Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dijous, 31 de març del 2011

QUADERN D'ARAM

Recordo ben bé els preparatius del nostre viatge i el sol alegre que feia el matí que vam sortir de casa: l’últim matí feliç., l’últim dia que vaig veure les nenes, l’àvia i el pare, Vahé. L’última abraçada dels pares, els petons de les nenes, de l’àvia:

-Marik, estigues tranquil•la –deia l’àvia-. No pateixis per les nenes ni per Vahé.

-Ni per les roses –va afegir el pare-. Les trobaràs ben cuidades quan torneu, les teves roses.



 Aquest fragment de Quadern d’Aram, pertany al capítol III, Carnet d’Aram, Atenes. (pàgina 53).
He escollit aquest fragment perquè queda ben reflectit el record i l’enyorança per la seva família i per la vida que tenia abans, sense preocupacions ni tantes responsabilitats, sense problemes, quan era petit.
Aquí comença la tragèdia, que ens arriba per mitjà del quadern que escriu Aram, però diu que encara li fa massa mal escriure sobre la seva família, ja que li resulta difícil.
Els recordatoris que fa Aram, serveixen per fer present la bellesa i per lluitar contra l’oblit, ser positiu davant la barbàrie.
Aquests records, d’alguna manera, a Aram i a la seva mare els hi serveixen per poder seguir endavant amb el viatge, que és llarg i ple d’obstacles.
Per altra banda, hi trobem elements al llarg de l’obra que configuren el costat bo de la vida, el desig que hi ha en la idea que la vida és un regal. En són bons exemples les referències a les roses. A Aram les roses li recorden a la seva mare, com les que tenia al jardí de casa seva, a la seva infantesa i a les darreres paraules que va escoltar del pare. La bellesa de les roses, mai morirà.








Aquesta imatge, de la fotógrafa Anne Geddes, per una part reflexa la infantesa, que Aram ha de deixar tant sobtadament i que sempre recorda i les ROSES.




ALEXANDRA COBAS

dimecres, 30 de març del 2011

QUADERN D'ARAM - Maria Àngels Anglada


"Alguns em diuen que el meu ofici de coraller és arriscat, però a mi no m'ho sembla pas tant. De debò, els veritables perills sempre els he passat en terra ferma!"

Aquest és un petit fragment de la pàgina 120 de la novel·la Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada, el qual està situat a finals del nus al capítol VI.


He escollit aquest fragment perquè crec que amb dos líneas podem arribar a entrar dins els sentiments d'Aram, ja que aquest ens demostra que la terra, no és el lloc més segur per a tothom, com és en el seu cas. 

Com hem treballat amb anterioritat, per Aram el fet de ser coraller i tindre que submergir-se a l'aigua no li soposa cap problema, ja que aqest fet li aporta seguretat. Mentre que com apreciem en aquest fragment, la terra és on s'ha de viure, i on es viuen coses no massa agradables, molt sovint. 

Deixan de banda que l'autora caracteritza a Aram amb aquesta sensació de seguretat  dins el mar, aprofitant-ho així per relacionar-ho amb l'origen de a la vida i simultaniament amb el Mediterrani; a mi també m'arriva la sensació que l'autora a la vegava vol remarcar que la terra és un lloc de pas, un espai on tu fas el teu camí, peró on no tens perqué sentir-te segur i a les hores tindre la necessitat de buscar  aquell espai que et permeti sentir-te en el teu món.

Fotogragia: He escollit aqeusta imatge, perquè crec que representa el sentit aquest de no volguer 
estar a terra, de viatjar a un altre món, de sentir-te mes segur/a en altres indrets.
En ella, surtu jo damunt una moto aproximadament als 5 anys. 



Marina Pàmies
2n BAT D

dimarts, 29 de març del 2011

QUADERN D'ARAM


"Jo volava ingràvid -escriu Antoni Ribera, poeta i submarinista- per damunt d'un paratge de somni, format per roques abruptes cobertes d'algues, esculls misteriosos amagats per les gorgònies, mentre travessàvem núvols de peixos"


En aquest fragment del llibre Quadern d'Aram escrit per Maria Àngels Anglada, tot i que aquest fragment és escrit per Antoni Ribera, que  descriu el paisatge  típic mediterrani. Aquesta descripció no té cap connotació negativa, sinó que mostra l'admiració d'Anglada i de Ribera pel paisatge mediterrà. 
Amb l'expressió volava ingràvid per damunt d'un paratge de somni es veu clarament aquesta idealització del mediterrani. 



Foto: jo saltant des d'unes roques a punt d'impactar amb el mar i poder veure el seu fons,   a l'illa de Mallorca (una part del mar mediterrani).



Nadina Cisa Ribas
2n bat D

Quadern d'Aram

[...] quan vam sortir a veure el castell de focs, a la nit sense dir-nos-ho, ens vam separar de la colla, ens vam perdre entre la gent. Com que tothom mirava les bengales i les estrelles de foc, em vaig atrevir a agafar-la de bracet, primer, i després a estrènyer-li aquella cintura tant fina. No ens vam separar no, però jo la respectava massa: era la germana d'en Iorgos. Va ser ella, la meva Alèxia, que en la nit més alegre de l'any, la nit de Pasqua, em va besar damunt dels ulls, quan un espetec de petards i claror me'ls feia tancar!

Aquest és un fragment que vam llegir a classe però tot i així l'he volgut posar. Pertany al fragment en que explica com coneix i s'enamora de l'Alèxia a l'illa de Simi. L'he posat perquè crec que es un moment molt dolç i la descripció està a la seva altura.














Foto de "La escena" de la pel·lícula de My girl.


Martí Vallvé

Quadern d'Aram

1923. Marik-Marsella


Avui he rebut una carta del pare Mesrob, del monestir de Venècia on Vahé havia estudiat, i on havia estat feliç, perquè no li semblava un exili, viure a Venècia i en un convent armeni. He estat contenta de rebre-la, perquè fa dies que Aram és fora i la solitud poblada de records em pesava més que de costum. M'ha emocionat tant, la carta de San Lazzaro, que vull copiar-la en aquest quadern: em torna la imatge de Vahé jove, adolescent, que els anys podrien esborrar.

Així es com comença (després d'una poesía de Daniel Varujan) el setè capítol de l'obra de Maria Àngels Anglada, Quadern d'Aram.
En aquest fragment la que escriu al quadern és Marik. Ens explica que ha rebut una carta d'un religiós de Venècia que va conviure un temps amb Vahé quan aquest era jove. La Marik, que és sola perquè Aram és fora, s'emociona amb la carta i l'escriu al quadern.
Podem destacar del fragment l'enyorança que sent Marik per les seves filles, de l'àvia i de Vahé, sobretot per aquest últim a qui no vol pas oblidar. De fet ella diu que li fa il·lusió la carta perquè "li torna la imatge de Vahé jove, adolescent, que els anys podrien esborrar", ja que en aquell temps Vahé era feliç i era tal i com ella volia recordar-lo. Desde que van deixar enrere el poble armeni, encara que la confiança amb Aram ha anat en augment, cada cop s'allunyen més i ella passa molt de temps sola. Per això, més que per amor, per no estar sola, acaba casant-se amb der Arshavir.



(FOTO: D'internet, no n'he trobat cap meva que pogués utilitzar).

Víctor García, 2n BAT D
“Els volta el silenci, peixos acolorits es mouen, aquests sí, ingràvids, al seu element, i damunt seu brilla com un mirall la superfície del mar”.


Aquest fragment pertany al llibre de Maria Àngels Anglada: Quadern d’Aram, publicat l’any 1997. El localitzem al principi de la pàgina 46.
El text ens parla sobre un dels temes principals de la novel·la: el mar, on ens mostra una tranquil·litat i la llibertat única, que ens fa oblidar els mals moments. 

He triat aquesta imatge ja que reflexa molt aquesta tranquil·litat i es veu molt bé l’aigua transparent la qual descriu l’Aram.
La fotografia la vaig fer jo a aquest estiu a Portbou.




Elena Simón Faulo 

Quadern D' Aram

El meu nét Adrià sent una veritable passió pels animals. En sap tota mena de noms i costums, els observa a més a més, té una gran traça a agafar-los de viu en viu, després els deixa anar sans i estalvis- llevat dels malaurats pops amb què ens ha alimentat aquest estiu. Per això no em va estranyar que, quan vam anar a l'illa grega de Rodes, aconseguis d'atrapar uns breus instants un dels curiosos llangardaixos de l'illa, que fan gairebé dos pams i es planten eixerits sobre les potes, molt més altes que les dels llangardaixos corrents. Són d'un bell color, entre marró i daurat, i s'anomenen <<drac de Rodes>>, perquè són una mica diferents dels de les Cíclades. Ara, el seu nom savi, segons m'he assabentat, és Agama Stellio.

Aquest fragment de la pàgina 39 pertany a l'obra Quadern d' Aram de Maria Àngels Anglada, és el començament de tota l' historia, pertany al plantejament . El narrador que està en primera persona ,podem intuir que és la mateixa autora, ens anirà explicant perquè ha escrit l' historia. En el fragment ens parla del seu nét, l ' Adrià, ens diu que li agraden molt tota classe d'animals i quan va anar a Rodes amb ella va atrapar un drac típic de l'illa, l' autora ens fa una descripció de com era el drac que va atrapar l' Adrià. He triat aquest fragment perquè m' agrada com l' autora descriu els seus records d' aquell dia amb el seu nét i com a partir d' aquí, decideix començar a escriure la historia, dient que de vegades les històries són més difícils d'aferrar que l' àgil drac de rodes.        

Eduard Juanpere Ciurana  2n Bat D

Quadern d'Aram

Doncs, una estona que jo anava a peu, vam trobar una dona mig ajaguda a la vora del camí. I em va allargar un nen molt petit i em va dir tot panteixant:
-          Emporteu-vos el nen, que jo no puc més.
I jo vaig agafar el nen a coll. Però en Grigor i la Marik, que s’havien adonat de tot, van pujar la dona al carro, i abans d’arribar a la ciutat, ja era morta els braços de la mare. I jo vaig pensar que qui sap d’on venia i quines coses terribles no devia haver vist, i la pell de nen es pot dir que em va caure de cop.

Aquest  fragment pertany el llibre de Quadern d’Aram, i el podem localitzar a la pàgina 79.
En aquest fragment el que escriu el diari és Aram i ens comenta el seu viatge iniciàtic, com ho podem veure amb la última frase “la pell de nen es pot dir que va caure de cop”.  
Aram ens explica una de les vivències que el van commoure més en l’exili, diu que el fet de trobar-se una dona mig morta amb un nen petit els braços el va fer madurar de cop, a la força, ja que va veure la realitat del que estava passant al seu voltant. Per tant, aquest és un dels fets que va fer que Aram es fes gran de cop.



Aïda Cantos Masdeu

Quadern d'Aram

Si el pare em veiés, convertit en un 'home d'ofici', com diu la Marik estaria orgullós de mi. Ara ja fa temps que he acceptat que el pare és mort, encara que no n'hem pogut esbrinar detalls, entre tanta dispersió. Potser, però, no trigarem gaire temps a saber-ne més coses, perquè hem tingut una carta de París, de la vídua d'un altre poeta assessinat. 



En aquest fragment de la novel·la Quadern d'Aram, el protagonista escriu des de Marsella, emocionat i orgullós pel que s'ha convertit (maduresa psicològica) i pel viatge iniciàtic, en busca d'un lloc millor per viure per tot el Mediterrani i juntament amb la seva mare. La seva evolució cap a una maduresa l 'ha fet superar obstacles i poder tirar endavant.
Com més tard veurem, Aram s'adona de quines han sigut les causes de la mort del seu pare.
He triat aquest fragment perquè veure o sentir la mort d'un familiar pròxim a tu és realment dur i difícil, i en aquest cas, l'Aram no llença la tovallola i  segueix endavant, i té aquest valor d'encarar el futur amb esperança.
(La fotografia reflecteix que tot i passar un passat dur, al final se li obre un nou camí en l 'amor que és quan es casa amb l'Alèxia.)






Jordi Roig - 2n Bat C

Quadern d'Aram

Abans d'embarcar-se amb els Kondos, l'Aram m'ha donat la llibreta on escriu les dissorts de la nostra família i també coses sobre les noves coneixences:
-Té, mare, ara no tindré pas temps d'escriure. Si vols continuar tu, Marik. 
Perquè tan aviat em diu mare com Marik, d'ençà que ens falta en Vahé, i les nenes , i la mare.
Els nois solen guardar els seus escrits per a ells, però entre el meu fill i jo ara, hi ha una confiança total.


Aquest fragment pertany al llibre Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada, exactament es localitza a la pàgina 87.
L'he triat perquè la relació entre Aram i la seva mare, Marik, és un bon referent en tota la novel.la, l'autora remarca en molts moments, la bona relació que ells dos tenen, la confiança total que es mostren en cada moment, i com s'avenen de bé.
També m'he vist molt identificat amb l'Aram, ja que la relació que tinc amb la meva mare, és molt bona, ens avenim d'allò més bé, i crec que la relació maternofilial és molt important en una família. 
La imatge, l'he fet jo mateix, on apareixen dos playmobils que representen la Marik i l'Aram.

Carlos Salvat 

III Carnet d'Aram. Atenes pàg. 57

El meu amic els ha parlat de la meva traça a nedar, de com m’agrada el mar, els ha contat que ja sé anar per sota aigua, a pulmó lliure, i em penso que n’ha fet un gra massa i tot. Però és veritat que el mar m’atreu, fons i tot ara, que sé com van morir l’àvia i les nenes: la culpa, però, no és del mar, és dels homes, dels maleïts turcs. El mar és innocent. Així és que treballaré amb el corallers grecs, faré tot el que calgui.

Aquest fragment pertany a la novel·la Quadern d’Aram, publicada l’any 1997 per Maria Àngel Anglada, pertany a l’època contemporània finals del segle XX, el  gènere és narratiu amb estil de prosa poètica.
L’Aram explica al seu amic Iorgos que ja sap nedar, tot gràcies al seu pare que li va ensenyar. Si sent més segur, on ningú pot fer-li mal. L’aigua en aquest fragment simbolitza la vida, els orígens de la cultura mediterrània, per també explica que és on van morir la seva àvia i les seves germanes petits, però ell diu que el mar con va tenir la culpa, sinó els turcs. Té moltes ganes de poder treballar de coraller perquè així estarà sempre sota l’aigua.
Per a referir-se als turcs sempre utilitza adjectius despectius com podem comprovar (maleïts turcs).
El narrador és 1a persona omniscient (Aram), apropa al lectora la història i en el temps que succeeix.
Hi predomina els vers en passat com “ha contat” i present “és”.
Pel que fa als recursos estilístics hi trobem una personificació del mar quan diu “el mar és innocent”, asíndeton.
El vocabulari és depurat i utilitza el registre estàndard, armat de lirisme i de prosa.
També hi ha un camp semàntic del mar, amb paraules com: nedar, aigua, lliure, corallers.
La intenció de l’autora és donar una visió subjectiva de que el Mediterrani és acollidor i que és l’origen de tota la cultura mediterrània.

Andrea PatiñoMancebón 2n BAT D

























La fotografia és meva quan vaig a anar fa 1 any a l’Aquari de Barcelona


dilluns, 28 de març del 2011

Quadern d' Aram

El meu amic els ha parlat de la meva traça a nedar, de com m’agrada el mar, els ha contat que ja sé anar per sota aigua, a pulmó lliure, i em penso que n’ha fet un gra massa i tot. Però és veritat que el mar m’atreu, fins i tot ara, que sé com van morir l’àvia i les nenes: la culpa, però, no és del mar, és dels homes, dels maleïts turcs. El mar és innocent. Així és que treballaré amb els corallers grecs, faré tot el que calgui. Justament aniran a Marsella a vendre el corall, m’han explicat, la ciutat on nosaltres viurem!


Aquest fragment, pertany al llibre “Quadern d’Aram”, de l’autora Maria Àngels Anglada. Concretament, es localitza a la pàgina 57. He triat aquest fragment del llibre perquè parla del mar, un aspecte referent en tota l’obra, en el qual m’he sentit identificada ja que el mar és un dels indrets que em fa sentir bé, em fa oblidar els problemes que tinc, i em transmet una pau interior.
 A l’Aram li encanta el mar, es sent protegit, l’atrau malgrat fets que han passat a la seva família, el mar li aporta tranquil·litat, per a ell significa evadir-se dels fets que passen a la superfície i centrar-se en les de sota l’aigua, des de molt petit que neda gràcies al seu pare que li havia ensenyat a bussejar sota del mar i al riu Deguimen.
La imatge és la platja d’una illa de Grècia anomenada Hydra, que vaig visitar aquest estiu amb la meva família, és un lloc molt tranquil, amb una aigua molt clara i amb animals marins per si es vol bussejar i investigar.


Natàlia.

diumenge, 27 de març del 2011

Quadern d’Aram


Fins a perdre’s de vista

Que a l’orient regni la pau.
Que els solcs s’impregnin de suor
No pas de sang!
Que el poble més petit, al so de la cítara,
S’ompli de cants de lloança!
Que a ponent la terra sigui fecunda.
Que l’estel es fongui en rosada,
Que l’espiga esdevingui or!
Damunt les muntanyes, mentre les ovelles pasturen,
que brotin els borrons i les flors!
Que al nord brilli l’abundor,
Que la falç s’enfonsi sense parar
En l’oceà dels forments!
I els graners, obrint-se a la collita,
Escampin l’alegria!
Que a migdia els fruits siguin innombrables,
La mel brilli al cor dels ruscos,
que el vi ragi a doll, que les copes es desbordin!
I quan la muller jove enforni el bon pa,
Que s’il·lumini d’amor!



Petit fragment de un dels poemes de la obra Quadern d'Aram. El podem trobem concretament, a la pàgina 131.
El poema està escrit per Daniel varujan. En el poema es pot veure reflexat aquelles ganes de llibertat, trencar les cadenes que els oprimeixen, acabar amb la ocupació Turca e intentar aixecar de nou el país i poder començar de nou, per tant es ressalta aquest gran amor cap Armènia. Ens fa una petita descripció de la seva terra i com vol que torni a ser, També  en ressalta aquest esperit de lluitador, de seguir endavant i recuperar aquell antic esplendor.
La imatge que he pujat és una fotografia extreta del google, que ens mostra les ganes de trencar aquestes cadenes que oprimeixen la seva terra, poder refer el país i prospera cap a un futur millor.

Oriol Perelló Català

 

Quadern d'Aram, M. À. Anglada

1923. Marik-Marsella (pàg. 145)

L'Aram no estava en millors condicions de serenitat perquè no es podia treure del cap, aquests dies, la mort del seu pare, del nostre Vahé. Una cosa era saber-ho d'una manera difusa, i una altra ha estat el xoc amb la brutal crueltat dels fets. A més, ell s'havia fet un escut amb la imaginació, veient-lo entre els rebels que s'havien unit a Rubén -com hi hauria pogut arribar, a les seves files? El seu mateix desig el persuadia que el seu pare havia mort en el combat contra els botxins turcs, amb les armes a la mà. Però Vahé no tenia cap més arma que la seva poesia.

Aquestes paraules van ser escrites per Marik després de l'accident que Aram pateix bussejant i que el deixa durant força dies postrat al llit. Marik culpa les circumstàncies de la mort de Vahé de l'accident del seu fill, ja que, com que Aram estava molt afectat, no es va poder concentrar prou.

En aquest fragment, la poeta que escriu novel·les torna a fer ús del lirisme que la caracteritza, sobretot en la darrera frase. Amb això, l'autora pretén subratllar la injusta situació de tots aquells que pateixen un genocidi, aquells que, indefensos, moren sota les armes i la violència dels seus exterminadors. Així, el fragment reafirma a Anglada com una defensora dels drets del pobles, que denuncia amb la seva obra els crims que aquests han patit. El fet d'oposar en el mateix paràgraf el que Aram s'havia imaginat (que el seu pare morí lluitant a les files dels rebels) i la vertadera realitat, encara exagera més el sentiment d'indefensió dels armenis davant de la persecució dels turcs.
Per últim, crec que Anglada també pretenia dotar la poesia (i la llengua en general) de poder i posar-la per davant de la lluita com a mitjà per defensar la identitat i els ideals de cadascú.

La imatge es tracta d'un poema visual de Joan Brossa, que crec que il·lustra molt bé les últimes paraules del fragment. (http://queusdire.blogspot.com/2008/04/joan-brossa-poemes-objecte.html)

Maria Grifoll Nogués
2n BAT C

dissabte, 26 de març del 2011

Quadern d'Aram

Terra Porpra


Tinc aquí, damunt la meva taula,
un xic de terra d'Armènia.
L'amic que me l'havia regalada es pensava
que m'oferia el seu cor -sense imaginar-se
que alhora em donava el dels seus avis.
No en puc separa els ulls -com si hi haguéssim arrelat.
Terra porpra. Em pregunto: d'on li ve aquesta vermellor?
Però, amarant-se alhora de vida i de sol,
xopant-se de totes les ferides,
havia d'enrogir per força.
Color de sang, em dic,
terra porpra de segur, car és Armènia...
Potser hi roman un xic de llavor
que em va donar la vida, un reflex de l'aurora
a qui dec mirada fosca,
aquest cor on batega un foc sorgit
a les mateixes fonts d'Èufrates,
aquest cor on cova l'amor alhora que la revolta...
...
Terra propra, exiliada -beretatge, relíquia,
ofrena, eixam -just quan un poema
fremeix sota la meva ploma, sovint ploro
veient aquest ínfim bocí
d'Armènia, rugeixo -encloent l'ànima
dintre e la meva mà,
armo el meu puny!

Daniel Varujan


Aquest fragment és un dels poemes que apareixen a Quadern d'Aram, concretament, a la pàgina 85.
El poema és de l'escriptor armeni Daniel varujan, poeta en què s'inspira el leimotiv de la novel·la, el pare d'Aram, Vahè. En ell hi podem veure reflexat   un enorme esperit patriòtic, una gran exaltació per la seva estimada Armènia, la seva terra. Ens la descriu com una terra lluitadora, que ha passat mals tràngols i que ha patit com cap altre, però que tot i això no es perd l'esperit armeni, un esperit lluitador que segueix endavant. També hi veiem una clara referència a la conservació de la memòria històrica i cultural d'un país. Tot això ens ho mostra a partir de la inspiració d'un petit fragment de terra que es troba.

La imatge que he pujat és una fotografia que vaig fer, ja fa un temps, de la Senyera situada a l'ermita de Santa Anna, a Castellvell del Camp. Crec que és una imatge adient ja que puc fer la comparació entre els dos països: Armènia i Catalunya. La nostra sempre ha estat una terra de lluita, una terra perseguida, els habitants de la qual també s'han vist perseguits algun cop per un altre país i han hagut d'exiliar-se deixant enrere la seva terra. Per tant, també mostra l'esperit de conservar la memòria del passat que Maria Àngels Anglada ens vol transmetre amb el seu llibre.

Albert Salas
2n Bat C

Quadern d'Aram

Si les campanyes del corall continuen anant bé, com aquesta, i encara em surten altres feines en mar, aviat podrem llogar un pis més gran. Sempre he pensat en una casa amb jardí, o amb un pati o un terrat, on ella pugui tenir molts rosers. De moment però, encara es conforma amb els quatre testos al petit balcó. No són roses d'Anatòlia, són roses de Provença.

Així es com acaba un capítol de Quadern d'Aram, a la pàgina 117. En aquest fragment és Aram qui escriu a la llibreta i pel contingut de l'escrit podem veure que ell i la seva mare estan passant per una bona època; Aram té feina al mar i viuen i mengen millor que altres vegades. Tot i així, veiem la voluntat del jove d'aconseguir una vida encara millor per la seva mare, com fa al llarg de tot el llibre.
Un tema a destacar són les roses, ja que veiem que Aram vol que la seva mare tingui una casa gran, pensant en els rosers que hi podria tenir, perquè sap que li agraden molt. Sabem que Marik quan van marxar de casa ja va dir a la seva família que cuidessin els rosers, i a partir d'aquí és un tema que es va repetint al llarg de la novel·la i que, per tant, podríem dir que per ella és com un símbol d'estabilitat ( o fins i tot de llibertat), perquè quan tot hagi tornat a la normalitat, vol tornar a tenir les roses que tenia.
També cal destacar la importància de l'última frase, que diu "No són roses d'Anatòlia, són roses de Provença.", perquè les roses que té ara, no són de la seva terra, són d'una altra part del mediterrani. Són d'on són ells ara.

Soraya Àvila (foto d'internet perquè encara no estan florits els rosers)

divendres, 25 de març del 2011

Testimoni de Hassan, Quadern d'Aram

Vaig aturar el cotxe, ells altra feina tenien que no pas mirar-me: es van tirar sobre els effendis, els van arrencar els vestits i els van despullar; els deixaren ben nus, tal com van venir al món. Les pobres víctimes, indefenses, altra vegada amb les mans lligades, van ser colpejades, empeses i lligades, cada un en un arbre. Després els bandits van treure els seus punyals, i entre els crits escruixidors d'aquells innocents els van apunyalar a sang freda, una i altra vegada. Els seus crits de dolor i d'impotència em trencaven el cor. Així van morir tots cinc, apunyalats, sense poder defensar-se.

Aquest fragment, el que m'ha impactat més, pertany a l'obra "Quadrem d'Aram" de Maria Àngels Anglada. Es localitza a la pàgina 155. En aquest, es narra l'assassinat de Vahé, el pare d'Aram. L'autora utilitza una estratègia narrativa: reserva per al final de la novel·la el moment de més dramatisme (els detalls de la mort de Vahé) i contribueix també a mantenir l’interès del lector pel relat. Es narrat per un narrador testimoni intern, un taxista turc. La seva aportació com a narrador es limita als documents que Marik cus al quadern, i amb els quals el quadern s’acaba. Trobem l'ús d'un mot de llengua armènia, effendis, que significa senyors. Per acabar, crec que l'autora té l'intenció de què ens imaginem i que compartim el dolor i el patiment de Vahé i dels altres quatre effendis a partir de tots els detalls que ens proporciona en el fragment. La imatge fa referència als cinc arbres on aquests van ser assassinats pels "maleïts" turcs, segons l'autora.

David Vendrell Cabanillas 2n BAT D

dijous, 24 de març del 2011

QUADERN D'ARAM

Sí, ho haig d’escriure: no hi va haver compassió ni per als vells ni per als infants, tots els nens, totes les dones, entaforades en vaixells i ofegades a la Mar Negre, fredament. Ho vam saber al cap d’un temps d’haver arribat a Ecmiadzin, a través del NER i de la Creu Roja. Jo sempre les he plorat de nit, durant anys, per no entristir Aram. Una nit, quan érem a Atenes, una dona gran que era a prop meu em va sentir:


-       Per què plores, Marik?
-       Per les meves filletes i l’àvia, ja t’ho he explicat, com va morir.
-       No les has de plorar- em va dir, quasi durament-. Eren molt  petites, van morir de pressa.
-       I què em vols dir, amb això?
-      Jo tenia dues nétes grans, de setze i disset anys; el meu fill vivia lluny de nosaltres, a Bitlis.
-       I què els ha passat?
-       Els turcs, que Déu els confongui, van matar tots els homes, i van raptar i violar les noies i les meves nétes eren precioses: ara són a mans dels maleïts turcs, qui sap on! Per això et dic que no has de plorar les teves.
   
He triat aquest fragment del llibre “Quadern d’Aram” (pàgina 92 i 93) perquè és una de les parts de la novel·la  que més m’ha impactat, ja que quan succeeix una guerra, malauradament, tots tendim a pensar en la quantitat de víctimes mortals, però som pocs els que pensem en la quantitat de víctimes que no moren però que són maltractades i seguiran sent maltractades pels bàndols vencedors. En aquest cas les víctimes maltractades pels “maleïts turcs” són les noies joves. Aquest fragment, doncs, costa de dues parts; la primera part es tracta d’un fragment escrit per Marik, la mare d’Aram, on ens explica com se’n van assabentar de la manera com van matar molts armenis, sobretot vells i infants, “no hi va haver compassió ni per als vells ni per als infants, tots els nens, totes les dones, entaforades en vaixells i ofegades a la Mar Negre, fredament”, “Ho vam saber al cap d’un temps d’haver arribat a Ecminadzin”. La segona part es tracta d’un diàleg directe entre la Marik i una senyora gran a Atenes. L’ intenció de l’autora, Maria Àngels Anglada,  és destacar el sofriment i l’enyorament, en aquest cas de Marik, al perdre els éssers més estimats en una guerra.

ARIADNA TERRADELLAS

dimecres, 9 de març del 2011

QUADERN D'ARAM

Un dia a classe entre tots vam comentar la imatge de la tapa del llibre “Quadern d’Aram”. Des del meu punt de vista crec que la imatge tindria de reflectir els temes principals del llibre. Per aquest motiu, mitjançant unes imatges que he trobat al Google,  he fet un collage amb les imatges significatives sobre els temes de la novel·la els quals em tractat en les darreres classes. A la Il·lustració, primerament,  trobem un mapa de la Mediterrània que mostra el recorregut que fan l’Aram i la seva mare, Marik, i que es converteix en l’escenari de fons durant tota la novel·la,  així doncs fent un viatge geogràfic per la Mediterrània, l’altre imatge ens mostra el famós drac oriental (Agama Stellio) que primerament el troba l’Adrià a l’illa Rodes i, posteriorment, en Paco a Cadaqués,  així fent un recorregut d’una punt a l’altre de la Mediterrània , i per últim, trobem una imatge d’uns nens dalt d’un camió que representa tots aquells infants que van patir una guerra i que, segurament, es van tenir de traslladar d’una banda a l’altre d’un país per poder sobreviure al genocidi, en aquest cas, armeni, malauradament.

Ariadna Terradellas