...Tot i així, les rares hores de convivència eren una tortura per a la Laura. Tant com més enlla s'exagerava la importànica espiritual d'en Pere, més distant i desfocat veia el marit. I ell volia un fill, un hereu. La Laura sentia repulsió d'auquell estrany, d'aquell enemic refiat del seu repòs, sense la menor exigència envers ella...
He triat aquest fragment en que Miquel Llor expressa perfectament la tristesa que sent una dona que se sent sola, sense nigú amb qui recolzar-se i a la que amés el seu marit i tota la seva família rebutgen perquè no els dona un hereu.
Laura López Cobos
1 BAT-B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada