Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dijous, 18 de desembre del 2014

JARDÍ VORA EL MAR , Mercè RODOREDA.


"- Fins a la tarda no vam saber que abans que l'anessin a buscar per anar a l'església l'Eugeni havia anat a veure la Rosamaria, que estava només amb la seva tia i tres o quatre amigues del veïnat. La va agafar pel braç, i amb les dents estretes, com si fos boig, li va dir que la deixava casar amb en Francesc, si era la seva voluntat, però que al cap de cinc anys, fos on fos que s'hagués ficat, l'aniria a buscar i ella el seguiria. i va anar mirant tots els altres d'un a un: << A en Francesc li dono cinc anys de la vida de la Rosamaria...¡cinc anys!>> i va alçar la mà amb els dits estirats: <<¡Cinc!>>
- Va venir tard, a la nit, i el vam esperar i no ens va dir ni una paraula."
Pàgina 96. Capítol IV.

Aquest fragment es troba al quart capítol quan els pares de l'Eugeni van a veure a la Rosamaria perquè estan preocupats pel seu fill, ja que porten quasi quatre anys sense saber res d'ell. Li estan explicant al jardiner el que va passar el dia del casament de la Rosamaria. He escollit aquest fragment perquè es veuen clarament els sentiments que tenia l'Eugeni respecte la Rosamaria. es podria dir que era un amor molt fort, ja que està disposat a renunciar a ella durant cinc anys, que si era el que ella volia que la deixava, però que al cap de cinc anys ell tornaria i ella hauria de tornar amb ell.
Després d'aquest fragment l'Eugeni va marxar a Amèrica sense dir practicament res. S'intueix que marxa perquè vol intentar oblidar a la Rosamaria, almenys durant cinc anys.
Com es pot veure aqui, i en general a tota l'obra, mai s'acaben de mostrar els pensaments i sentiments de la Rosamaria, només en un punt del llibre quan ella va a veure als pares de l'Eugeni diu que se l'estimava com un germà. 




Marta Redondo 
2n de BAT C

Jardí vora el mar

JARDÍ VORA EL MAR 
"[...]Me la vaig mirar bé, i era maca. Tenia una cosa que jo, com que sóc jardiner, no sé si sabré explicar; no sé explicar, sobretot, coses de delicadesa... I encara que un jardiner sigui una persona una mica diferent de les altres, i això ens ve de tractar amb les flors, també tractem amb la terra. Una cosa es pot dir que fa balança amb l'altra . Però amb ella, vull dir, amb la senyoreta, era com si només tractessis amb les flors. Em faig embolics, em sembla. Però la senyoreta m'agradava molt... Per mirar-la només. A vegades li hauria dit: "Segui, que la miraré". No vaig gosar mai, és clar. Però li hauria dit si no m'hagués pensat que, a més a més de creure que havia perdut l'enteniment, potser m'hauria despatxat." (pàgina 14) 
 He escollit aquest fragment de la novel·la de Mercè Rodoreda, perquè ens comença a mostrar, quan encara no coneixem molta cosa de la vida del jardiner, com és ell. Podem apreciar la delicadesa amb la que admira la senyoreta Rosamaria. No la desitja -o al menys no ho diu explicitament-, només vol contemplar la seva bellesa. En varis moments durant la novel·la, alguns personatges la descriuen com una persona delicada, com una flor poncella, i pel que podem veure, és una persona molt amable, simpàtica i tendra. D'aqui també li pot venir el nom de Rosamaria, perquè és com una flor. D'alguna forma, pot ser que li recordi a la Cecília, i que, per aquesta raó, només vulgui mirar-la.
Per una altra banda, també podem veure que el jardiner no té males intencions, aprecia els amos de la casa, i potser això també fa que tingui curiositat per saber les coses que els hi passen.
També m'ha agradat molt la forma com descriu que és estar amb la senyoreta:"com si només tractessis amb les flors.", com volent dir que de totes les persones amb les qui tracta durant el dia, la Rosamaria fos amb qui més li agrada estar.
Tot i això no torna a parlar d'ella en tota la novel·la d'aquesta manera, així que no hi ha motius per pensar que pot estar-ne enamorat.


Eva Fernández
2n bat C

¡el senyoret i la Miranda!

"Una nit jo seia a l'entrada de  de la meva caseta i tot d'una vaig sentir com un riure ofegat i em va semblar que veia dues ombres pel camí dels til.lers. Em vaig encuriosir molt i vaig anar a fer una volta més amunt i vaig entrar al camí per dalt, però ells ja eren a la vora del mirador. Quan hi vaig arribar ja eren a baix i aleshores em vaig abocar a la barana mig amagat darrera un test. Havien anat cap a l'esquerra, a la banda on la platja queda tancada per les roques. Feia una nit tranquil.la, no massa fosca, amb el pebre de les estrelles tremolant. A poc a poc els vaig destriar del glop d'ombra, estirats i junts: ¡el senyoret i la Miranda! (...)".
                                                                                                                Pàgina 32. Mercè Rodoreda.



Aquest fragment és important ja que representa la primera vegada que se sap que el senyoret Francesc i la Miranda tenen una relació amagada. La Miranda després de tantes insinuacions cap el senyoret aconsegueix el que vol. Amb tot això el que ella pretén és millorar el seu nivell de vida i aprofita la seva sensualitat per aconseguir-ho a més de l'atracció que crea en els altres pel seu origen, el seu físic, el seu exotisme... La seva intenció és obtenir aquesta ascensió social i econòmica relacionant-se amb una persona que estigui en aquell nivell, com es veu al final de la novel.la: ho aconsegueix quan es casa amb el senyor Bellom.  

Natalia Muñoz


Jardí vora el mar

"-Li he de donar les gràcies i no em deixa. Ara que, ¿sap?, si em treuen d'aquí serà l'enterrament. Potser el que comprarà la casa se'm quedarà... com el senyoret Francesc. Jo li diré que la feina la faig com un de jove... amb més coneixement. Vostè sap tot el que ha passat i sap que la Cecília se'm va morir. I és la vida. Però mentre jo sigui aquí no serà ben bé morta... Cregui que és la veritat; no serà morta del tot... Hi sóc d'ençà que vaig fer el soldat, en aquesta casa; ja li ho vaig explicar. Dia darrera dia... Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l'olor, aquesta és la millor hora. Miri els til·lers... ¿Veu les fulles com els temolen i ens escolten? Vostè riu... Si un dia es passeja de nit per sota els arbres, ja veurà que n'hi dirà de coses aquest jardí...
   Ens vam separar allà, al peu del mirador, i va ser, com si diguéssim, l'acabament de la història."
                                                                    Pàg. 211. "Jardí vora el mar" Mercè Rodoreda

                                                                                

Aquest fragment és l'últim paràgraf de "Jardí vora el mar", el final. Mercè Rodoreda utilitza una tècnica que permet tancar definitivament la història; no es podria seguir ja que el jardiner ho diu:"- L'acabament de la història".
He triat aquest fragment perquè la Cecília va ser tan important pel jardiner que si ell marxés algun dia, es com si deixés la seva estimada allí i l'abandonés. Jo crec que ell pensa, d'una certa manera, que com que tots els records amb ella estan en aquesta casa, si marxés es com si deixés tots aquests records allí.
 En la casa hi ha moltes coses que li recorda coses de la Cecília com per exemple el balancí, el palet,el jardí... i el jardiner no vol deixar enrere tota aquesta meravellosa història amorosa que ha viscut fa molts anys. La Cecília el va marcar per tota la seva vida, i això, és l'amor. Com bé diu ell: "- Sense la Cecília és el final".

                                                         Rose Bozon-Vialle 2n BAT C