"Alguns em diuen que el meu ofici de coraller és arriscat, però a mi no m'ho sembla pas tant. De debò, els veritables perills sempre els he passat en terra ferma!"
Aquest és un petit fragment de la pàgina 120 de la novel·la Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada, el qual està situat a finals del nus al capítol VI.
He escollit aquest fragment perquè crec que amb dos líneas podem arribar a entrar dins els sentiments d'Aram, ja que aquest ens demostra que la terra, no és el lloc més segur per a tothom, com és en el seu cas.
Com hem treballat amb anterioritat, per Aram el fet de ser coraller i tindre que submergir-se a l'aigua no li soposa cap problema, ja que aqest fet li aporta seguretat. Mentre que com apreciem en aquest fragment, la terra és on s'ha de viure, i on es viuen coses no massa agradables, molt sovint.
Deixan de banda que l'autora caracteritza a Aram amb aquesta sensació de seguretat dins el mar, aprofitant-ho així per relacionar-ho amb l'origen de a la vida i simultaniament amb el Mediterrani; a mi també m'arriva la sensació que l'autora a la vegava vol remarcar que la terra és un lloc de pas, un espai on tu fas el teu camí, peró on no tens perqué sentir-te segur i a les hores tindre la necessitat de buscar aquell espai que et permeti sentir-te en el teu món.
Fotogragia: He escollit aqeusta imatge, perquè crec que representa el sentit aquest de no volguer
estar a terra, de viatjar a un altre món, de sentir-te mes segur/a en altres indrets.
En ella, surtu jo damunt una moto aproximadament als 5 anys.
Marina Pàmies
2n BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada