Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dijous, 27 de gener del 2011

Passeig de La Boca de la mina

Arbres en processó vers la muntanya.
Immòbils fugitius de la ciutat.
A canvi del meu cor que els acompanya,
em brinden llur romàntica amistat.

Arbres de soca vella o consumida:
testimonis d'infància o de festeig.
Dessota l'ombra verda del passeig
em cantes es estrofes de la vida.

De retorn de la Mina -amb gust d'anissos-,
el mateix que el meu pare em deia a mi,
dic al meu fill: "No corris pels pedrissos!"

Pedrissos que no deixen la barana
com jo no deixo el gust de seure ací
veient el fil del temps com es debana.

Antoni Correig                                                                                    (Boca de la Mina (1904)


Em permeto el gust de pujar aquest poema dedicat a la Boca de la Mina, un d'aquells raconets emblemàtics de Reus pel qual jo hi tinc una especial estima. Espero que gaudiu tant com jo d'aquest poema
Albert Salas
2n Bat C

dilluns, 10 de gener del 2011

Ramona adéu

Va tocar-me un vell ple de nafres, amb la cara molt arrugada i bruta. Vaig começar a córrer perquè em va fer angúnia. Caminava pels carrers desorientada. Des de que va esclatar la guerra havia sortit poques vegades sola de casa meva. O anava amb la mamà, o amb en Joan si ell tenia temps. M'esgarrifava veure Barcelona plena de deixalles, d'escombraries en estat de putrefacció. Tot feia olor d'ous podrits i de col bullida. Hi havia moltes cases fondrades i d'entre les ruínes sortien cadires, taules, de vegades bressols i nines de drap. Vaig topar amb molta gent, sobretot vells i criatures, que furgaven les escombraries. Hi buscaven menjar. Jo me n'apartava perquè les deixalles, els ous esclafats, les pells de plàtan, els ossos, els budells de conill, sempre m'havien fet molt de fàstic. Però el que era pitjor era la pudor de les taronges que desprenien les boques de metro. Era una pudor sòlida, empalagosa, que se m'enganxanva als narius i ja no em deixava. Jo em vaig marejar un parell de vegades, posava els ulls en blanc i les venes del front estaven a punt d'esclatar.


(Ramona adéu, Pagina 40)

Aquest fragment de Ramona Adéu que el trobem a la pagina 40 es la part on vist des de els ulls de la mundeta Mare ens mostra la Barcelona l'any 1938 destruïda per l'aviació del bàndol nacional durant la guerra civil espanyola, sobretot el que es veu i ens explica la Mundeta es la misèria, les olors i les ruïnes que s'observaven pels carrers de la ciutat. Una de les causes del perquè la Mundeta sent amb tanta força aquestes olors es per la sensibilitat que tenen les dones embarassades cap a les olors, per això la protagonista es mareja amb tanta facilitat. Durant aquest breu fragment l'autor utilitza tècniques perquè el lector s'introdueixi a la escena i fern-os sentir el que sent la protagonista, cal destacar el fort realisme que ens mostra i com l'autor combina personatges ficticis i escenes reals sobretot noms, Ciutats, dates etc. E triat aquest fragment perquè la autora ens vol mostra com era la vida i l'estat de la Barcelona durant la guerra civil, sobretot es interessant  perquè crec que també es important parlar de com es vivia a la reraguarda de la batalla, la destrucció i la violència que es contemplava a la ciutat a causa de la forta aviació nacional que per allà on passaven o arrasaven tot i s'en portaven vides innocents, misèria i desesperació.



Oriol Perelló Català 2n Bat D

Fragment Ramona, adéu (pàgina 48)

''Pels voltants del cinema Colisèum no es podia fer ni un pas. Les ambulàncies corrien, amb els xiulets, i en tornaves de noves. Eren ambulàncies militars. La gent cridava, s'amuntegava, tots es donaven empentes per passar. Els soldats deien, per favor, per favor, no destorbeu.
Una criatura plorava, amb la candela penjant. Venia i despareixia amb la nuvolada de remolins. Jo vaig pensar, no t'hi deixaran arribar. En un costat hi havia una dona grossa i escabellada que donava moltes explicacions.''

Aquest fragment pertany al començament de la novel·la, en ell la Mundeta Ventura descriu la situació de Barcelona durant els bombardejos del 1938 a Barcelona, com es trobava la ciutat en aquell moment i com  ho va viure ella. És el moment en que buscava el seu marit i la seva amiga Kati abans de parlar amb una dona grossa a prop del Colisèum.
M' agrada la manera en que descriu tota la ciutat amb molt detall i com reflecteix l'angoixa que sent la mundeta amb tota aquella situació.



Eduard Juanpere Ciurana
2n Bat D

diumenge, 9 de gener del 2011

Sortir volant...

15 de febrer de 1901
        Hi ha, a sota mateix, dues botigues a peu pla al mig, la portalada gran de la nostra casa, que és a la part solana. M'estic tot el dia al balcó, regant les plantes, veient com la gent passa, com parla, com s'atura davant de les botigues. Faria juguesques per tal d'endevinar qui ocupa els cotxes, la vida de la gent que baixa dels tramvies. Vull dir que m'agradaria saber-ne les històries. De vegades me les invento com si es tractés de persones conegudes.


He triat aquest fragment perquè m'agrada molt com l'autora reflecteix, però sense dir-ho, les ganes de la Mudeta Jové de sortir volant i de viure alguna d'aquelles aventures que llegeix als llibres que tant li agraden. S'imagina coses sobre la gent que veu passar mentre mira pel balcó perquè no pot fer res més que això, imaginar-s'ho.

Crec que aquesta imatge, de Banksy, un artista que m'agrada molt, reflecteix perfectament el que li passa a la Mundeta.


Júlia Vilafranca Molero

Fragment de Ramona, adéu, (pàgina 143-144)


“En l’amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi ha fam, també sents l’estómac buit, la intranquil·litat, la incertesa, l’angoixa de no saber si ets víctima o botxí.

  -És veritat, sempre hi ha una víctima i un botxí. És contra tota lògica.

  -De vegades estimes la gent més absurda, més contraria. Veu, l’experiència serà renyida amb la revolució i això també passa amb l’amor.”

(Ramona, adéu; pàg. 143-144)


 Fotografía treta de Google Imàgenes, titulada "Amor y Guerra"
Representa que l'amor i la revolució o la guerra tenen coses en comú.
Aquest és un fragment de Ramona, adéu, on apareix un diàleg entre la Mundeta mare (Ventura) i l’Ignasi Costa.
Queda reflexat com els esdeveniments històrics importants afecten la col·lectivitat, com és normal, però també afecten l’individu. I en aquest fragment es veu clarament com l’Ignasi Costa fa una comparació entre l’amor (sentiment individual) i la revolució (fet històric col·lectiu).
He escollit aquest tema perquè em sembla molt important relacionar la vida i els fets personals  amb el context històric. Per això l’obra de Montserrat Roig esdevé un repàs de la historia col·lectiva des de la perspectiva de les protagonistes.


Alexandra Cobas, 2n BAT-C

Fragment de Ramona, adéu

"Sentia el tuf de les boques del metrom d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales, Però encara em feia més angúnia la bafarada de peus, de la gent refugiada que s'arreplegava vora els forats, o als soterranis perquè no tenien casa de cap mena. Tremolaven, mig morts de por a cada bombardeig. Jo també en tenia, de por, però me l'empassava ben endintre perquè ningú no em noté que buscava el meu marit. El meu marit havia pensat de passar-se als nacionals. Jo feia el cor fort i tenia ganes de trobar-me la Kati i explicar-li que jo, tota sola i sense ajuda de ningú, buscava el meu marit."




Aquest fragment el podem trobar a la pàgina 35, es tracta de la Mundeta Ventura que ens narra les seves vivències durant els bombardejos de 1938 a Barcelona. La Mundeta descriu com és el lloc en el qual es troba, també comenta que està buscant al seu marit, el qual a pensat en canviar-se als nacionalistes, també desitja trobar a la seva amiga Kati.Aquest fragment m'ha impactat per la intenció de l'autora de crear un ambient caòtic i fastigòs, a causa de la referència a les males olors, propi de la guerra.

Xavi Hurtado Daza 2n BAT D

Em veig dansant amb ell ...!




Em veig dansant amb ell en una de les terrasses de Versailles, sota el clar de lluna, i uns desmais al fons, entre gent molt jove i molt bella, amb vestits majestuosos i joies rutilants.I somriures, i valsos dolços, i xampany francès, i llumetes de color blau que fan pampallugues, i sense cap pena a dintre:

 Yo naci para amarte ati sola,
Ramona de mis amores,
Y te amo más de lo posible,
Y es un amor el mío, tan sensible
Que quiero vivir eternamente
Al lado de tus encantos seductores.
                    Tu adorador,Francisco.

El fragment es de la Mundeta Àvia on ens explicar el viatge de noces amb el Francisco, esta situada en la pagina 79 del 15 de desembre de 1894. La Mundeta Avia es una dona somniadora que te un ideal de mon romàntic i al arriba a Paris, aquella ciutat del enamorats on narrar les histories mes boniques , veient ella mateixa aquest somnis com si estigues decebuda de tot aquell món i vulgues tornar a la seva ciutat.

L’ imatge es de un reportatge del fotògraf JOHN & JOSEPH on se plasma el moment on Francisco i la Mundeta Àvia bailant sota un ambient  càlid i con esa llum blava de fons.
http://www.yalgoazul.com/2010/04/un-reportaje-de-boda-espectacular.html



Beatriz Retamal Senes 2 bat D

Fragment de Ramona, Adéu (pàg. 66)

[...] El que més li agradava era quan li besava el clatell. Un pessigolleig suau i endormiscador a l'espinada i, per pocs instants, una irretornable sensació de felicitat. Després, el seu bes la resseguia per tot el cos, aquell bes candent i insegur que li dibuixava la forma del cos, aquell bes que culminaria en l'esclat de l'acte d'amor. Sabia el que representava aquell bes i el desitjava amb tot el delit de la inconsciència [...]




Aquest fragment forma part de la história de la Mundeta Claret, és a dir la neta. Ens descriu el que sent quan en Jordi Soteres, un estudiant i activista, li fa un petó.

Ariadna Borrell Garcia
2n BAT D   

Ramona, adéu

"S'anaven perflinat a poc a poc, eren ells, els mateixos, línies menys difoses, els llibres, els cartells, Che Guevara, Els Beatles, Lenin, la paperassa de propaganda, el conyac que amagava sota el llit i que ara tenia al costat, els discs: There are those who do not imitate. Bob Dylan, magistral Bob, intocable Bob, fidel Bob..."

Pàgina 168

Aquest fragment explica els records que té la Mundeta Claret del pis on vivia quan estava amb el Jordi Soteres, dels quals podem deduir que eren una parella d'universitaris que s'interessaven per la revolució, els drets dels estudiants, la poesia i la música.


Portada de Nashville Skyline de Bob Dylan on apareix el poema de Johnny Cash dedicat a Dylan que comença amb les paraules en cursiva del fragment.


Martí Vallvé
2n BAT D

Ramona, adéu.

Me l’estimo! Me l’estimo! Perquè és un amor secret, el nostre.
(Ramona, adéu, Pag. 202)


Aquest fragment forma part del diari que escriu la Mundeta Jover, és a dir l’àvia, i està escrit el dia 10 de maig de 1901. Ella explica tot el que sent per el seu amor secret, el Victor. La Mundeta Jover durant aquest període escriu en el seu diari freqüentment però de forma breu. Tot el que escriu al llarg d’aquests dies està relacionat amb el que sent per el Victor i sobre la felicitat que sent quan està amb ell.



Aïda Cantos Masdeu
2n BAT D



Ramona, adéu

                                     Imatge treta del "google", autor desconegut, i modificada per mi

Creuava els carrers mentre l’aire fred de la nit deixondia. Desitjava, com més aviat millor, tornar al costat d’ell, estrènyer contra el seu cos una realitat que li era assequible. Sabia que aquelles relacions no li havien proporcionat cap tendresa, cap llarga nit d’amor, cap plenitud. Tenia la certesa que, fracàs darrera fracàs, s’havien necessitat l’un a l’altre i, lligats per la seva impotència, assajaven contínuament la definitiva destrucció. 

Pàgina 69. 



Aquest fragment pertany a la novel·la Ramona, adéu i la Mundeta que parla és ta Claret “la neta”. En aquest paràgraf Claret mostra la seva agonia i angoixa, però alhora la necessitat de l’amor. Tot i haver fracassat varies vegades sempre es busca aquest amor, ja que és un sentiment necessari per viure encara que suposi un patiment continu i inexplicables i diferents emocions. 

Nadina Cisa
2n Bat D

RAMONA, ADÉU


15 de Febrer de 1901

‘’Al balcó de la dispesa veig cada dia un jove de figura esvelta. Vesteix senzillament però amb elegància. Quan surt al carrer, duu un bolet de color negre que li fa joc amb l’americana, molt ben tallada..
Sospito que ve de bona família. No té pas la pinta d’un americanu qualsevol, tampoc la d’un pollu, ni la d’una plaga d’aquests que busquen l’amistat d’una dona per diversió.”

Ramona, adéu, pàg.167, línia 14




Aquest fragment pertany al diari, 15 de febrer de 1901, de la Mundeta Jover , és a dir, l’àvia.
Ens descriu el pensament que ella té d’un jove que veu cada dia des del balcó. És un jove que desprèn elegància i creu que ve de bona família per la seva manera de vestir.
He triat aquest fragment ja que és quan la Mundeta s’hi comença a enamorar, el fet de tenir la imatge i tenir una primera impressió d’una persona que encara no coneixes, crec que és un aspecte interessant que tothom alguna vegada ha fet.
M’agrada molt la manera que té Montserrat Roig de precisar d’aquesta manera la descripció del pensament de la protagonista.


Natàlia Beunza Roig
2n BAT D

Fragment de Ramona, adéu (pàg.174)

" Quina delícia, estimar-nos d'amagat, i s'asseien sota uns lledoners i es besaven. Una calma atepeïda, agonitzant, senyorejava l'estiu del trenta-quatre. Una calma espessa. Ni una mica de boirim a la carretera de l'Arrabassada. Ningú no sabrà el nombre d'abraçades que ens donarem, les besades que ens regalarem. Ningú no les podrà comptar."


(Ramona, adéu; pàg 174, lìnia 12)

En aquest fragment localitzem a la Mundeta mare i ens descriu l'amor d'amagat que ha de portar amb el seu estimat. Pel que fa al temps històric, es cita l'estiu del trenta quatre, dos anys abans de que esclatés la Guerra Civil. 
També ens descriu el lloc on succeeixen els fets, a la carretera de l'Arrabassada, un lloc calmat i tranquil alla on ningú els pot descobrir. 
El tema principal es aquest amor d'amagat tan especial.


Carlos Salvat Aragonès 2n BAT C


dissabte, 8 de gener del 2011

Fragment de "Ramona, Adéu". Pàg. 49

"I flames, i crits, i gemecs, i ais, i gent colgada, i braços que es movien entre les runes, i morts. Quina pena, va dir. Aleshores em va mirar ben endintre i em va preguntar si la senyora Comalada era alguna cosa meva i jo li vaig dir que sí, però després li vaig dir que no, que solament era coneguda d' uns parents i com que havia sentit al tranvia que explicaven amb ets i uts això de l' explosió, doncs que havia estat curiositat".

(Ramona, adéu; pàg. 49, línia 10)


En aquest fragment de l' obra "Ramona, Adéu", Montserrat Roig ens descriu mitjançant el personatge de la Mundeta Ventura (la Mundeta mare) un esdeveniment molt important alhora que negre per a la ciutat de Barcelona: un dels bomberdeigs que patí la ciutat durant la Guerra Civil (1936-1939). Tot i que l' autora no ho visqué en primera persona, ens descriu una escena molt real mitjançant una ennumeració de fets i coses que ens donen la impresió d' estar-hi nosaltres.  En aquest fragment es distingeix clarament el recurs de literaturització, doncs sitúa un personatge fictici dins d' un esdeveniment real.
En aquest fragment també es fa referència a les mirades, presents durant tota la novel·la.

FOTO: http://www.elpais.com/recorte/20071005elpepusoc_6/XXLCO/Ies/Imagen_durante_Guerra_Civil.jpg


Adrià Serrat i Simó
2n BAT C

Ramona, adéu (pàgina 202/203)

"25 d'abril de 1901
[...] Víctor, tu alegres la meva vida, tu la voltes de felicitat. Per fi, l'amor!
[...]  
12 de junde de 1901
L'oblidare? El confessor m'ha dit que em cal molta penitència.
Voldria que els membres del meu cos sagnessin com els dels màrtirs. 
Sofriment, molt de sofriment.
15 de junt de 1901
M'ha escrit! I em diu que m'espera demà davant de la cascada del Parc de la Ciutadella.
[...] Però jo no hi aniré. No vull tornar a pecar."


-Aques es un fragment del la Mundeta Jover, l'avia, quan en els seu diari explica els pensaments que té, el que sent envers al Victor Amat, el seu amant. Aquella sensacio de "volger i no poder" perque és pecat; ja que el capella l'hi ha remarcat que peca, que s'aboca al abisme, que l'ha de deixar, sabent ella que aixó és el correcte. Però desde el meu punt de vista aquí l'autora planteja un conflicte en el sentit de la paraula: CORRECTE, perqué, qué es el correcte?: Deixar l'amant per no pecar; ho deixar el que ella sempre ha buscat: l'amor?
-  He trobat també, que aquí la Mondeta, és sent com en els llibres d'amor que ella llegeix i l'hi agraden tant; aquests alt i baixos, aquest sentiment de l'amor verdader, el amor dramatic novelesc ( "Sofriment, molt de sofriment").

-He escollit aquest fragment, perqué ha la vida segurmanet sens ha pantejat, ho sens plantejará, el conflicte amb el que és correcte i el que no, reflectin així, que aquest fragment és de la Mundeta Jover, però que és planteja als tres personatges, ja que és un conflicte que es pot manofestar en totes les èpoques.




- He escollit aquesta imatge perqué al llegir el fragment, crec que la Mondeta sent el seu cort lligat, empresonat a fer el que ella no sent.
(image de: www.blog.clarin.com)








Marina Pàmies Vidiella 
2n BAT D

divendres, 7 de gener del 2011

Ramona, adéu

"El que més li agradava era quan li besava el clatell. Un pessigolleig suau i endormiscador a l'espinada per pocs instants, una irretornable sensació de felicitat. Després, el seu bes la resseguia per tot el cos, aquell bes que culminaria en l'esclat de l'acte d'amor." 

(Ramona, adéu; p.66, línia 14)



Aquest fragment pertany a la Mundeta Claret i el seu 'amor', en Jordi Soteres, un jove estudiant i activista. Que veia en la Mundeta una forma de desig i no de compromís tal i com ella es pensava i es descobreix més tard.
 En aquesta part del text, Montserrat Roig ens descriu els seus sentiments a través de moments de passió i amor entre els dos joves. També ens indica quins eren els gustos d'en Jordi que l'incitaven a l'acte d'amor explicats per la  Mundeta de forma detallada.


Jordi Roig  2n BAT C

Fragment de "Ramona, adéu" Pàg. 35


Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales. Però encara em feia més angúnia la bafarada de peus, de suor de peus, de la gent refugiada que s'areplegava vora els forats, o als soterranis perquè no tenien casa de cap mena. Tremolaven, mig morts de por a cada bombardeig. Jo també en tenia de por, però me l'empassava ben endintre perquè ningú notés que buscava al meu marit.  


En aquest fragment explica la Mundeta Ventura( Mundeta  mare) els bombardejos que hi van haver a Barcelona, concretament el que hi va haver el cinema Colisèum. El narrador és 3a persona omnicient, d'estil indirecte, perquè ens explica detalladament com van ser els bombardejos i sobre tot juga amb els adjectius d'olor per donar més realitat. I ens mostra a una Mundeta forta, una dona que lluita per trobar al seu marit.


Andrea Patiño Mancebón 2 BAT D

dijous, 6 de gener del 2011

Fragment de Ramona,Adéu.

Quina delícia , estimar-nos d’amagat , i s’asseien sota uns lledoners i es besaven .Una calma atapeïda, agonitzant , senyorejava l’estiu del trenta-quatre. Una calma espessa. Ni una mica de boirim a la carretera de l’Arrabassada . Ni una fulla va caure , ni una espurna de vent , ni una clapa de pols , a la carretera de l’Arrabassada. Ningú no sabrà el nombre d’abraçades que ens donarem , les besades que  ens regalarem . Ningú no les podrà comptar.

(Ramona, adéu. Pàg 174 . lín 8 .) 


Aquest fragment , ens parla sobre el que sent  la mundeta Ventura cap al Ignasi ,i a l’hora,  de l’amor que tenen  d’amagat, un amor  que per ella sembla etern, on ningú sabrà les vegades que es veuran , es besaran i s’abraçaran .
Descriu molt detalladament el moment que els dos amants viuen , ja que , aquests petits instants , per la mundeta , son únics.




Elena Simón Faulo
2BatD

dilluns, 3 de gener del 2011

Ramona, adéu

10 de gener del 1899.
“Avui un negre núvol ha enfosquit la ciutat. Són les quatre de la tarda i sembla l’hora de sopar. Ha plogut tot el dia i només se sent soroll d’algun cotxe que travessa Gràcia per anar a Barcelona. (...) Fa molt de fred i els geranis del balcó se m’han glaçat. (...) Canvio sovint d’estat d’ànim, m’entristeixo i de sobte em posaria a cantar. En Francisco diu que no m’entén.” (Pàgina 117)

Aquest fragment pertany al diari, 10 de gener del 1899, de la Mundeta Jover (l’àvia). Pel context podem deduir diversos aspectes: el moment del dia que viu una de les protagonistes del llibre “són les quatre de la tarda”, l’època de l’any “10 de gener”, “Fa molt de fred i els geranis del balcó se m’han glaçat”, per tant és hivern, però a la vegada, també, ho podem saber perquè a l’hivern es fa fosc més d’hora, l’estat d’ànim de la Mundeta Jover “Canvio sovint d’estat d’ànim, m’entristeixo i de sobte em posaria a cantar”, etc.
He triat aquest fragment perquè a part que podem analitzar molts aspectes temporals, m’hi sento identificada, doncs jo també canvio d’estat d’ànim quan fa mal temps o trobo a falta les hores de sol a les tardes. A més, en el fragment “En Francisco diu que no m’entén” reflexa que no tothom té aquesta sensació.

ARIADNA TERRADELLAS (2 BAT- D)

Fragment de Ramona, adéu

"Ni una mica de boirim a la carretera de l'Arrabassada. Ni una fulla va caure, ni una espurna de vent, ni una clapa de pols, a la carretera de l'Arrabasada. Ningú no sabrà el nombre d'abraçades que ens donarem, les besades que ens regalarem. Ningú no les podrà comptar."
(Ramona, adéu, pàg.174, línia 15)


Aquest fragment tracta l'amor d'amagat de la Mundeta Ventura (la mundeta mare) amb l’Ignasi Costa, un activista esquerrà.

El lloc que es cita és la carretera de l'Arrabassada, situada als voltants de Valldoreix. Aquests dos personatges es van enamorar durant l'estiu de 1934 en aquest poble. Per això es reunien d'amagat en la carretera esmentada anteriorment per poder compartir el seu amor. Cal dir que la descripció del paisatge més l'amor que sent la Mundeta pot representar la perfecció que rep ella en aquells moments amb l'Ignasi.

David Vendrell Cabanillas 2n BAT D