"I flames, i crits, i gemecs, i ais, i gent colgada, i braços que es movien entre les runes, i morts. Quina pena, va dir. Aleshores em va mirar ben endintre i em va preguntar si la senyora Comalada era alguna cosa meva i jo li vaig dir que sí, però després li vaig dir que no, que solament era coneguda d' uns parents i com que havia sentit al tranvia que explicaven amb ets i uts això de l' explosió, doncs que havia estat curiositat".
(Ramona, adéu; pàg. 49, línia 10)
En aquest fragment de l' obra "Ramona, Adéu", Montserrat Roig ens descriu mitjançant el personatge de la Mundeta Ventura (la Mundeta mare) un esdeveniment molt important alhora que negre per a la ciutat de Barcelona: un dels bomberdeigs que patí la ciutat durant la Guerra Civil (1936-1939). Tot i que l' autora no ho visqué en primera persona, ens descriu una escena molt real mitjançant una ennumeració de fets i coses que ens donen la impresió d' estar-hi nosaltres. En aquest fragment es distingeix clarament el recurs de literaturització, doncs sitúa un personatge fictici dins d' un esdeveniment real.
En aquest fragment també es fa referència a les mirades, presents durant tota la novel·la.
FOTO: http://www.elpais.com/recorte/20071005elpepusoc_6/XXLCO/Ies/Imagen_durante_Guerra_Civil.jpg
Adrià Serrat i Simó
2n BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada