n“Se sent tan sufocada, tan fora d’ella, que obre el balcó i s’hi aboca; la boira fa com un halo daurat entorn dels fanals encesos; però és freda, i la Laura torna a dins com si se sentís una pressió enemiga que la rebutja.”
Fragment del final del segon paràgraf de la pàgina 77, edició Les Eines.
El motiu per el qual he triat aquest fragment és que m'ha semblat força interessant l'ús simbòlic de la boira en l'obra. Des del primer dia que la Laura va arribar a Comarquinal i es va topar amb la boira, aquesta ha jugat un paper molt important en molts aspectes: la seva presència indica desconcert,que no deixa veure les coses tal com són i amaga secrets, com la gent a Comarquinal. També és curiós el joc que li dóna a la seva presència en funció de l'estat d'ànims de la Laura o com a símbol de presagis i premonicions.
Pablo López Sanz, 1r ESO B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada