PASSEIG D'ANIVERSARI
Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.
He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.
Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.
Hem escollit aquest poema perquè descriu la seva vida, i alhora et fa pensar sobre la mort, que molts cops pot tindre diferents camins, però acabant en un de sol ja que tots en un fi morim.
Pablo López
Arnau Barranco
Killian Estivill
Pol Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada