Esperança

<>Et responc ara perquè no tinc son. Tots dormen a casa, i és entre aquest silenci quan em trobo més a vora de vosaltres. Per la teva carta veig que encara et duren els dubtes respecte a la meva futura felicitat. Estigues tranquiŀla, sóc feliç tal com no ho hauria pogut somiar. He entrat en aquesta família amb satisfacció de tots. En Tomàs, cada dia el sento una mica més meu...>> He seleccionat aquest fragment, perquè encara podem observar el desig de la Laura de ser feliç amb en Tomàs i no fa cas a la Maria, que conserva encara certs dubtes sobre si la Maria aconseguirà la felicitat amb en Tomàs. Ella creu que si. Andreu Roig 1 bat B

PUPIL·LES TROBADES

-M'ha dit en Tomàs que no havia estat gaire bona, Laura!...
Sent com aquests mots li passen orelles endins,amb aquell so greu, tan natural, que la fa estremir de fred i de goig com si fos una carícia.
   Respon una insignificança que no l'escolten ni ell ni ella. En Pere mira el rostre pansit, senyalat pel sofriment, el llavis dolorosos, els ulls aombrats per l'insomni. Les mirades d'ell i d'ella es troben, es prenen, es besen, es rescabalen de tants dies d'enyorament.

Aquest ha sigut el meu fragment elegit, degut a que m'encanta la segona estrofa quan diu: Les mirades d'ell i d'ella es troben, es prenen, es besen, es rescabalen de tants dies d'enyorament.
Solament amb això sents,et emociones,el vius com si tu estigués mirant aquella persona.
Amb una mirada ja s'en diuen tot ,no necessiten res més que una simple mirada.
Mirada que és goig, alegria,pasiò un per fi l'he vist.
En conclusió podriem dir que aquest fragment defensa aquell dit que diu: "una mirada vale más que mil palabras".


Laura ala cuitat dels Sants.
(Pàgina 220.)

Daniela Serna Giraldo
1 Batxillerat B.

La boira

n“Se sent tan sufocada, tan fora d’ella, que obre el balcó i s’hi aboca; la boira fa com un halo daurat entorn dels fanals encesos; però és freda, i la Laura torna a dins com si se sentís una pressió enemiga que la rebutja.”

Fragment del final del segon paràgraf de la pàgina 77, edició Les Eines.

El motiu per el qual he triat aquest fragment és que m'ha semblat força interessant l'ús simbòlic de la boira en l'obra. Des del primer dia que la Laura va arribar a Comarquinal i es va topar amb la boira, aquesta ha jugat un paper molt important en molts aspectes: la seva presència indica desconcert,que no deixa veure les coses tal com són i amaga secrets, com la gent a Comarquinal. També és curiós el joc que li dóna a la seva presència en funció de l'estat d'ànims de la Laura o com a símbol de presagis i premonicions.

Pablo López Sanz, 1r ESO B.

El temps i l'alegria

Tres mesos, fins a l'abril, de caure la boira, de passar els núvols de l'hivern. Vetlles de pluja i de quietud compassada pels senyals de campanes que el vent s'emporta lluny, a través dels camps xops, desolats, o bé se senten tan a prop que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa...

Fragment de la pàgina 169, inici segona part de la novel·la.

He escollit aquest fragment de la novel·la Laura a la ciutat dels sants, perquè m'agrada veure com passa el temps, aquest canvi no tan sols d'hivern a primavera, sinó de dies amb núvols a dies solejats, de la tristor de veure ploure a l'hivern, a l'alegria que dona la verdor d'arbres i plantes. Per aquesta mateixa raó, i després d'haver estat fa poc a Polònia, relaciono una foto de Polònia i la seva impressionant verdor amb el fragment de Laura a la ciutat dels sants.

Julián López Ávila 1r BAT B

La boira

—Què mires? –li pregunta.
—Aquest tel de boira, que sembla com si volgués tapar el sol.
—I el taparà; no ho dubtis. La nostra terra no és com la capital, on sempre fa
bo. La boira no ens deixa de petja fins a darreries de maig –declara en Tomàs amb
la seva veu gutural, d’home que està avesat a enraonar a ple camp–.

He escollit aquest fragment, perquè és on es parla de la boira per primer cop. Aquesta boira és com el mal presagi del que la Laura trobarà a Comarquinal; costums vells, conservadors, gent hipòcrita... Durant tota la novel·la s'utilitza la boira com a metàfora de tals comportaments.

En aquest primer moment, la Laura veu la boira i li desagrada. No obstant, pensa que és una cosa passatgera, i no li dona més importància. És quan en Tomàs li parla de la continuïtat d'aquella boira al poble, quan la Laura sent una certa repulsió o desgrat cap a aquest aspecte de Comarquinal -el primer de molts altres-.

María Albà Díaz

1r BAT B

És la beatriu!

La Laura veu per primera vegada aquella persona vestida de dol, de la qual sap vagament la història. La Beatriu s'acosta humil perquè és la filla d'un <<mal cap>>, encara que ningú no li'n faci mai gens de retret declarat. A la Laura, li fa l'efecte com si veiés una persona abandonada en un desert (...) La Laura s'aixeca per fer-li companyia, perquè no hagi de caminar tan sola entre les mirades de les persones que l'han recollida per caritat.


 He escollit aquest fragment, perquè m'agrada com la Laura es compara amb la Beatriu, les dos estan "mrginades" per la societat que les envolta, i estan envoltades de mirades extranyes i desconegudes que no les paren de criticar per qui són. Per això la Laura entèn tant bé a la Beatriu i se l'estima tant.


Irene Esteban, 1r de Bat B

<< Maria:

>> Et responc ara perquè no tinc son. Tots dormen a casa, i és entre aquest silenci quan em trobo més a vora de vosaltres. Per la teva carta veig que encara et duren els dubtes respecte a la meva futura felicitat. Estigues tranquil·la, soc feliç tal com no ho hauria pogut somiar. He entrat en aquesta família amb satisfacció de tots. En Tomàs, cada dia el sento una mica més meu...>>

La Laura s'interromp perquè unes llàgrimes importunes li entelen la visió de les lletres. 

He triat aquest fragment per què decideix mentir a la seva família (cosina i tieta), només per a que siguin feliços, per a que no és preocupin pel seu trasllat a Comarquinal, ja que quan va marxar va prometre que seria feliç tot i l'advertència de la seva cosina Maria. Transmet amor i tendresa, amb molta melancolia acumulada cap a les familiars que ha deixat a Barcelona. 

Helena Nualart Puig 1r BAT B

L'amor! L'amor?

"En Pere! L'amor! L'amor? I en aquella hora de la nit, enduta entre les nuvolades de la febre, la Laura comprèn que aquest nom s'acompanya d'un interrogant. En Pere, ha estat el seu amor o sol el pretext per donar eixida a aquell gran deler d'atenció, de companyia, d'il·lusions? I és ara quan en Pere la reclama per a ell, quan li suggereix la possibilitat d'una convivència absoluta, alliberats de la boira i dels somriures de Comarquinal, que li sembla que no ha estat lluny d'en Pere, que no l'abandonà mai en la seva estada a les Aulines, que la va fer ser tan feliç!" 

- pàg. 277, línia 24

He escollit aquest fragment perquè és un punt en què la Laura es pregunta si realment l'amor que sent per en Pere, que l'ha fet patir tant i que li ha portat tants problemes és realment de veritat o tan sols se l'ha imaginat. Ara que ha aconseguit el que volia, que el Pere la desitgés, es fa aquesta pregunta.

Orla Torrallardona, 1r Bat B

"Però la Laura no sap, no pensa ni es refia. Aquells estats d'esperit que fins suara havia confós amb l'amor no eren res més que un mot amb què disfressava la torbació física, l'alternació dels sentits en contacte amb un home. Ara que un nou sentiment -el primer- comença a descloure's a la seva consciència, la Laura creu que bé val per un amor; no s'adona que li serveix de segona disfressa per dissimular-se les possibilitats de l'amor, de la passió, que tard o d'hora, de prop o de lluny, ve a modelar o destruir la vida de cada ésser que sigui susceptible de contenir-lo." Pàgina 149.

Aquest fragment el vaig destacar un cop haver-lo llegit perquè m'encanta la manera en què l'autor Miquel Llor explica com t'atrapa l'amor al haver-hi caigut, i que és molt difícil deixar d'estimar un cop saps el que se sent. Normalment l'amor t'acaba destruint, i hi ha vegades que la gent confon sentiments, i es pensa que estima, però en realitat no és així, perquè "estimar" és un fet molt gran que poca gent arriba a sentir de veritat.


Henar Alonso 1r BAT B

Per fí, era feliç...

"Aquella nit, ajaguda al costat dels esbufecs d’en Tomàs, la Laura va comprendre amb claredat la mena de sentiment que alenava en la seva consciència per en Pere: l’amor! Ara sí que sabia què era l’amor autèntic!, tan autèntic, que fins la gent s’adonava que havia arrelat entre les altres arrels de la vida d’ella. Amor maleït de Déu!, flama clandestina, que de tan abrandada fa transparents les consciències i les abandona a la curiositat de la gent maliciosa, que creu rescabalar-se dels pecats propis fent riota dels pecats dels altres."

He escollit aquest fragment de la novel·la perquè la Laura d'una vegada per totes sent que es feli´, encara que no sigui amb el seu marit perquè després de tots el disgustos i els mals moments que ha hagut de passar per fí s'adona que hi ha algú que l'estima de veritat i ella també a ell. Es un troç de la novel·la únic ja que hi ha pocs moments en que la Laura se sent feliç de veritat.

Yaiza Jiménez Yeste
1r BAT B

Inici de la felicitat?

Laura torna a mirar en Tomàs adormit. Sols fa tres mesos de tot allò! Ja és seu; ara ja sap què és el matrimoni; l'amor. L'amor? Fet i fet, l'amor és ben fàcil i plaent, per bé que no pas de tant transcendentalisme com sol comentar-se entre noies.

He escollit aquest fragment de la primera part de llibre perquè reflexa els sentiments d'alegria i satisfacció de la protagonista. Aquestes paraules mostren la felicitat de Laura a causa de l'inici d'un nova vida al costat d'en Tomàs, el començament d'una vida que sembla que serà millor però, que ben aviat, la realitat i els diversos fets que es produiran acabaran amb aquesta agradable sensació de Laura que sent durant l'inici de la novel·la. El sentiment de soledat i d'angoixa es farà present a mesura que la novel·la avanci, deixant enrere aquest feliç inici. 

Eva Pujals Vidal

1r de BAT B

Creu-me: des d'aleshores tinc llàstima de tothom, i tu me'n fas molta, Laureta!, i d'ençà que m'has contat això, t'estimo molt... molt, i vull ajudar-te, perquè ets bona!... i bonica... perquè com tu no he vist mai cap noia; i si ets bona minyona, cap dona no se't podrà comparar, a Comarquinal, perquè t'ho mereixes tot.

He escollit aquest fragment perquè retracta els aspectes més sòrdids de l'oncle Llibori, que és una de les persones més importants i respectades per Comarquinal, per tant amb això Miquel Llor ens deixa veure les realitats que s'amaguen sota les aparences d'home vell i burgés, que són tan confoses com la boira.

Ada Vernet
1r Bat - B

La importància d'un hereu...

...Tot i així, les rares hores de convivència eren una tortura per a la Laura. Tant com més enlla s'exagerava la importànica espiritual d'en Pere, més distant i desfocat veia el marit. I ell volia un fill, un hereu. La Laura sentia repulsió d'auquell estrany, d'aquell enemic refiat del seu repòs, sense la menor exigència envers ella...

He triat aquest fragment en que Miquel Llor expressa perfectament la tristesa que sent una dona que se sent sola, sense nigú amb qui recolzar-se i a la que amés el seu marit i tota la seva família rebutgen perquè no els dona un hereu.

Laura López Cobos

1 BAT-B

"-I va anar a caure en mans de gent de Barcelona, on tothom va tan mudat, amb aquells badalls de gana que fan pel carrer i el deliri que tenenper casar les noies.

-I rep qui no té la culpa -remuga la Ventura senyant-se un badall encomanat pels badalls imaginaris dels barcelonins.

-Ara que, de bon gust a triar-la, n'ha tingut en Tomàs."

He escollit aquest tros del principi de la novel·la perquè en aquesta novel·la s'hi reflecteix molt bé què pensaven els nobles i burgesos de les persones que no tenien ni béns ni recursos i no tenien treball.

 Aquí l'autor ha fet crítica de la majoria de conservadors se la seva època, donant-los una imatge quasi "arquetípica"

Aleix Arnavat Ferrán 1r BAT B