advertència de la seva cosina Maria. Transmet amor i tendresa, amb molta melancolia acumulada cap a les familiars que ha deixat a Barcelona. 
Helena Nualart Puig 1r BAT B

L'amor! L'amor?


"En Pere! L'amor! L'amor? I en aquella hora de la nit, enduta entre les nuvolades de la febre, la Laura comprèn que aquest nom s'acompanya d'un interrogant. En Pere, ha estat el seu amor o sol el pretext per donar eixida a aquell gran deler d'atenció, de companyia, d'il·lusions? I és ara quan en Pere la reclama per a ell, quan li suggereix la possibilitat d'una convivència absoluta, alliberats de la boira i dels somriures de Comarquinal, que li sembla que no ha estat lluny d'en Pere, que no l'abandonà mai en la seva estada a les Aulines, que la va fer ser tan feliç!" 



- pàg. 277, línia 24

He escollit aquest fragment perquè és un punt en què la Laura es pregunta si realment l'amor que sent per en Pere, que l'ha fet patir tant i que li ha portat tants problemes és realment de veritat o tan sols se l'ha imaginat. Ara que ha aconseguit el que volia, que el Pere la desitgés, es fa aquesta pregunta.

Orla Torrallardona, 1r Bat B
"Però la Laura no sap, no pensa ni es refia. Aquells estats d'esperit que fins suara havia confós amb l'amor no eren res més que un mot amb què disfressava la torbació física, l'alternació dels sentits en contacte amb un home. Ara que un nou sentiment -el primer- comença a descloure's a la seva consciència, la Laura creu que bé val per un amor; no s'adona que li serveix de segona disfressa per dissimular-se les possibilitats de l'amor, de la passió, que tard o d'hora, de prop o de lluny, ve a modelar o destruir la vida de cada ésser que sigui susceptible de contenir-lo." Pàgina 149.


Aquest fragment el vaig destacar un cop haver-lo llegit perquè m'encanta la manera en què l'autor Miquel Llor explica com t'atrapa l'amor al haver-hi caigut, i que és molt difícil deixar d'estimar un cop saps el que se sent. Normalment l'amor t'acaba destruint, i hi ha vegades que la gent confon sentiments, i es pensa que estima, però en realitat no és així, perquè "estimar" és un fet molt gran que poca gent arriba a sentir de veritat.


Henar Alonso 1r BAT B

Per fí, era feliç...


"Aquella nit, ajaguda al costat dels esbufecs d’en Tomàs, la Laura va comprendre amb claredat la mena de sentiment que alenava en la seva consciència per en Pere: l’amor! Ara sí que sabia què era l’amor autèntic!, tan autèntic, que fins la gent s’adonava que havia arrelat entre les altres arrels de la vida d’ella. Amor maleït de Déu!, flama clandestina, que de tan abrandada fa transparents les consciències i les abandona a la curiositat de la gent maliciosa, que creu rescabalar-se dels pecats propis fent riota dels pecats dels altres."

He escollit aquest fragment de la novel·la perquè la Laura d'una vegada per totes sent que es feli´, encara que no sigui amb el seu marit perquè després de tots el disgustos i els mals moments que ha hagut de passar per fí s'adona que hi ha algú que l'estima de veritat i ella també a ell. Es un troç de la novel·la únic ja que hi ha pocs moments en que la Laura se sent feliç de veritat.

Yaiza Jiménez Yeste
1r BAT B



Inici de la felicitat?

Laura torna a mirar en Tomàs adormit. Sols fa tres mesos de tot allò! Ja és seu; ara ja sap què és el matrimoni; l'amor. L'amor? Fet i fet, l'amor és ben fàcil i plaent, per bé que no pas de tant transcendentalisme com sol comentar-se entre noies.

He escollit aquest fragment de la primera part de llibre perquè reflexa els sentiments d'alegria i satisfacció de la protagonista. Aquestes paraules mostren la felicitat de Laura a causa de l'inici d'un nova vida al costat d'en Tomàs, el començament d'una vida que sembla que serà millor però, que ben aviat, la realitat i els diversos fets que es produiran acabaran amb aquesta agradable sensació de Laura que sent durant l'inici de la novel·la. El sentiment de soledat i d'angoixa es farà present a mesura que la novel·la avanci, deixant enrere aquest feliç inici. 



Eva Pujals Vidal
1r de BAT B

Creu-me: des d'aleshores tinc llàstima de tothom, i tu me'n fas molta, Laureta!, i d'ençà que m'has contat això, t'estimo molt... molt, i vull ajudar-te, perquè ets bona!... i bonica... perquè com tu no he vist mai cap noia; i si ets bona minyona, cap dona no se't podrà comparar, a Comarquinal, perquè t'ho mereixes tot.


He escollit aquest fragment perquè retracta els aspectes més sòrdids de l'oncle Llibori, que és una de les persones més importants i respectades per Comarquinal, per tant amb això Miquel Llor ens deixa veure les realitats que s'amaguen sota les aparences d'home vell i burgés, que són tan confoses com la boira.

Ada Vernet
1r Bat - B

diumenge, 27 de maig del 2012

La importància d'un hereu...

...Tot i així, les rares hores de convivència eren una tortura per a la Laura. Tant com més enlla s'exagerava la importànica espiritual d'en Pere, més distant i desfocat veia el marit. I ell volia un fill, un hereu. La Laura sentia repulsió d'auquell estrany, d'aquell enemic refiat del seu repòs, sense la menor exigència envers ella...


He triat aquest fragment en que Miquel Llor expressa perfectament la tristesa que sent una dona que se sent sola, sense nigú amb qui recolzar-se i a la que amés el seu marit i tota la seva família rebutgen perquè no els dona un hereu.

Laura López Cobos
1 BAT-B

dissabte, 26 de maig del 2012

"-I va anar a caure en mans de gent de Barcelona, on tothom va tan mudat, amb aquells badalls de gana que fan pel carrer i el deliri que tenenper casar les noies.
-I rep qui no té la culpa -remuga la Ventura senyant-se un badall encomanat pels badalls imaginaris dels barcelonins.
-Ara que, de bon gust a triar-la, n'ha tingut en Tomàs."

He escollit aquest tros del principi de la novel·la perquè en aquesta novel·la s'hi reflecteix molt bé què pensaven els nobles i burgesos de les persones que no tenien ni béns ni recursos i no tenien treball.
 Aquí l'autor ha fet crítica de la majoria de conservadors se la seva època, donant-los una imatge quasi "arquetípica"

Aleix Arnavat Ferrán 1r BAT B

dimarts, 24 d’abril del 2012

Retrobar la bellesa





Seus, respires, i observes com de blau és el cel. Feia tant de temps que no el veies així… Desitjaries que fos de nit per poder contemplar les estrelles, que tan insignificant et fan sentir cada cop que les veus –encara que, alhora, sense saber ben bé com, et donen aquella sensació de plenitud i d’immensitat-.
Però, ben mirat, si fos de nit no podries apreciar els colors vius de cadascun dels elements que conformen el paisatge que estàs veient. Com en són, de diferents... Tots tenen aquell tret que els diferencia; aquell matís, aquell to, aquella intensitat...
Per fi, has recordat el que és la bellesa.



María Albà Díaz
1r BAT B

Només en llocs com aquest

Només en llocs com aquest, on es sent el suau so de les fulles xocant contra el vent, on l'aire es pur i transmet tranquil·litat. Només en llocs com aquest, on els edificis son muntanyes, els cotxes son arbres i les preocupacions no son més que un absurd record. Només en llocs com aquest puc dir que realment soc lliure.


Ignacio Escrigas Espitia





















 Un paradís molt pròxim




Sovint admirem els paisatges que veiem a la televisió, a les revistes i pensem en la quantitat de llocs increïbles que trobem al món. Sembla que pel simple fet de trobar-se al costat de la nostra casa, no li donem importància a un paisatge com aquest, un paisatge increïble on em perdria durant hores, minuts i segons.
Un lloc de reflexió on el temps no importa, on podem trobar-nos a nosaltres mateixos i de vegades, adonar-nos de quina es la realitat, de que es el que realment importa: ser feliç.


Carlos Ortega Vaquero
1-BAT-B

Dins la natura



Estem menjant, però no en un lloc qualsevol sinó un al qual no acostumem a estar, miris on miris veuràs verd, arbres, natura... Només escoltes silenci, una sensació única al món. I l'hem d'aprofitar, intentar oblidar-nos per un moment de tot i gaudir d'aquest moment.


Yaiza Jiménez
1r BAT B



UN LLOC PER RESPIRAR



Respiro,
Obro els ulls, sol,cel, núvols.
Camino, vegetació,verd,groc, pedres.
Olor a llibertat, esperança.
Respiro,
la meva ment reflexiona:
 On vas? Cap on et dirigeixes?  Ets feliç? Segur que vols seguir? Art ? medicina?
barreja de sensacions,confusions.

Paisatge que em fa reflexiona,ara toca realitat seguir endavant i ser feliç.




Daniela,Serna
1 bat B





Un camí ple d'esparregueres



Un altre camí.
Sembla que no s'acabi mai, ens endinsem dins d'un bosc desconegut, ple de vegetació, la natura ens envolta i ens ensenya la seva bellesa a mesura que passem pel seu costat, desorientats, parats en el temps.
Només hem de prendre una decisió, quin camí agafem per anar endevant i trobar el final.


Irene Esteban
1 Bat B

dilluns, 23 d’abril del 2012

Estem perduts!!


Muntanya amunt, muntanya a baix, arbres que s'apropen i s'allunyen, el soroll dels ocells, i el vent que s'apropa suaument, busquem espàrrecs i se'ns fa l'hora, on som? No ho sabem, però s'està tan bé al camp, que no passa res per perdres, estem amb la natura, no estem sols, deixem enrere la ciutat, on tot i viure sempre estem patint per exàmens, pel treball, o pel que sigui. Mirem a l'esquerra, i mirem a la dreta, continuem sense saber on som, però el verd tan intens del camp ens dona alegria, no ens deixà desanimar-nos, ens obliga a ser feliços!

Julián López Ávila, 1r BAT B

diumenge, 22 d’abril del 2012

Verd


El verd és un color ple d'esperança, vida, alegria, totes les sensacions que es poden sentir quan estàs ben acompanyat. Aquest és el meu color, i el color d'un paisatge, suau i fresc, que desprèn llibertat; i si tot això som capaços d'ajuntar-ho amb les persones que et fan riure dia a dia, aconseguim que una caminada dura es faci tan senzilla i divertida com veure un ocell volar.

Perquè tots sabem que  els moments viscuts en llocs com aquest són inoblidables.

Ada Vernet
1r Bat- B

La piuladissa dels ocells. Aixeques el cap i els teus ulls topen amb uns feixos de llum que t'enceguen. Un joc entre els raigs i les fulles, esquivant-se els uns als altres amb l'ajuda d'una suau brisa. Petites clarianes on el Sol trenca l'ombra.

Orla Torrallardona - 1r Bat B

Llibertat







Miris on miris et toparas amb el color verd. Miris on miris et trobaras amb arbres. Miris on miris sentiras la llibertat i la tranquilitat que t'envolta. Pensar que estas a prop de la ciutat on només pots sentir estrés i soroll, i tu això no ho pots notar en aquest moment és una sensació molt bona. Respires i sents l'aire pur. Escoltes i només sents el soroll del vent que xoca amb els arbres o algún ocellet cantant. Potser és llibertat, potser no, però aquest paisatge realment em tranquilitza.

Henar Alonso, 1r BAT B 

divendres, 20 d’abril del 2012

El camí de la natura

Els camins que anàvem recorrent ens portaven a endinsar-nos cada vegada més en la natura.  Els arbres i flors creaven un paisatge harmònic, d’una verdor inacabable. En un ambient silenciós, respiràvem l’aire de muntanya amb una sensació de llibertat i tranquil·litat. Des de ben amunt, veiem com el mar i les muntanyes quedaven difoses en l’horitzó que semblava no tenir final.  

Eva Pujals Vidal
1r de BAT B

dijous, 19 d’abril del 2012

Paisatge



Una tonalitat de verds m’envoltava, pot ser em distreia aquell horitzó blavós que no sap ningú on va a parar, o les petites pedres del sòl d’un color marronós, però jo mantenia la vista fixada en la varietat d’arbres que se'm creuaven. Alguns de fulla perenne, d'altres de fulla caduca, però tots verds. Les fulles dels arbres queien, volaven, el vent les portava lluny. Algunes fulles em punxaven, d'altres pot ser ni em tocaven, però elles seguien volant. 

Helena Nualart Puig 
1r BAT B

dimecres, 28 de març del 2012

Entrevista de Xavier Grasset a David Bages

Bona tarda,

M'agradaria fer un breu comentari sobre una entrevista realitzada per Xavier Grasset a l'actor David Bagés que ha tingut lloc a la Biblioteca del Centre de Lectura avui, dia 28 de març, a la qual, les alumnes de primer de batxilerat: Elna Bages, Laia Garcia, Anaïs Martínez i Eva Pujals, han tingut el plaer de poder assistir-hi.
Aquesta acte ha commemorat el Dia Internacional del Teatre -dia 27 de març- mitjançant l'entrevista al reusenc David Bages, que és un dels actor de teatre, televisió i cinema més importants i coneguts del panorama català.
Ha estat una experiència cultural i personal molt positiva i interessant que recomano a qualsevol altre persona que es vulgui endinsar i conèixer una mica millor aquesta món dels mitjans i, en aquests cas, del teatre.
En conclusió, hem pogut gaudir d'una entrevista molt propera i agradable a un actor de gran nivell i un caire molt important en l'àmbit teatral i cultural.

Eva Pujals Vidal, de 1r de BAT B

dijous, 1 de març del 2012

Fins que la mort els separi

- Senyora, heus aquí el vostre cavaller tan benaventurat i que la vostra majestat tant desitja. Que la vostra mercè li faci una bona companyia, tal com s’espera de la vostra excel·lència, ja que sabeu del cert quants mals i quants treballs ha hagut de passar per atènyer la felicitat del vostre amor. Obreu sàviament, Princesa, ja que vós sou la discreció del món, i sabeu que és el vostre marit. I penseu només en el present, que el futur tots ignorem quin serà.


He escollit aquest fragment per que trobo que és el més bell i amb major intensitat del llibre, si més no és l’últim encontre que tenen els dos amants abans de que el destí decideixi separar-los per sempre més amb la mort com a final tràgic.
Està carregat de passió, de sentiment, i fins i tot de dolor. És just el moment previ de la consumació final de l’amor entre la parella (el qual té certa comicitat), i la vehemència desenfrenada atribueix al fragment certa bellesa. Parts com aquesta fan de la novel·la, una novel·la millor. 

Meritxell Díaz

dimecres, 29 de febrer del 2012

Tirant i els turcs

"-Juro per l'aigua que va bateja, que si un dia el pogués agafar,aquest traïdor de Tirant, axi com ja n'he agafat d'altres, l'agafaria i el penjaria del pal més alt de tota la nau."

Jo he escollit aquest fragment perqué es dona una situació còmica entre tirant i un mariner turc ja que el mariner parla com a tal i axò comporta un odi cap a l'enemic.La comicitat és deguda a que el turc dona la seva opinió (dolenta) de tirant sense saber que el té al davant.Quan el turc és informat de la situació rectifica i es disculpa i fins i tot l'aconsella enfront la següent batalla.




Daniel Galán

Discurs sobre l'amor que li fa Diafebus a Tirant

- La natural condició de la natura humana és amar, car diu Aristòtil que cada cosa apeteix el seu semblant. I encara que a vós us sembli que és cosa dura i estranya ésser subjugat al jou d'amor, podeu vertaderament creure que no és en poder de ningú poder-hi resistir. Per això, capità senyor, tant com l'home és més savi, tant més deu cobrir amb discreció els naturals moviments i no manifestar fora la pena i el dolor que combat el seu pensament, car la bondat de l'home es mostra quan, abatut per les contrarietats, sap sostenir les adversitats de l'amor amb virtuós ànim. Per la qual cosa, alegreu-vos i davalleu d'aquest lloc de pensaments on us heu assegut, i que el vostre cos manifesti alegria, car la bona sort us ha portat en tan alt lloc on heu disposat el vostre pensament, i vós d'una part i jo de l'altra podrem donar remei a la vostra novella dolor.

He escollit aquest fragment perquè estic d'acord amb el raonament de Diafebus, ja que l'amor és un sentiment que ens tenim des de que naixem. També considero que Tirant no s'hauria de sentir avergonyit, sinó al contrari, perquè l'amor és molt bonic i que no tothom de la sort de trobar-lo, per tant s'hauria de sentir afortunat.
També l'he escollit per la forma en la que està escrit, ja que utilitza un llenguatge enriquit.


Ana Angosto Domínguez

Amor cortès



“- Pel coneixement que tinc, senyora, de la vostra gran vàlua, tant en llinatge com en molta bellesa, gràcia i saber, com en totes aquelles altres virtuts que es deixen reconèixer en un cos més angèlic que humà, mol tus desitjo servir. I consideraria que em faríeu una gran gràcia, si la mercè vostra em volgués donar aquest fermall que porteu al pit. I si la vostra benigna mercè me l’atorgarà, jo l’accepto, i el portaré de grat per honrar-vos i servir-vos, prometent i jurant sobre l’altar i per l’ordre de cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, de la millor manera que ell ho sabrà divisar.”

He escollit aquest fragment, ja que Tirant, amb molta retòrica, expressa a la bella Agnès tot el que suposaria per a ell que li donés una penyora (en aquest cas, el fermall) en senyal de la seva estimació, ja que ell –segons diu- la considera un “cos més angèlic que humà”, i exalta la seva bellesa i la seva virtut. Tot això que diu Tirant deixa entreveure un gran amor envers la noia, un amor absolut; però no és així. L’amor que Tirant expressa és un clar exemple d’amor cortès, típic a les corts, a la època medieval. Tot i que Tirant pugui tenir en bona consideració a la bella Agnès, en absolut està enamorat d’ella. Aquesta és la causa per la que aquest text m’ha cridat l’atenció, per aquest costum totalment perdut en la actualitat.



 María Albà Díaz