"Però la Laura no sap, no pensa ni es refia. Aquells estats d'esperit que fins suara havia confós amb l'amor no eren res més que un mot amb què disfressava la torbació física, l'alternació dels sentits en contacte amb un home. Ara que un nou sentiment -el primer- comença a descloure's a la seva consciència, la Laura creu que bé val per un amor; no s'adona que li serveix de segona disfressa per dissimular-se les possibilitats de l'amor, de la passió, que tard o d'hora, de prop o de lluny, ve a modelar o destruir la vida de cada ésser que sigui susceptible de contenir-lo." Pàgina 149.

Aquest fragment el vaig destacar un cop haver-lo llegit perquè m'encanta la manera en què l'autor Miquel Llor explica com t'atrapa l'amor al haver-hi caigut, i que és molt difícil deixar d'estimar un cop saps el que se sent. Normalment l'amor t'acaba destruint, i hi ha vegades que la gent confon sentiments, i es pensa que estima, però en realitat no és així, perquè "estimar" és un fet molt gran que poca gent arriba a sentir de veritat.


Henar Alonso 1r BAT B