"Aquest rostre emblanquit per l'escuma de sabó és el meu. Després de tants anys de donar-li audiència no en puc dubtar. Però hi ha alguna cosa... M'acosto al mirall, em miro el fons dels ulls i em ve fred a l'espinada. «M'agradaria de fer-me amic de mi mateix -penso-. Una bona coneixença, sortir junts, parlar de tu a tu amb tota franquesa...». Ep! És el moment de cantar i ataco un tema folklòric en versió modernitzada. No en quedo content, sóc objectiu. M'ha fallat la prova de despistar i, temerari, em torno a mirar fixament. Ell és allí, aquí, a fora i a dins. Em sabria greu que s'adonés del meu desconcert! Continua afaitant-se nerviosament, es talla i això ens lliga: la gota de sang que li surt de la galta correspon a una ferida que em cou a mi."
Aquest fragment pertany al conte "Nosaltres dos" del recull Invasió subtil i altres contes, publicat l'any 1978, escrit per l'autor Pere Calders.
El protagonista d'aquest conte, el narrador en primera persona, es planteja un fet aparentment impossible: fer-se amic d'ell mateix. Amb aquesta intenció, el personatge fa al·lusió a una qüestió que ens plantegem els humans amb una certa recurrència: la presència d'una part oculta de la nostra personalitat que en moltes ocasions surt a la llum inesperadament i en contra de la nostra voluntat. Calders, influït pel realisme màgic, fa d'aquest aspecte abstracte una realitat deformada i fins i tot absurda, presentant la extravagant situació en la qual dos individus diferents comparteixen el mateix cos. Aquesta qüestió filosòfica es proposa d'una manera divertida, satírica i amb el toc irònic que caracteritza Calders.
Laia Arnau Bas
2n BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada