Tot just quan estava a
punt d'abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia,
va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la
va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar resignació.
Aquest conte pertany al
recull Invasió Subtil i altres contes,
publicat el 1978. Aquest és un dels contes breus que té. L’he triat pel
realisme que hi reflecteix, la duresa i el pessimisme.
Narra la historia d’un
personatge que va a treure aigua d’un pou i que sense voler hi cau dins, aquest
personatge sent com tota la seva vida li passa per davant els ulls, plena de trista,
monòtona i en la que normalment segueix una rutina. Aquest comença a
empassar-se l'aigua sense cap resignació, sap que no cal lluitar per una vida
així.
Ens podem veure
identificats amb aquesta vida tan monòtona, quasi sempre fem el mateix, per un
estudiant seria: estudiar, per un professor: ensenyar; i així la majoria de les
persones. Només que no seriem tant valents de caure en un pou i no fer cap
senyal d'ajuda, i en aquest moment es quan es veu la duresa del personatge, que
sense dir cap paraula accepta la mort.
Sabah TALIDI ZERROUK
2n BAT: D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada