Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m'explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l'horitzó. Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada d'estupor -i qui sap si d'espant-, l'home clavat a terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a mida abans no es pongués el sol. «Després -afegí- tot són presses».
Aquest conte breu es troba al recull Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, i parla sobre la vida. Comença amb l'inici de la vida, quan naixem, on un home pregunta a dos caçadors on comença un camí, i ells li indiquen, i en arribar-hi es troba un home que li diu que allò no és l'inici, sinó el final. El que vol transmetre el conte és que no gaudim de la vida, sinó que seguim uns passos fins al final, per tal d'aconseguir uns objectius, i així perdem la nostra oportunitat de viure, ja que sense adonar-nos haurem viscut, però sense viure, perquè haurem seguit un camí pautat i marcat per uns objectius sense aprofitar la vida.
Miriam Forcadell Estrem
2n BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada