Entrevista de Xavier Grasset a David Bages

Bona tarda,

M'agradaria fer un breu comentari sobre una entrevista realitzada per Xavier Grasset a l'actor David Bagés que ha tingut lloc a la Biblioteca del Centre de Lectura avui, dia 28 de març, a la qual, les alumnes de primer de batxilerat: Elna Bages, Laia Garcia, Anaïs Martínez i Eva Pujals, han tingut el plaer de poder assistir-hi.

Aquesta acte ha commemorat el Dia Internacional del Teatre -dia 27 de març- mitjançant l'entrevista al reusenc David Bages, que és un dels actor de teatre, televisió i cinema més importants i coneguts del panorama català.

Ha estat una experiència cultural i personal molt positiva i interessant que recomano a qualsevol altre persona que es vulgui endinsar i conèixer una mica millor aquesta món dels mitjans i, en aquests cas, del teatre.

En conclusió, hem pogut gaudir d'una entrevista molt propera i agradable a un actor de gran nivell i un caire molt important en l'àmbit teatral i cultural.

Eva Pujals Vidal, de 1r de BAT B

Lletra de batalla tramesa pel senyor de les Vilesermes a Tirant Lo Blanc

-A tu, Tirant lo blanc, que has estat principi de la destrucció de la sang militar:
Si el teu ànim esforçat gosa mira el perill de les armes que entre cavallers
s'acostumen, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en
la manera  més segura per tu, posa't d'acord amb mi, amb la condició
que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada.
Escrit per la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes
EL SENYOR DE LES VILESERMES.

He agafat aquest fragment perquè trobo  molt interessant  la cortesia que hi havia entre els cavallers  tot i que s'estaven desafiant a mort i  que eren capaços de donar la vida nomes per l'honor.

Ignacio Escrigas Espitia  1BAT B

Fins que la mort els separi

- Senyora, heus aquí el vostre cavaller tan benaventurat i que la vostra majestat tant desitja. Que la vostra mercè li faci una bona companyia, tal com s’espera de la vostra excel·lència, ja que sabeu del cert quants mals i quants treballs ha hagut de passar per atènyer la felicitat del vostre amor. Obreu sàviament, Princesa, ja que vós sou la discreció del món, i sabeu que és el vostre marit. I penseu només en el present, que el futur tots ignorem quin serà.

He escollit aquest fragment per que trobo que és el més bell i amb major intensitat del llibre, si més no és l’últim encontre que tenen els dos amants abans de que el destí decideixi separar-los per sempre més amb la mort com a final tràgic.
Està carregat de passió, de sentiment, i fins i tot de dolor. És just el moment previ de la consumació final de l’amor entre la parella (el qual té certa comicitat), i la vehemència desenfrenada atribueix al fragment certa bellesa. Parts com aquesta fan de la novel·la, una novel·la millor. 

Meritxell Díaz