"En Pere! L'amor! L'amor? I en aquella hora de la nit, enduta entre les nuvolades de la febre, la Laura comprèn que aquest nom s'acompanya d'un interrogant. En Pere, ha estat el seu amor o sol el pretext per donar eixida a aquell gran deler d'atenció, de companyia, d'il·lusions? I és ara quan en Pere la reclama per a ell, quan li suggereix la possibilitat d'una convivència absoluta, alliberats de la boira i dels somriures de Comarquinal, que li sembla que no ha estat lluny d'en Pere, que no l'abandonà mai en la seva estada a les Aulines, que la va fer ser tan feliç!"
- pàg. 277, línia 24
He escollit aquest fragment perquè és un punt en què la Laura es pregunta si realment l'amor que sent per en Pere, que l'ha fet patir tant i que li ha portat tants problemes és realment de veritat o tan sols se l'ha imaginat. Ara que ha aconseguit el que volia, que el Pere la desitgés, es fa aquesta pregunta.
Orla Torrallardona, 1r Bat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada