Quadern d'Aram

1923. Marik-Marsella

Avui he rebut una carta del pare Mesrob, del monestir de Venècia on Vahé havia estudiat, i on havia estat feliç, perquè no li semblava un exili, viure a Venècia i en un convent armeni. He estat contenta de rebre-la, perquè fa dies que Aram és fora i la solitud poblada de records em pesava més que de costum. M'ha emocionat tant, la carta de San Lazzaro, que vull copiar-la en aquest quadern: em torna la imatge de Vahé jove, adolescent, que els anys podrien esborrar.

Així es com comença (després d'una poesía de Daniel Varujan) el setè capítol de l'obra de Maria Àngels Anglada, Quadern d'Aram.
En aquest fragment la que escriu al quadern és Marik. Ens explica que ha rebut una carta d'un religiós de Venècia que va conviure un temps amb Vahé quan aquest era jove. La Marik, que és sola perquè Aram és fora, s'emociona amb la carta i l'escriu al quadern.
Podem destacar del fragment l'enyorança que sent Marik per les seves filles, de l'àvia i de Vahé, sobretot per aquest últim a qui no vol pas oblidar. De fet ella diu que li fa il·lusió la carta perquè "li torna la imatge de Vahé jove, adolescent, que els anys podrien esborrar", ja que en aquell temps Vahé era feliç i era tal i com ella volia recordar-lo. Desde que van deixar enrere el poble armeni, encara que la confiança amb Aram ha anat en augment, cada cop s'allunyen més i ella passa molt de temps sola. Per això, més que per amor, per no estar sola, acaba casant-se amb der Arshavir.



(FOTO: D'internet, no n'he trobat cap meva que pogués utilitzar).

Víctor García, 2n BAT D