-sí, i em digué que no en
sabia un borrall. Va
explicar-me que duia un
artifici que traduïa els seus
pensament i els ampliava
d’una manera sonora, fos
quin fos l’idioma del seu
interlocutor. A la inversa,
l’aparell recollia les
paraules de l’altre i les servia al
seu enteniment clares i
netes. << Tot automàtic?>>,
vaig preguntar-li.
<<Tot>>, va respondre’m . Vaig allar-
gar-li la mà amb ganes de
felicitar-lo( encara no em
sé avenir de la meva
audàcia), però ell no corres-
pongué. Fou una situació
delicada, que per un mo-
ment va enfredorir
l’entrevista. Sóc tan sensible a
aquests detalls!
Aquest fragment pertany
al conte “El meu millor amic”, que es troba dintre el recull Invasió subtil i altres contes.
Ens parla d’un aparell
que té l’extraterrestre que li permet parlar qualsevol idioma amb qualsevol
persona. El narrador és un boletaire que per casualitat es topa amb aquest extraterrestre
i comença una conversació amb ell, quan
l’alien li explica la utilitat que té l’aparell el narrador el vol felicitar
però l’altre no hi accedeix.
Es tracta d’un conte on
hi trobem un realisme màgic, ja que hi ha la presencia d'un esser de ficció això
provoca una perspectiva fora de la realitat.
Hicham Zariouhi
2 BAT D
Literatura catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada