“En l’amor no hi ha violència, ni sang vessada, ni mor la gent que estimes, ni et desapareixen els amics; però també hi ha fam, també sents l’estómac buit, la intranquil·litat, la incertesa, l’angoixa de no saber si ets víctima o botxí.
-És veritat, sempre hi ha una víctima i un botxí. És contra tota lògica.
-De vegades estimes la gent més absurda, més contraria. Veu, l’experiència serà renyida amb la revolució i això també passa amb l’amor.”
(Ramona, adéu; pàg. 143-144)
 |
| Fotografía treta de Google Imàgenes, titulada "Amor y Guerra" Representa que l'amor i la revolució o la guerra tenen coses en comú. |
Aquest és un fragment de Ramona, adéu, on apareix un diàleg entre la Mundeta mare (Ventura) i l’Ignasi Costa.
Queda reflexat com els esdeveniments històrics importants afecten la col·lectivitat, com és normal, però també afecten l’individu. I en aquest fragment es veu clarament com l’Ignasi Costa fa una comparació entre l’amor (sentiment individual) i la revolució (fet històric col·lectiu).
He escollit aquest tema perquè em sembla molt important relacionar la vida i els fets personals amb el context històric. Per això l’obra de Montserrat Roig esdevé un repàs de la historia col·lectiva des de la perspectiva de les protagonistes.Alexandra Cobas, 2n BAT-C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada