Imatge treta del "google", autor desconegut, i modificada per mi
Creuava els carrers mentre l’aire fred de la nit deixondia. Desitjava, com més aviat millor, tornar al costat d’ell, estrènyer contra el seu cos una realitat que li era assequible. Sabia que aquelles relacions no li havien proporcionat cap tendresa, cap llarga nit d’amor, cap plenitud. Tenia la certesa que, fracàs darrera fracàs, s’havien necessitat l’un a l’altre i, lligats per la seva impotència, assajaven contínuament la definitiva destrucció.
Pàgina 69.
Aquest fragment pertany a la novel·la Ramona , adéu i la Mundeta que parla és ta Claret “la neta”. En aquest paràgraf Claret mostra la seva agonia i angoixa, però alhora la necessitat de l’amor. Tot i haver fracassat varies vegades sempre es busca aquest amor, ja que és un sentiment necessari per viure encara que suposi un patiment continu i inexplicables i diferents emocions.
Nadina Cisa
2n Bat D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada