Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dimecres, 29 de febrer del 2012

Tirant i els turcs

"-Juro per l'aigua que va bateja, que si un dia el pogués agafar,aquest traïdor de Tirant, axi com ja n'he agafat d'altres, l'agafaria i el penjaria del pal més alt de tota la nau."

Jo he escollit aquest fragment perqué es dona una situació còmica entre tirant i un mariner turc ja que el mariner parla com a tal i axò comporta un odi cap a l'enemic.La comicitat és deguda a que el turc dona la seva opinió (dolenta) de tirant sense saber que el té al davant.Quan el turc és informat de la situació rectifica i es disculpa i fins i tot l'aconsella enfront la següent batalla.




Daniel Galán

Discurs sobre l'amor que li fa Diafebus a Tirant

- La natural condició de la natura humana és amar, car diu Aristòtil que cada cosa apeteix el seu semblant. I encara que a vós us sembli que és cosa dura i estranya ésser subjugat al jou d'amor, podeu vertaderament creure que no és en poder de ningú poder-hi resistir. Per això, capità senyor, tant com l'home és més savi, tant més deu cobrir amb discreció els naturals moviments i no manifestar fora la pena i el dolor que combat el seu pensament, car la bondat de l'home es mostra quan, abatut per les contrarietats, sap sostenir les adversitats de l'amor amb virtuós ànim. Per la qual cosa, alegreu-vos i davalleu d'aquest lloc de pensaments on us heu assegut, i que el vostre cos manifesti alegria, car la bona sort us ha portat en tan alt lloc on heu disposat el vostre pensament, i vós d'una part i jo de l'altra podrem donar remei a la vostra novella dolor.

He escollit aquest fragment perquè estic d'acord amb el raonament de Diafebus, ja que l'amor és un sentiment que ens tenim des de que naixem. També considero que Tirant no s'hauria de sentir avergonyit, sinó al contrari, perquè l'amor és molt bonic i que no tothom de la sort de trobar-lo, per tant s'hauria de sentir afortunat.
També l'he escollit per la forma en la que està escrit, ja que utilitza un llenguatge enriquit.


Ana Angosto Domínguez

Amor cortès



“- Pel coneixement que tinc, senyora, de la vostra gran vàlua, tant en llinatge com en molta bellesa, gràcia i saber, com en totes aquelles altres virtuts que es deixen reconèixer en un cos més angèlic que humà, mol tus desitjo servir. I consideraria que em faríeu una gran gràcia, si la mercè vostra em volgués donar aquest fermall que porteu al pit. I si la vostra benigna mercè me l’atorgarà, jo l’accepto, i el portaré de grat per honrar-vos i servir-vos, prometent i jurant sobre l’altar i per l’ordre de cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a cavall a tota ultrança, armat o desarmat, de la millor manera que ell ho sabrà divisar.”

He escollit aquest fragment, ja que Tirant, amb molta retòrica, expressa a la bella Agnès tot el que suposaria per a ell que li donés una penyora (en aquest cas, el fermall) en senyal de la seva estimació, ja que ell –segons diu- la considera un “cos més angèlic que humà”, i exalta la seva bellesa i la seva virtut. Tot això que diu Tirant deixa entreveure un gran amor envers la noia, un amor absolut; però no és així. L’amor que Tirant expressa és un clar exemple d’amor cortès, típic a les corts, a la època medieval. Tot i que Tirant pugui tenir en bona consideració a la bella Agnès, en absolut està enamorat d’ella. Aquesta és la causa per la que aquest text m’ha cridat l’atenció, per aquest costum totalment perdut en la actualitat.



 María Albà Díaz

Com va ser feta la batalla de Tirant amb el senyor de les Vilesermes

Un va anar contra l’altre com dos homes rabiosos. Els primers caps que es van donar van anar així: el cavaller francès portava la coltellina damunt el cap, i Tirant la portava al mig del pit. Quan van ser a prop l’un de l’altre, el cavaller francès va donar un gran cop a Tirant al mig del cap, però aquest el va rebatre i contraatacà donant-li un cop, de revés, sobre l’orella, tan fort, que va punxar el muscle i quasi se li veia el cervell. L’altre li va clavar una ganivetada enmig de la cuixa, que se li obria ben bé un pam. I ràpidament li’n va donar una altra al braç esquerre, tan forta que fins i tot li va tocar l’os. I tots dos combatien tan fort que la cosa era d’espant. Estaven tan a prop que treien sang cada cop que es donaven. Feia llàstima veure’ls amb tantes nafres cruels l’un i l’altre; les dues camises s’havien tenyit de vermell de la sang que anaven perdent. 

He triat aquest fragment perquè el llibre només m’ha arribat a agradar en les escenes de batalles. La resta l’he trobat una mica avorrit i per aquestes raons he triat aquest fragment. En podria haver triat algun altre sobre altres guerres, però en aquest es mostra un Tirant més valent.
 Ferran Grifoll Nogués

dimarts, 28 de febrer del 2012

Com Tirant diu a Carmesina que estima.

-Senyora, com que la vostra altesa em força a dir-ho, no us puc dir res més sinó que estimo.
I no va dir res més. Només va abaixar els ulls cap a les faldes de la Princesa.




He escollit aquest fragment perquè Tirant és molt fort i valent en totes les coses menys en l'amor, que es el seu punt feble, en aquest cas es veu clarament reflectida la debilitat que té Tirant al declarar-se a Carmesina, el qual no gosa mirar-la a la cara quan li diu que estima, quan li diu quin el que li passa, el seu mal en aquells moments.


Natàlia Garcia Ramo
1r BAT B

QÜESTIÓ DE VALENTIA



"És el temor de quedar avergonyit per sempre el que em priva de guanyar-me el paradís en aquest món [...] perquè  tot això que ara em passa no és res més que temor a la vergonya [...] Però som-hi! Jo em despullo de temors i de vergonyes i m'abrigo  d'amor i de pietat"





He escollit aquest fragment perquè m'agrada com Tirant venç la por de fer el ridícul i quedar avergonyit. Perquè al final, per molt ridícul que un faci, sempre tindrà algú al costat que el comprengui i que l'estimi. Vergonya tots en tenim, és bàsicament l'estima que li tenim al noste honor, però no em de deixar que aquesta ens impedeixi disfrutar al màxim cada dia, perquè cada moment és únic i irrepetible. A vegades s'ha de ser valent per vèncer la vergonya.

Enric Auladell Bernat
1r BAT B

Davall de les faldes





Quan Tirant fou a la seva posada, es tregué les mitges i es descalçà les sabates. I aquella mitja i aquella sabata amb què havia tocat la princesa davall les faldes, la féu brodar amb molta riquesa. I el que hi féu posar era de gran valor: perles, robins, i diamants, qua valien més de vint-i-cinc mil ducats.



He triat aquest tros ja que em sembla interesant, perquè et demostra el gran valor que té  la cosa que ell més desitja que es tocar a la princesa i que ell per arribar a complir el seu desig no li importar ia pagar el que sigui o fer qualsevol cosa, ja qe per ell això és el més important i el qe desitja més.


Raquel Gomis Cañellas




Com van deixar a Tirant al terra, en la batalla amb el senyor de les Vilesermes

Quan van veure els cavallers, l'un mort i l'altre que semblava que ja estava traspassant, van manar que ningú els toqués d'allà on eren fins que el consell, escoltant la declaració de Clarós de Carença i de Jerusalem, reis d'armes, la Reina, juntament amb tots els estats i amb totes les dames i donzelles, van arribar al lloc dels fets.


He escollit aquesta imatge per fer una reflexió, en el Tirant lo Blanc, a Tirant van deixar-lo al terra dessagnant-se, potser ara en la actualitat ens deixarien morir a terra? Suposo que no, però tot es possible, com a canviat el món des de llavors, però veritablement hem anat a millor o a pitjor?

Julián López Ávila 1r BAT B

Com la princesa conjurà Tirant que li digués qui era la senyora que ell tant amava.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l’espill, i digué:
            -Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida.
Mani-li vostra altesa que em tingui pietat.
            La princesa prengué de seguida l’espill i, amb cuitats passos,
entrà a la cambra pensant que hi trobaria alguna dóna pintada, però
no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfecta-
ment que per ella es feia la festa i s’admira molt que hom pogués
requerir d’amors una dama sense parlar.

El motiu de la tria d’aquest fragment és perquè m’ha cridat l’atenció la forma en la que Tirant declara el seu amor i la ingenuïtat de Carmesina. És a dir, com Tirant, tan “babau” degut al seu enamorament, es declara a Carmesina sense dir res, i a la vegada dient-li a través d’un espill, de manera molt romàntica. On trobo, per exemple, com aquí destaca força l’amor en la vida quotidiana, en una novel·la de cavalleria d’aquella època. Però en cara m’ha fet més gràcia, la ingenuïtat de Carmesina, al pensar-se que hi trobaria una altra dona dibuixada a l’espill, quan ella en el fons, desitjava ser la senyora que tant amava Tirant. En conclusió, trobo molt bonica la manera d’expressar el que sent Tirant a Carmesina.

Hi he triat aquesta imatge, perquè penso que recorda a la por que devia sentir Carmesina, al pensar-se que seria una altra, la dona que sortiria dibuixada:


Kílian Estivill Ribé.
1 Bat b.

Les paraules que Tirant digué al cavaller amb qui combatia quan l'hagué vençut.

"-Cavaller virtuós, bé pots veure que la teva mort, o la vida, està a les meves mans; per això mana'm què vols que faci de tu: si vols la vida o la mort. Com que jo em consolaré més del bé que del mal, mana a la meva mà freta que et tingui misericòrdia, que et vulgui perdonar i que no et faci tant de mal com podria."


He triat aquest fragment del llibre perquè em sobta molt la virtud que té sempre Tirant a l'hora de dir les coses i de prendre decisions, sempre encertades. En aquest cas, Tirant venç a un cavaller, el senyor de Muntalt, i el deixa decidir d'una forma molt humil què vol que faci amb la seva vida. En aquests combats, el més usual era que el cavaller derrotat mori, ja que es tenia molt mal vist que el perdedor sobrevisqués, per raons d'honra i dignitat. 

Pablo López Sanz
1r BAT B

Com Tirant va ser ferit al cor la deesa Venus perquè mirava la filla de l'Emperador.

Quan l'emperador deia totes aquelles paraules, les orelles de Tirant se les van escoltar ben atentament, però els ulls, per la seva part, només contemplaven la bellesa de Carmesina. I com que feia molta calor, ja que les finestres havien estat tancades per llarg temps, la princesa portava la camisa mig descordada i mostrava els dos pits com dues pomes de paradís que semblaven de cristall. Aquestes van hipnotitzar els ulls de Tirant, i els van donar entrada amb tal empenta que no van saber trobar la porta per on sortir, i es van trobar empresonats per sempre sota el poder d'una persona lliure fins que la mort els va separar.


He triat aquest fragment, ja que es en part l'inici de la trama més important de la novela i alhora es un clar exemple dels topics de l'amor. En aquest cas, l'autor utilitza el topic de l'amor entra pels ulls per descriure com es sent Tirant, quan veu a Carmesina per primer cop.
He triat aquesta imatge ja que reflecteix aquesta idea d'amor a primera vista i es troba en un context medieval.

dilluns, 27 de febrer del 2012

COM LA PRINCESA CONJURÀ TIRANT QUE LI DIGUÉS QUI ERA LA SENYORA QUE ELL TANT ESTIMAVA

''-Senyora, la imatge que aquí veureu pot donar mort o vida. Maneu-li, altesa, que em tingui pietat.''

He triat aquest fragment del capítol CXXVII perquè Tirant és declara a Carmesina a través d'un mirall. Penso que és una manera molt romàntica i  astuta per a una declaració. I la manera en que li ho diu i ho fa queda elegant i dient-li de tot cor que el seu amor és de vida o mort. Per tant que per ella moriria.

Helena Nualart
1r BAT B

El somni que va tenir Plaerdemavida.

“[...] I la meva ànima, en sentir aquell plany tan saborós, es lamentava de la meva desventura: per què jo no podia ser la tercera i estar amb el meu Hipòlit? Encara que jo sigui grossera en les coses de l’amor, el meu esperit ha comprès que aquí es trobava el final de l’amor. La meva ànima ha experimentat alguns sentiments d’amor que ignorava, i aquests m’han doblat la passió que sento pel meu Hipòlit; per què no podia prendre part d’aquests besos, de la mateixa manera que Tirant i Carmesina, i el Conestable i Estefania? I com més hi pensava,més dolor sentia, i llavors em sembla que he pres una mica d’aigua i que m’he rentat el cor, els pits i el ventre per posar remei al meu dolor.”


He escollit aquest fragment del capítol CLXIII, on Plaerdemavida li explica a Carmesina el somni que va tenir la nit anterior.  M'ha fet molta gràcia com Plaerdemavida li explica a Carmesina l'amor que sent per Hipòlit, i que d'alguna manera li té enveja a l'amor que tenen ella i Tirant o Estefania i el Conestable, ja que ella també voldria que li passés alguna cosa semblant amb Hipòlit. Trobo que és molt exagerada al expressar el seu amor, i m'ha cridat l'atenció per això.


Henar Alonso
1r BAT B

diumenge, 26 de febrer del 2012

Rèplica que Tirant fa a Plaerdemavida

"És el temor de quedar avergonyint per sempre el que em priva de guanyar-me el paradís en aquest món i el repòs en l’altre. Tot i això, diré que em sembla, que en temps adversos, els parents i els amics es tornen enemics. Heu de saber que el meu desig més innocent o és altre que servir aquella a la qual pertanyo,i pertanyeré fins que la vida em deixi, amb tot l’amor d’aquest món; i amb aquesta promesa de fe vull viure i vull morir. Si la teva voluntat i el meu desig es posessin d’acord, la meva ànima es consolaria d’allò més, perquè tot això que ara em passa no és res més que el temor a la vergonya."


Aquest fragment del llibre Tirant lo Blanc forma part del capítol CCXXXIII. He escollit aquest text perquè reflexa la vulnerabilitat del personatge i el desig que sent per Carmesina. Aquí podem veure la part més humana i sensible del protagonista, Tirant, en què dóna a conèixer el gran temor que té, temor a no aconseguir la seva estimada, Carmesina. En les batalles i guerres veiem la gran fortalesa de Tirant, però quan es tracta de l’amor, com en aquest cas, el propi Tirant reconeix la seva por, a la vegada, que anhela fortament a la princesa. Crec que aquest fragment ajuda a conèixer la part més profunda de Tirant i confirma el gran amor que sent cap a Carmesina, deixant de banda el caràcter heroic que adquireix en altres parts de la novel·la.

Eva Pujals Vidal
1r de BAT B

Un amor massa gran

"No vull perdre la cosa que més estimo i que tant he desitjat, i penso que si continuem puc ser el causant d'alguna cosa que ho agreugés tot. Ja em sembla massa gran el pecat que he comès venint aquí, que amb una flata com aquesta m'hauria d'ccir a mi mateix! I no us penseu, donsella, que me'n vaig perquè tingui por, no, sinó perquè l'amor que sento per la Princesa és enorme. Quan ella sàpiga que li he estat tan a prop, però que, per gran amor, no he volgut enutjar-la, em tindrà encara amb més consideració i llavors em donarà un amor infinit."


He triat aquest fragment del llibre perquè m'agrada molt com Joanot Martorell transmet els sentiments de Tirant. En aquest fragment Tirant prefereix marxar de l'habitació de Carmesina que enutjar-la perquè el seu amor per ella es molt gran i vol que quan la Princesa sàpiga això sigui recompensat amb el seu amor.

Yaiza Jiménez Yeste
1 BAT B

dissabte, 25 de febrer del 2012

Més enllà de les paraules





La Princesa va prendre ràpidament el mirall i amb passos accelerats va entrar a la seva cambra pensant que hi trobaria el retrat d'alguna dona pintada, però no hi veié res més que la seva cara. Llavors va comprendre que la festa anava per ella, i es va admirar molt que un home pogués declarar-se a una dama sense parlar.







He escollit aquest fragment perquè m'ha agradat molt ja que ens mostra que moltes vegades hi ha coses que no es poden expressar amb paraules i que un simple gest pot reflectir els nostres sentiments. 


Nerea García Gutiérrez
1r BAT B






divendres, 24 de febrer del 2012

La mar






Cosí meu, de moment no necesiteu saber el meu mal; i jo no tinc altre mal sinó que l'aire de la mar m'ha transtornat tot.









M'agrada aquest fragment perqué Tirant té vergonya de dir-li a Diafebus que està enamorat, i això ens fa veure que fins i tot al cavaller més fort i valent li pot faltar valor quan la batalla que es lliura és la del amor.

Irene Esteban
1r de Bat B

-Estimo.

"Que mai no he sentit un mal tan gran com el que ara sento, que ben aviat em portarà a una mort miserable o a una glòria reposada, ja que la finalitat de totes aquestes coses és el dolor, a causa que l'amor comporta amargor"
[...]

"Estimo"




He triat aquest fragment ja que penso que es molt bonic, Tirant se sent enamorat i crec que Joanot Martorell expressa molt bé en l'obra aquests sentiments.



Laura López Cobos
1r BAT  B 

dijous, 23 de febrer del 2012

Res com l'amor

Senyora, la imatge que aquí veureu em pot donar mort o vida. 
Maneu-li, altesa, que em tingui pietat





He escollit aquest fragment, perquè em sembla una manera original, senzilla però sobretot romàntica per declarar l'amor a una persona.
Aquí Tirant demostra com es sent lligat als sentiments d'una dona, de Carmesina, i decideix deixar les pors i dir-li tot el que sent.





Ada Vernet Crua
1r Bat - B

No hi ha virtut que no es trobi en ella.

I el dia de les justes es va vestir amb aquella mitja i aquella sabata. I tothom que hi va assistir i que el veia s’admirava de les pedres precioses tan singulars i fines que duia. I deien que mai s’havia vist una sabata de cuir tan rica. I en aquella cama no portava cap mena d’arnès, sinó que només en portava a l’esquerra, i semblava que estava molt bé. Com a plomall, sobre l’elmet, hi portava quatre pilars d’or i el sant Graal fet a la manera d’aquell que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir. Sobre el Sant Graal hi havia la pinta que la princesa li havia donat, amb un motet que, per a qui sabia llegir, deia: No hi ha virtut que no es trobi en ella. I així va sortir aquell dia.
(Tirant lo Blanc, pàg.189, lín.15)

En aquest fragment Joanot Martorell presta gran atenció al detall i a la descripció de la roba de Tirant. Aquí es veu el gran amor que sent Tirant per Carmesina, i la manera com l'idolatra. Considera que Carmesina té tot allò que fa falta a una dona i la té per sobre de totes les altres. Tracta com si fos sagrat tot allò relacionat amb la seva estimada: la mitja amb què la va tocar per sota les faldilles la va brodar amb pedres precioses, porta la seva pinta sobre l'elmet, entre pilars d'or. És un fragment molt romàntic.

Orla Torrallardona Murphy
1r Bat B