- La natural condició de la natura humana és amar, car diu Aristòtil que cada cosa apeteix el seu semblant. I encara que a vós us sembli que és cosa dura i estranya ésser subjugat al jou d'amor, podeu vertaderament creure que no és en poder de ningú poder-hi resistir. Per això, capità senyor, tant com l'home és més savi, tant més deu cobrir amb discreció els naturals moviments i no manifestar fora la pena i el dolor que combat el seu pensament, car la bondat de l'home es mostra quan, abatut per les contrarietats, sap sostenir les adversitats de l'amor amb virtuós ànim. Per la qual cosa, alegreu-vos i davalleu d'aquest lloc de pensaments on us heu assegut, i que el vostre cos manifesti alegria, car la bona sort us ha portat en tan alt lloc on heu disposat el vostre pensament, i vós d'una part i jo de l'altra podrem donar remei a la vostra novella dolor.
He escollit aquest fragment perquè estic d'acord amb el raonament de Diafebus, ja que l'amor és un sentiment que ens tenim des de que naixem. També considero que Tirant no s'hauria de sentir avergonyit, sinó al contrari, perquè l'amor és molt bonic i que no tothom de la sort de trobar-lo, per tant s'hauria de sentir afortunat.
També l'he escollit per la forma en la que està escrit, ja que utilitza un llenguatge enriquit.
Ana Angosto Domínguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada