Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dilluns, 28 de novembre del 2011

Ofici de poeta Xavier Amorós Corbella

Ofici de poeta : 


Es ridícul pretendre 
que la paraula 
pot canviar cap cosa 
la paraula ressona 
un moment i s'en va 
i les coses romanen. 


Hem escollit aquest poema per la forma de jugar irònicament amb  el significat de poeta fen servir  una antífrasi. 

Ignacio Escrigas Espitia 
Carlos Ortega Vaquero 
Laura López Cobos 
Ferran Grifoll Nogués

dimecres, 23 de novembre del 2011

Amor cruel, Narcís Comadira

Tu i jo ens revolquem junts
per prades oblidades,
tu i jo sentim musiques
que ja no sent ningú.
Els músculs se m’enduen,
per fosques abraçades,
a balmes de silenci
on regnes només tu.
Narcís Comadira

Hem triat aquest poema ja que ens ha semblat un poema que expressa molt bé el mal que pot causar l'amor, un amor que sense ell no pots viure però amb ell tampoc perquè al final acaba fen-te més mal que altre cosa. 
En aquesta estrofa et mostra una etapa del amor on tot és molt més bonic que no pas al final.



Enric Auladell Bernat
Natàlia Garcia Ramo
Raquel Gomis Cañellas
Sabí Peris Cabré



dimarts, 22 de novembre del 2011

EL DISTRET, de Gabriel Ferrater i Soler

EL DISTRET

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater i Soler

Hem escollit aquest poema perquè ens sembla un poema molt normal, és una situació que pot pasar un dia tranquilament sense sobresalts. Ens diu que es una persona molt despistada que mai es fixa en res perquè sempre va mirant al terra; ni en els núvols, ni en les persones, ni en els paisatges, però un dia mira enlaire i veu una noia que es pentina. A més ens ha semblat un poema molt personal, perquè amb tot això ens vol dir que mai es fixa en res, pero sí en les dones.

Ivan Pérez
Andreu Roig
Maria Mendoza
Julián López
Alumnes de 1r BAT B

Sol, de Josep Palau i Fabre



A voltes, en llevar-se, l'home sol
sent fred al cor, una dent que el mossega
a causa de no haver sota el llençol,
durant la nit, un cos per a la brega.

I es mou feixuc, amb la recança oberta
d'abandonar un lligam que desconeix,
i mira el llit de nou i empal·lideix,

veient la companyia tan deserta.


Viu amb el pensament alatrencat,
com si tot l'univers mudés de ruta
i no trobés una esfera segura.


I va tot sol i sent nosa al costat:
algú que en el flanc dret se li detura
fent-li present la seva vida eixuta.



Josep Palau i Fabre 


Hem escollit aquest poema perquè ens ha agradat la manera en que el poeta trasmet un sentiment de soledat i tristesa a través d'una altra persona que no es ell. 


Amira ChafChaf
Yaiza Jiménez
Aleix Arnavat
Eduard Navarro



























"La clau" Joan Brossa

Hem escollit aquest poema visual perquè té un significat molt filosòfic que et fa reflexionar sobre la vida i la manera en com afecta escollir i obrir noves portes a través de paraules. 
Tot això ho fa mitjançant una imatge senzilla d'una clau amb les serres amb l'alfabet.











Henar Alonso, Nerea Fàbregas, Helena Nualart i Daniela Serna

"Els amants", Vicent Andrés Estellés



Els amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que em perdoni el cast senyor López-Picó)


Vicent Andrés Estellés




Hem escollit aquest poema perquè és un dels més coneguts de Vicent Andrés Estellés, i on es veu clarament les tendències de les obres d'aquest autor, és a dir, el tema del sexe parlat d'una manera clara i concisa. També ens ha agradat la manera en què s'expressa i recalca el seu amor apassionat.

Irene Esteban
Eva Pujals
Orla Torrallardona
Ada Vernet 

diumenge, 20 de novembre del 2011

Passeig d'Anniversari de Joan Vinyoli

PASSEIG D'ANIVERSARI
Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar 
nens atordits al caire dels barrancs.


He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.


Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar. 



Hem escollit aquest poema perquè descriu la seva vida, i alhora et fa pensar sobre la mort, que molts cops pot tindre diferents camins, però acabant en un de sol ja que tots en un fi morim.



Pablo López
Arnau Barranco
Killian Estivill
Pol Forès

divendres, 18 de novembre del 2011

Poema de "Desglaç"



Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Maria Mercè Marçal




Hem escollit aquest poema, que pertany al poemari Desglaç, perquè tracta sobre l'amor, l'atracció física, la seducció i l'estimació entre dues persones, anteposant els sentiments a la incomprensió social. Una lluita envers els estereotips femenins regents en la dictadura franquista, que inculcava ideologies homòfobes.



Maria Albà, Meritxell Diaz, Ana Angosto i Nerea García

dilluns, 14 de novembre del 2011

Corrandes d'exili

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


He triat aquests versos perqué m'agrada molt com el poeta usa les paraules per mostrar, per una banda la impotència i el no desig de marxar i per altra banda el sentiment d'estimació vers la seva terra, Catalunya.

Pablo López Sanz

dimecres, 9 de novembre del 2011

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un 
desesperat dolor
aquesta meva pobra,bruta,
 trista, dissortada pàtria.                    

Salvador Espriu


                                                        


 he escollit  aquest  fragment  perquè expressa   l'amor "paradoxal"  que te Espriu ala seva terra  tot i estar  envoltada per la  guerra i les seves consequencies 

Ignacio Escrigas Espitia 

Assaig de plagi a la taverna- Pere Quart

"on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!"


Hem triat aquest fragment perquè ironitza la descripció feta servir per Salvador Espriu en l'Assaig de càntic en el temple. 
Descriu la gent de països del sud, comparant-la amb la gent de la seva pàtria i remarca les virtuds de la seva terra.

Alvaro Ruiz, Daniel Galán

Fragment de Corrandes d'exili, de Pere Quart


Corrandes d'exili
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

SALVADOR ESPRIU

Comentari:
Aquest fragment del poema Corrandes d'exili, de Salvador Espriu, ens recorda a quan un jugador de futbol entra al camp; hi ha futbolistes molt supersticiosos que besen el terreny de joc just quan passen la línia que els separa del camp. Tot seguit entren en una guerra futbolística, un partit de futbol, deixant els companys i l’afició darrere i pensant només en el que li vindrà.


Ivan Pérez Llor i Julián López Ávila, 1r BAT B

Cementiri de Sinera IV Salvador Espriu

Perdura en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
             Salvador Espriu


Hem escollit aquests versos perquè ens agrada la forma en que Salvador Espriu transmet la seva tristesa i dolor en aquest poema. En aquest poema utilitza un to seriós i melancólic.
Amira Chaf Chaf i Yaiza Jiménez

Lluerna (bestiari) - Pere Quart

- Cuca de llum, ¿què cerqueu
pels marges amb la llanterna?
I diu ella sense veu:
- Una lluerna!



L'he escollit perquè expressa l'esperança de seguir buscant el que desitges.

Nerea García

Assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu

Aquesta foto simbolitza l'amor que sent una
persona per la seva pàtria.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.






Aquest poema l'hem triat perquè veiem que, malgrat la guerra civil i que molts autors van exiliar-se, ell va preferir quedar-se a Catalunya, la pàtria que tant estimava. I haver-la hagut de deixar li hauria fet mal.



Sabí Peris Cabré
Enric Auladell Bernat
1 BAT B

Corrandes d'exili- Pere Quart



En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra
Quatre pins un bosc espès,
Cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

He triat aquests quatre versos, perquè el poeta Joan oliver, demostra en ells, com estima la seva pàtria i el seu origen, el Vallès, que es allà on a crescut i enyora aquesta terra. En aquests versos, l’autor transmet amb aquests numerals,la figura retòrica enumeració,vol donar èmfasi a aquest fragment i ensenyar les característiques del Vallès, és a dir, vol donar la sensació, diguéssim, de superioritat.

Nom: Edgar Fornós

Corrandes d'exili - Pere Quart

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
<<Com el valles no hi ha res>>.




He escollit aquest fragment del poema perque fa una mostra del paisatge del paisatge del Vallès i a la mateixa vegada és el mateix que de Catalunya, el lloc on visc i tant estimo.




Ferran Grifoll i Carlos Ortetga.