EN LA MEVA MORT
Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
He escollit aquest poema perquè és un dels que més m'ha agradat, ja que és fàcil d'entendre, perquè el seu vocabulari no és gens complicat sinó que més aviat senzill. M'ha cridat l'atenció en la manera en que parla de la mort, perquè es centra en com les persones actuem i ens afrontem davant la por de morir. Penso que la mort és un aspecte molt important en la nostra vida, que no té importància la por que nosaltres sentim, perquè des del moment en què som més grans, sabem que a tots ens arribarà l'hora de morir, ja sigui més aviat o més tard, però això és una cosa que mai podem saber, llavors hem de viure la vida dia a dia i aprofitar-la com si fos l'últim dia de la nostra vida perquè mai saps el que et podrà passar demà.
2n Bat D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada