que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules esdevingudes cendra.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE7r5T1pgNyIIBeH_xmZz_WBNYrbj-4gn4zePFiiST1AXwJ3CiR-2FdWq9hbNNrPgTNjn4045tb4WpDAWIy41EjreCj0Qep8UtzI94doJNG5oO8cNkVlewJ7-q-7D2OerkA2DMprlVE18/s320/rosa.gif)
Hem escollit aquest fragment del poema Cementiri de Sinera ja que ens agrada la combinació que fa l'autor amb els sentits, i sobretot l'últim vers que combina molt bé les paraules. És un fragment molt profund que emet records, dolor, pena i tristesa.
Daniela Serna i Henar Alonso.
1r BAT B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada