HISTÒRIA CASTRENSE

Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.

Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

Aquest és un conte breu que pertany al llibre "Invasió subtil i altres contes", publicat per Pere Calders l'any 1978.

En aquest conte es pot observar com Pere Calders compara un grup de soldats que confiaven cegament en el que deia el seu superior, amb aquell comportament humà que tenen moltes persones de confiar tant en algú, sense importar el que diguin o facin. En el cas del conte, el punt on els soldats se n'adonen de que no poden continuar fent cas a les coses que manava el seu superior, és quan els ordena que es llencin per la finestra. Amb el conte també ens mostra que la gent que atempta contra la vida dels altres no és de fiar.

Roger Roca Navarro
2n BAT C

PERE CALDERS - PASSOS COMPTATS

Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m'explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l'horitzó. Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada d'estupor -i qui sap si d'espant-, l'home clavat a terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a mida abans no es pongués el sol. «Després -afegí- tot són presses».

Aquest conte breu es troba al recull Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, i parla sobre la vida. Comença amb l'inici de la vida, quan naixem, on un home pregunta a dos caçadors on comença un camí, i ells li indiquen, i en arribar-hi es troba un home que li diu que allò no és l'inici, sinó el final. El que vol transmetre el conte és que no gaudim de la vida, sinó que seguim uns passos fins al final, per tal d'aconseguir uns objectius, i així perdem la nostra oportunitat de viure, ja que sense adonar-nos haurem viscut, però sense viure, perquè haurem seguit un camí pautat i marcat per uns objectius sense aprofitar la vida. 

Miriam Forcadell Estrem

2n BAT C

EL MILLOR AMIC, Pere Calders

-sí, i em digué que no en sabia un borrall. Va

explicar-me que duia un artifici que traduïa els seus

pensament i els ampliava d’una manera sonora, fos

quin fos l’idioma del seu interlocutor. A la inversa,

l’aparell recollia les paraules de l’altre i les servia al

seu enteniment clares i netes. << Tot automàtic?>>,

vaig preguntar-li. <<Tot>>, va respondre’m . Vaig allar-

gar-li la mà amb ganes de felicitar-lo( encara no em

sé avenir de la meva audàcia), però ell no corres-

pongué. Fou una situació delicada, que per un mo-

ment va enfredorir l’entrevista. Sóc tan sensible a

aquests detalls! 

Aquest fragment pertany al conte “El meu millor amic”, que es troba dintre el recull Invasió subtil i altres contes.

Ens parla d’un aparell que té l’extraterrestre que li permet parlar qualsevol idioma amb qualsevol persona. El narrador és un boletaire que per casualitat es topa amb aquest extraterrestre  i comença una conversació amb ell, quan l’alien li explica la utilitat que té l’aparell el narrador el vol felicitar però l’altre no hi accedeix.

Es tracta d’un conte on hi trobem un realisme màgic, ja que hi ha la presencia d'un esser de ficció això provoca una perspectiva fora de la realitat.

Hicham Zariouhi

2 BAT D

Literatura catalana 

TOT ESPERIT, Pere Calders

TOT ESPERIT

'Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d'octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m'espantés perquè no era pas sol. M'explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d'aquest peculiar estat civil.
Jo estava serè (vaporós, em digueren ells) i encara no em sentia esverat.'


Aquest fragment del conte pertany al recull Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, gran representant del realisme màgic. Podem veure que el narrador en primera persona del singular ens explica com dos inspectors arriben a casa seva i li comuniquen que és un fantasma, però en canvi, al sentir la notícia, no es posa nerviós.
En aquest fragment es pot veure el realisme màgic que utilitza l'autor, el qual eleva una situació quotidiana, en aquest cas l'arribada de dos inspectors a casa seva, i acaba elevant aquesta situació a un punt còmic, al comunicar que és un fantasma. També cal reflectir el vocabulari entenedor que utilitza l'autor, i també amb un to humorístic al descriure's vaporós, cosa que caracteritza els fantasmes.
En conclusió, he escollit aquest fragment del conte per que trobo que l'autor utilitza l'humor en moltes de les històries que explica, però aquest fragment en concret m'ha cridat l'atenció.

Ramon Aymamí Pérez
2n BAT-C
Literatura Catalana

VINC PER DONAR FE

"Aquesta devia ésser la fi del vampir, perquè no tornà a causar molèsties i no se n'hauria parlat més de no ser per un periodista de Barcelona que vingué al poble per fer-ne un reportatge. Embolicà una cosa tan diàfana com la que acabo d'explicar parlant amb les comares, preguntant, escatint, sense ni tan sols respectar el dolor de les famílies perjudicades, inventant novel.les prescindint del mal que feia"

Aquest fragment pertany al conte Vinc per donar fe escrit per Pere Calders, màxim representant del realisme màgic a Catalunya, i publicat l'any 1978 dins del recull Invasió subtil i altres contes. En el mateix any es va representar el muntatge teatral anomenat Antaviana, creat a partir d'un recull de contes de Calders.
He escollit aquest fragment perquè l'autor ens ofereix una paròdia sobre la mort, ja que tracta amb un to irònic l'aparició d'un vampir al poble on viu el narrador del conte. Es podria dir que tracta l'història amb  humor negre i fent una versió humorística de la novel.la gòtica. Fa una crítica de l'estupidesa humana, demostra que molts dels prejudicis que té la gent donen lloc a realitzar accions incoherents, pròpies de la tossuderia de les persones.

Júlia Infantes Gombau

NO SE SAP MAI

                                                                     

 De les quatre rodes del cotxe , n´hi havia una que girava al revés . Però era la bona , perquè provava d´allunyar-nos  d´una corba que ens va desmanegar a tots.

Aquest es un conte breu situat al recull de contes Invasió subtil i altres contes publicat l´any 1978.

Amb aquest conte el que pretenia Calders era fer una reflexió en la que la diferencia no significa malament , sinó que fins i tot pot
ser correcte , ja que moltes vegades es la societat la que s´equivoca.

 Calders en aquest conte el que buscava era elogiar el pensament independent , aquell pensament que no es deixa condicionar per la societat , aquell pensament que ha provocat l´evolució de la societat, i per mostrar aquesta intenció utilitza una metàfora del cotxe insinuat que es refereix a la societat i les rodes es un altre metàfora de les persones .

Adrián Cruz Camacho , 2bat-D

Conte breu de Pere Calders

OBCECACIÓ

Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.

Aquest és un conte breu del recull Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders publicat l'any 1978 rere l'èxit del muntatge teatral d'Antaviana que va dur a terme la companyia Dagoll Dagom basat en un dels seus contes. 
Obcecació parla sobre l'actitud que tenen moltes persones que en front de l'oportunitat de millora per por al canvi, per por a enfrontar-se a situacions desconegudes, escolleixen quedar-se en la situació en la que estan, tot i que hi tinguin problemes o els perjudiqui, ja que els és més còmode resignar-se i seguir en aquesta situació. En aquest conte, el protagonista no es creu el que li han dit sobre el cel i no hi vol anar tot i que anar-hi suposaria estar en condicions més bones que les que troba a casa seva.

Eva Fernández
2n bat C

Amauriz López Ramírez/ Álvaro Blanco López

Venim de la pols

Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si

feien una piscina o la base d'una glorieta. "Es tracta

d'una sorpresa", responien a cada pregunta d'ell.

I ho fou, perquè quan van completar les mides li do-

naren allò que se'n diu cristiana sepultura.

Ell cegat per la curiositat insisteix en saber què és el que estan preparant a casa seva quan no sap que quan descobreixi el que estan preparant és la seva tomba. La mort és próxima, davant de casa seva. La mort pot ser-hi davant de les nostres cases però això és una cosa que no podem saber fins el dia en el que acabem morint. En qualsevol moment de les nostres vides estem exposats a la mort que ens pot arribar en l'instant menys esperat i de la forma més insòlita.

L'home sentia curiositat per saber què passava davant de casa seva i la insistència que mostra ens dóna a pensar que de vegades ens centrem massa en saber determinades coses quan en realitat el que hauríem de fer es deixar-nos emportar, no pensar en el resultat de la sorpresa que li estan preparant sinò viure el moment i quan l'hora de descobrir el que li depara el futur ja sabrà que el que tant esperava era la seva propia mort.

Amauriz López Ramírez

PASSOS COMPTATS

Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m’explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l’horitzó. Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada d’estupor —i qui sap si d’espant—, l’home clavat a terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a mida abans no es pongués el sol. «Després —afegí— tot són presses.»

Tracta d'un home començant un llarg camí, el de la vida, tot i que ell no n'es conscient.

A l'inici d'aquest camí (on interpretem que neix) es troba a dos caçadors els quals l'indiquen com arribar al final d'aquesta curta vida.

Aquestes persones atribuïdes com a caçadors representarien els seus pares guiant al seu fill cap al recorregut més segur. També podríem fer-nos una idea de que representen la societat i els dogmes establerts sobre la vida. Aquets els guien cap a la silueta d'un salze, el qual representa la mort.

A l'arribar a la fí del camí es troba amb un senyor al que ràpidament li pregunta la seguida del camí. Aquest afegint un: “tot són presses” li diu que el final està aquí, i que es senti en algun lloc apropiat per a l'espera de la mort.

Podem observar com l'autor ens vol transmetre que un camí marcat no vol dir que sigui el correcte, ja que si no gaudim de la vida mateixa i no fem el que ens apasiona podem viure morts.

Álvaro Blanco López

NOSALTRES DOS

"Aquest rostre emblanquit per l'escuma de sabó és el meu. Després de tants anys de donar-li audiència no en puc dubtar. Però hi ha alguna cosa... M'acosto al mirall, em miro el fons dels ulls i em ve fred a l'espinada. «M'agradaria de fer-me amic de mi mateix -penso-. Una bona coneixença, sortir junts, parlar de tu a tu amb tota franquesa...». Ep! És el moment de cantar i ataco un tema folklòric en versió modernitzada. No en quedo content, sóc objectiu. M'ha fallat la prova de despistar i, temerari, em torno a mirar fixament. Ell és allí, aquí, a fora i a dins. Em sabria greu que s'adonés del meu desconcert! Continua afaitant-se nerviosament, es talla i això ens lliga: la gota de sang que li surt de la galta correspon a una ferida que em cou a mi."

Aquest fragment pertany al conte "Nosaltres dos" del recull Invasió subtil i altres contes, publicat l'any 1978, escrit per l'autor Pere Calders.

El protagonista d'aquest conte, el narrador en primera persona, es planteja un fet aparentment impossible: fer-se amic d'ell mateix. Amb aquesta intenció, el personatge fa al·lusió a una qüestió que ens plantegem els humans amb una certa recurrència: la presència d'una part oculta de la nostra personalitat que en moltes ocasions surt a la llum inesperadament i en contra de la nostra voluntat. Calders, influït pel realisme màgic, fa d'aquest aspecte abstracte una realitat deformada i fins i tot absurda, presentant la extravagant situació en la qual dos individus diferents comparteixen el mateix cos. Aquesta qüestió filosòfica es proposa d'una manera divertida, satírica i amb el toc irònic que caracteritza Calders.

Laia Arnau Bas

2n BAT C

Pere Calders - ''No se sap mai''

De les quatre rodes del cotxe, n'hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d'allunyar-se d'una corba que ens va desmanegar a tots. 


''No se sap mai'' és un conte breu dins el recull Invasió subtil i altres contes de Pere Calders publicat el 1978. El mateix any de la representació d' Antaviana que va ser el motiu que el va portar a l'èxit. 

En aquest conte es veu reflectit un cotxe amb quatre rodes que té una que va al revés. La idea que ens mostra és que aquesta no ha de perquè ser la diferent o la dolenta sinó que potser és la que anava en el bon camí.

Per això he escollit aquest conte, per la idea de pensar que no sempre el que diu la majoria ha de ser la correcta. És una metàfora que ens diu que les coses no són sempre com semblen i que no és necessari seguir sempre  a la majoria. 

Vanesa Hernández 

2 BAT D 

"EN LA MEVA MORT" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

   

     EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosc

i tempestat de flama.

M'exaltaré damunt els horitzons

i trauré les banderes al desert

de la darrera cavalcada.

Reina d'aquestes hores, ara véns

tota brillant, armada.

Inútil desesper del vespre! L'alba

s'acosta ja amb l'espasa,

i l'ardor temerari que m'encén

allunya les estrelles. 

He escollit aquest poema perquè és un dels que més m'ha agradat, ja que és fàcil d'entendre, perquè el seu vocabulari no és gens complicat sinó que més aviat senzill. M'ha cridat l'atenció en la manera en que parla de la mort, perquè es centra en com les persones actuem i ens afrontem davant la por de morir. Penso que la mort és un aspecte molt important en la nostra vida, que no té importància la por que nosaltres sentim, perquè des del moment en què som més grans, sabem que a tots ens arribarà l'hora de morir, ja sigui més aviat o més tard, però això és una cosa que mai podem saber, llavors hem de viure la vida dia a dia i aprofitar-la com si fos l'últim dia de la nostra vida perquè mai saps el que et podrà passar demà.

Denisa Claudia Istrate
2n Bat D

A Mallorca, durant la guerra civil - Bartomeu Rosselló-Pòrcel

"[...]Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s'hi marceix,

concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembre

i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca."

Aquest és un fragment que pertany al recull poètic Imitació del foc (1938) de l'intel·lectual Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

En aquest poema l'autor ens transmet l'enyorança cap a la seva terra natal. Personalment, el que m'ha fet tirar aquest poema són quatre versos en concret: Els dos primers, ja que aporta un caràcter més positiu i esperançador al poema, i creen un contrast amb els versos que apareixen a continuació , i  per últim la hipèrbole amb la que finalitza el poema, on fa referència al foc, de la mateixa manera que al llarg de la seva obra.

Crec que aquest fragment és el que aconsegueix que el poema pugui transmetre més intensament les emocions de l'autor.

Irene Rodrigo - 2 BAT C

VENT GRIS - Pere Calders

VENT GRIS

La bruixa el va maleir de lluny i només el tocà de passada. Però fou una passada forta, ja que ha partir d'aleshores va arrossegar la meitat d'ell mateix com si arrossegués una ala.

"Vent gris" és un conte breu que pertany al recull Invasió subtil i altres contes publicat al 1978 per l'autor Pere Calders, el mateix any que es representà l'obra teatral Antaviana, pel grup Dagoll Dagom, basada en els seus contes i que li va donar la fama definitiva.

He triat aquest conte ja que ens fa reflexionar sobre el fet que quan tenim un problema, tot i que no ens influeixi de manera directa, ens pot marcar tant fins al punt de tenir-lo a la nostra ment tota la vida; fins i tot, de recordar-lo sense voler mentre estàs fent una altra activitat.

Calders ens demostra un cop més la seva originalitat, creant un conte aparentment infantil (pel fet d'incloure una bruixa i una maledicció), amb un missatge amagat que, tot i amb poques paraules, ens fa reflexionar sobre la vida.

Laura Aguilar Gallego

2 BAT C

Pere Calders - “Balanç”

Tot just quan estava a punt d'abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar resignació.

Aquest conte pertany al recull Invasió Subtil i altres contes, publicat el 1978. Aquest és un dels contes breus que té. L’he triat pel realisme que hi reflecteix, la duresa i el pessimisme.

Narra la historia d’un personatge que va a treure aigua d’un pou i que sense voler hi cau dins, aquest personatge sent com tota la seva vida li passa per davant els ulls, plena de trista, monòtona i en la que normalment segueix una rutina. Aquest comença a empassar-se l'aigua sense cap resignació, sap que no cal lluitar per una vida així.

Ens podem veure identificats amb aquesta vida tan monòtona, quasi sempre fem el mateix, per un estudiant seria: estudiar, per un professor: ensenyar; i així la majoria de les persones. Només que no seriem tant valents de caure en un pou i no fer cap senyal d'ajuda, i en aquest moment es quan es veu la duresa del personatge, que sense dir cap paraula accepta la mort.

Sabah TALIDI ZERROUK

2n BAT: D

PERE CALDERS - PASSOS COMPTATS

Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m'explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l'horitzó. Vaig caminar fins escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada d'estupor -i qui sap si d'espant-, l'home clavat a terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a mida abans no es pongués el sol. "Després -afegí- tot són presses".

Aquest conte breu del recull Invasió subtil i altres contes de Pere Calders parla del recorregut d'una vida, des que es neix fins que es mor, i de com les persones, mirant sempre d'aconseguir metes o pensant en el futur, perdem la nostra vida i arribem al final d'aquesta sense saber com i havent desaprofitat el nostre camí per les presses d'arribar al que volien de la vida.

                            

Laura Sánchez Hidalgo

2 BAT C

PERE CALDERS- VENT GRIS

VENT GRIS 

La  bruixa el va maleir de lluny i només el tocà de passada. Però fou una passada forta, ja que a partir d'aleshores va arrossegar la meitat d'ell mateix com si arrossegués una ala.

Aquest conte és de Pere Calders, inclós en Invasió subtil i altres contes. He agafat aquest conte perquè em va agradar la forma que té d'explicar Pere Calders sobre un fet que passa quotidianament a tothom. Aquest conte ens explica que quan tens un problema per petit que sigui el vas arrossegant fins al final i per tant no et pots desfer d'ell encara que vulguis. 

Minerva Monné Jiménez

2 BAT C