EL DISTRET, de Gabriel Ferrater i Soler

EL DISTRET

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.

Que demà me'n recordi. L'altre dia

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana

d'un terrat, una noia que s'havia

rentat el cap, amb una tovallola

damunt les espatlles, s'anava passant,

una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.

Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.

Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater i Soler

Hem escollit aquest poema perquè ens sembla un poema molt normal, és una situació que pot pasar un dia tranquilament sense sobresalts. Ens diu que es una persona molt despistada que mai es fixa en res perquè sempre va mirant al terra; ni en els núvols, ni en les persones, ni en els paisatges, però un dia mira enlaire i veu una noia que es pentina. A més ens ha semblat un poema molt personal, perquè amb tot això ens vol dir que mai es fixa en res, pero sí en les dones.

Ivan Pérez

Andreu Roig

Maria Mendoza

Julián López

Alumnes de 1r BAT B