Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dissabte, 30 d’abril del 2011

Màrius Torres

¿Vers on? senyora d'una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic.
perquè saps que dels dos ets la més forta.

Aquest és un fragment del poema Venus (pàg. 57). El poema és de l'any 1938 i això ens indica que l'autor ja estava malalt, la guerra ja havia començat i ell ja havia conegut a "mahalta", el seu amor.
En aquest poema veiem com s'allunya del conflicte col·lectiu que seria la guerra, fent un poema totalment d'amor. El poema va dirigit a l'estàtua de Venus, la deessa de l'amor ("senyora d'una terra morta" = civilització grega), però més enllà de dirigir-se a una estàtua, entenem que es dirigeix a l'amor en general.

En el primer vers de l'estrofa el poeta es pregunta cap a on dirigeix el somriure la deessa, perquè com veiem a la foto (estàtua de venus de milo al louvre), s'hi intueix un petit somriure discret.
Crec que després, quan diu "aquest temps massa vell per ser-te amic" podria referir-se a que l'autor, com que està malalt i sap que s'ha de morir, sap que ja no és hora de que estigui enamorat, sap que és massa tard.
I en l'últim vers d'aquesta estrofa, dóna a entendre que per molt malament que estigui, l'amor el pot més que la malaltia ("dels dos ets la més forta").                                                                                             

Soraya Àvila.

Dolç àngel de la mort

Dolç àngel de la mort, si has de venir, més val
         que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
I hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
         De més enllà del gual.

Del sofriments passats tinc l´ànima madura
       Per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor com una despulla de l´ahir,
          freda, de tan pura.
Del llim d´aquesta terra armada de plors
        El meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç,
En una nau sense timó, ni rems, ni vela,
         Ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
         Tinc peresa de viure demà, encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
          El dolor que m´espera em fa mal.....

I gairebé, donaria per morir ara,                                          Imatge extreta del google
_morir per sempre!_ una ànima immortal.
                                                    
                                                          1936


Aques poema pertany al llibre Com un foc invisible... Antologia poètica de l'autor Màrius Torres. Poema format per 5 estrofes de 5 versos cadascuna menys les dues últimes, la primera de 4 i l`altre de 2, les tres primeres estrofes trobem versos llargs i curts. La seva mètrica està composta per versos alexandrins amb hemístiquis i cesura (6+6), Rima és A_A_B_A.. El poema tracta temes personals de l´autor de la seva mort, la por i patiment. Una evaluació de sentiments més objectius i personals, també parla de la vida i es planteja un futur de patiment. Podriem dir que la idea de la mort hi és present del primer a l’últim vers. Resumin el poeta fa referencia a les ganas de morir d'un malalt cansat de patir. En el poema també es fa referencia a algu que l`espera al cel.
El que m´ha agrada del poema és com l`autor expressa els seus sentiments, però per l'altra part no m'agrada el dolor que ens mostra ja que em transmet tristesa i desmoralització.


A continuació deixó la lletra de la cançó Dolç àngel de la mort del grup Pilseners del seu primer album acer roent.
                                                                     Pilseners
   Dolç àngel de la mort

Aquesta cançó parla dels somnis trencats


Esmicolats com l'alè de joventud


La tenebra engola tots els teus records

Fins el dia en què s'aturi el temps

No pateixis pel dia del teu final

Flor de maig s'enduu el vent

I quan veus que l'àngel de la mort et vé a buscar 

I que mai més veuràs aquells qui vas estimar... 

S'atura el temps

Deixes enrere una terra de plors

Només queden els records dintre del teu cor

No temo pas el teu bes glacial

Fins el dia en què s'aturi el temps


No pateixis pel dia del teu final


Flor de maig s'enduu el vent


I quan veus que l'àngel de la mort et vé a buscar 

I que mai més veuràs aquells qui vas estimar... 

S'atura el temps


Fins el dia en què s'aturi el temps

Fins el dia en què s'aturi el temps


Oriol Perelló Català     2 BAT.D

dijous, 28 d’abril del 2011

QUADERN D'ARAM

Em penso que me'n vaig enamorar de seguida, la veritat. Però els primers dies, i tampoc el divendres sant ni el dissabte, no li gosava dir gaire res. El diumenge, però, entre l'alegria de les campanes i els preparatius per al bateig, em vaig començar d'animar, i, quan vam sortir a veure el castell de focs, a la nit, sense dir-nos-ho, ens vam separar de la colla, ens vam perdre entre la gent. Com que tothom mirava les bengales i les estrelles de foc, em vaig atrevir a agafar-la de bracet, primer, i després a estrènyer-li aquella cintura tan fina. No es va separar, no, però jo la respectava massa: era la germana d'en Iorgos. Va ser ella, la meva Alèxia, que en la nit més alegre de l'any, la nit de Pasqua, em va besar damunt dels ulls, quan un espetec de petards i claror me'ls feia tancar!




Aquest fragment de Quadern d’Aram, pertany al capítol IV, Carnet d’Aram,Alèxia. (pàgina 127).
He escollit aquest fragment perquè crec que és un moment molt bonic.
En el fragment s’explica com Aram coneix i s’enamora de l’Alèxia, durant la seva estada a l’illa de Simi.



Ariadna Borrell Garcia

ENTRE L'HERBA I ELS NÚVOLS ( La nit)

                                                              La nit

Illa que flotes
en un mar de silenci
-cor meu en vetlla!
Nit suau, els teus passos
pessen i me l'enfonsen.


Aquesta estrofa pertany al poema 'Entre l' herba i els núvols' del llibre Com un foc invisible... Antologia poètica composta per l'autor Màrius Torres. Aquest poema està dividit en diversos temes: “el dia”, “un arbre”, “l'amor”, “la nit”, “la mort”, “una atzarola” i “una rosa”.
La seva mètrica està composta per dos versos pentasíl·labs i tres heptasíl·labs (5-7-5-7-7).No hi ha rima, ja que les 'tankas' no tenen rima.
En la primera estrofa de “La nit”, Màrius Torres compara la nit amb una illa silenciosa envoltada d'aigua que quan la nit va passant ell cada estona que passa se sent més sol a l'illa. La temàtica d'aquesta estrofa és la soledat i la seva actitud és de tristesa i desesperació.
El llenguatge poètic és estàndard i utilitza el camp semàntic, sobre la naturalesa”: illa, mar, nit, en són uns exemples de la primera estrofa.





                                                                       Jordi Roig Solé

dilluns, 25 d’abril del 2011

Entre l'herba i el núvols - Tannka El dia Pàg. 58

Que vives semblem
entre l’herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.

A la finestra
de la meva enyorança,
els miosotis → fidel record
es marceixen de veure
sempre el mateix paisatge.


 Paisatge de Sant Quirze Safaja, des del Sanatori de Puig d’Olena

Aquesta tannka pertany al llibre Com un foc invisible... Antologia poètica de Marius Torres, una tria de vint-i-sis poemes escrits entre 1936 i 1942.
La tannka es una poesia tradicional japonesa format per cinc versos de 5-7-5-7-7 síl·labes. Les tannkas fan referència a la natura o a situacions quotidianes per expressar sentiments i sensacions.
En aquesta tannka Torres apel·la als sentits, amb diferents imatges i sensacions que experimenta quan el sol és ben alt i ho il·lumina tot, o quan, un cop s’ha post, la foscor envaeix el món. Per a Màrius Torres, de dia nosaltres no som més que unes ombres fràgils, que el vent s’emporta d’un costat a l’altre, sempre amb la mateixa rutina, en un mateix paisatge. Per això enyora el poder sortir a fora del sanatori i veure sempre el mateix paisatge per la mateixa finestra on el temps passa.

Andrea Patiño Mancebón 2n BAT D 
Fotografia extreta de Google

diumenge, 24 d’abril del 2011

Màrius Torres - Entre l'herba i els núvols

L'AMOR

El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.

Pel teu somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la veia molt rígida
d'una barca molt lenta...

¿Com la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria, feble
-si no fossin les llàgrimes-



Aquest fragment pertany al poema Entre l'herba i els núvols (Tannkas) del llibre Com un foc invisible... Antologia poètica de Màrius Torres, el trobem ubicat a la pàgina 59 del llibre.
Es tracta de tres tannkas sota el títol de l'amor, cal dir que les tannkas són un tipus de poesia tradicional japonesa, la mètrica és la següent: 5-7-5-7-7, pel que fa a la rima cal dir que aquesta no existeix i que per tant es tracta de versos lliures.
El tema principal de les tannkas és l'amor associat amb el dolor i la desconfiança, totes tres tenen una certa visió  pessimista tot i que la darrera tannka fa referència a que la tristesa cor endins és dolça i que podria ser una alegria feble si no fòs per les llàgrimes. Pel que fa al llenguatge aquest és estàndar tot i que l'autor utilitza alguns arcaísmes com trèmuls o llacuna, destaquen els camps semàntics de la natura i de les emocions o sentiments. Finalment com a figures retòriques trobem algunes metàfores, alguna comparació com la que fa al vers nou i per acabar podem trobar un hipèrbaton i una antítesi a l'ultima estrofa.

Xavi Hurtado

dissabte, 23 d’abril del 2011

FEBRER, Màrius Torres

Febrer
[...]
     Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
     de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
     guardaven el vi de Falern.
                                              1937



Aquest és un fragment del poema Febrer de l'obra Com un foc invisible... de Màrius Torres.
Correspon a la tercera i última estrofa que, com les altres dues alterna versos alexandrins amb versos decasíl·labs al primer i al cinquè, i es tanca amb un vers octosíl·lab. La rima és ABAABBA.
En aquesta estrofa, els poeta ens situa, amb el primer vers, cap a finals d’hivern, en concret al Febrer, com ens indica el títol. En aquesta època és quan la natura es prepara per renéixer amb força. El poeta descriu aquest impuls de la natura amb la metonímia “un crit etern de la larva, l'arrel i la semença [llavor, 1]” i el compara a un “foc invisible, meravellós, intern”. Els últims dos versos compara altra vegada aquesta força renaixedora de la naturalesa amb la maduració que el vi de Falern [vi històric de l'antiga Roma que actualment encara es produeix al Lazio i a Mondragone, 2] dins de gerres de faiença [ceràmica o porcellana, 3].
El que m’agrada d’aquest poema és la gran antítesi que el poeta presenta de morir a l’inici de la primavera, quan la vida esclata. Des de sempre els autors han utilitzat la tardor o l’hivern per representar l’època de la mort, per això aquest poema em va sorprendre molt. La forma com Màrius Torres es pren la mort, amb un to positiu, a diferència d’altres poemes seus, en qua l’ecceptació de la mort és més pessimista/resignada. Com contraposa el fet de morir amb la bellesa i la joventut de la primavera és el que més m’ha impressionat dels poemes de l’autor.

1* www.diccionari.cat
2* http://ca.wikipedia.org/wiki/Falern
3* http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=837032

He triat aquest imatge perquè crec representa molt bé l'inici de la vida i de la primavera.

Maria Grifoll Nogués

dimecres, 20 d’abril del 2011

CANÇÓ A MAHALTA. 1937. Pàg. 54

                            Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
ens separa una terra de xiprers i palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.

1937


Aquest poema pertany al llibre Com un foc invisible... Antologia poètica  de Màrius Torres. El trobem ubicat a la pàgina 54.
El poema "Cançó a Mahalta" està dedicat a Mercè Figueres, l' amistat més íntima que feu Màriu Torres durant l' época que visqué al sanatori de Puig d' Olena, a causa d' una tuberculosi que va contraure de molt jove. En aquest sanatori hi passà la Guerra Civíl, des del 1935 fins a la seva mort.
El poema està format per quatre estrofes de dos versos cadascuna i que rimen entre ells: apariats.
Tots els versos, per la seva banda, són alexandrins, compostos per dos hemistíquis de sis síl·labes amb una petita pausa entre ells.
La rima és AA - BB - AA - BB. En la primera i la tercera estrofa, els versos són masculins i en la segona i la quarta, femenins.

En aquest poema, Màrius Torres ens explica la visió que té del que li depara la seva vida i la seva relació amb Mercè Figueres. Parla del passat ("la nostra pàtria antiga") i del present ("Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels"). El futur, el veu molt incert i complicat.
En el poema s' observen també moltes referències a la natura, concretament a l' aigua (entenent-la com a vida, moviment, però també com a mort quan desemboca al mar).

Com a figures literaries, en aquest poema podriem trobar: cromatisme (jugant amb les tonalitats del paisatge: "grocs de lliris, verds de pau"), al·literació ("sento, com si em seguís..."), metonímia ("les nostres ànimes") i una imatge ("verds de pau", referint-se a la pau que transmet el color verd dels arbres).

Per acabar, dir que he triat aquest poema perquè m' agrada la forma amb que Màrius Torres lliga dos vides (la seva i la de la seva amiga Mercè) explicant els seus sentiments, mitjançant la naturalesa per poder-los fer entendre.


Adrià Serrat i Simó.
2n. BAT C


dimarts, 19 d’abril del 2011

ENTRE L'HERBA I ELS NÚVOLS ( La nit)

La nit

Illa que flotes
en un mar de silenci
-cor meu en vetlla!
Nit suau, els teus passos
pessen i me l'enfonsen.


Aquesta estrofa pertany al poema 'Entre l' herba i els núvols' del llibre Com un foc invisible... Antologia poètica composta per l'autor Màrius Torres. Aquest poema està dividit en diversos temes: “el dia”, “un arbre”, “l'amor”, “la nit”, “la mort”, “una atzarola” i “una rosa”.
La seva mètrica està composta per dos versos pentasíl·labs i tres heptasíl·labs (5-7-5-7-7). La rima de les estrofes és lliure, ja que no rimen entre si.
En la primera estrofa de “La nit”, Màrius Torres compara la nit amb una illa silenciosa envoltada d'aigua que quan la nit va passant ell cada estona que passa se sent més sol a l'illa. La temàtica d'aquesta estrofa és la soledat i la seva actitud és de tristesa i desesperació.
El llenguatge poètic és estàndard i utilitza el camp semàntic, sobre la naturalesa”: illa, mar, nit, en són uns exemples de la primera estrofa.
Els recursos retòrics que ha utilitzat han estat l'encavallament vegades variades com “Illa que flotes en un mar de silenci” o “Nit suau, els teus pasos pesen i me l'esfonsen”. També hi trobem una metàfores com “ mar de silenci”. A més a més hi podem veure una personificació com ”cor en vetlla” i una paradoxa: “els teus passos pesen”.



Jordi Roig - 2n BAT C

Això és la joia

Això és la joia -ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort - tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença. 

Aquest poema pertany al llibre: Com un foc invisible...Antologia poètica de l'autor Màrius Torres. 
El títol del poema és: Això és la joia, i es localitza a la pàgina 78. 
Aquest poema està compost per dues estrofes de dos versos cadascuna. Pel que fa la mètrica és regular i els versos rimen entre sí, formant l'estructura: A-B , A-B, els versos són de dotze síl.labes.
Els tema principal d'aquest poema és la mort, vista com una cosa positiva. A la primera estrofa esmenta que un ocell és la joia, representa la vida, i a la segona, ens diu què és la mort. 
Fa referència a l'ocell, al cel, a la pau intensa, a la joia , per a descriure la vida, i fa servir els termes tancar els ulls que en aquest context vol dir no tornar a veure-hi més, despedir-se de la vida, i el concepte silenci. 
Si ens fixem amb la data en que va ser escrit aquest poema es pot deduir que l'autor ja tenia la malaltia molt avançada i ell mateix coneixia quin era el seu estat físic, per això escriu sobre el tema de la mort i de la vida com si res. 
El llenguatge que utilitza és col.loquial i el registre és estàndard. He triat aquest poema ja que és fàcil d'interpretar i m'agrada saber com hi ha persones que sabent i coneixent el seu estat, parlen de la mort com una cosa bonica.

Natàlia.

Un arbre

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama!



Aquest fragment, pertany al poema entre l’herba i els núvols (tannkas) de Marius Torres, a l’Antologia poètica , Com un foc invisible el trobem a la pàgina 58. 

El poema es titula: Un Arbre, i es tracta d' una poesia típica japonesa, està composta per 5 versos pentasíl·labs i heptasíl·labs. La mètrica que segueix és:5-7-5-7-7. La rima de les estrofes és lliure, ja que no rimen entre si.
El tema principal d'aquest poema és el poder de la naturalesa per fer refrència als sentiments i sensacions que té el poeta.
En general per Màrius Torres, la naturalesa és un dels temes més importants, ja que al haver estat ingressat a un sanatori, això li va suposar un fort aïllament de la societat a causa de la seva malaltia, i observar la naturales va ser una de les coses que encara era capaç de fer.

El llenguatge que utilitza és col.loquial, i el registre és estàndard. 
Per acabar, he triat aquest poema, ja que les tannkas són fàcils d'entendre i el tema de la naturales és molt emblemàtic per Màrius Torres. 

Carlos Salvat

diumenge, 17 d’abril del 2011

EL DIA 

Que vives semblen
entre l'herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.

Aquest petit fragment, pertany al poema entre l’herba i els núvols de Marius Torres, dins l’Antologia poètica , Com un foc invisible. El localitzem a la pàgina 58.

Aquest poema és tracta d’una tanka, és un tipus de poesia japonesa que consta de cinc versos pentasíl·labs i heptasíl·labs.
Localitzem aquesta tanka dins del poema “El día”.
La rima es lliure, ja que no rimen els versos entre si, ni tenen regularitat.
L'esquema mètric és: 5 -, 7 -, 5 -, 7 -, 7 -.

L’autor ens parla sobre les ombres, explica que són més vives quan el dia comença però que el vent i la boira fan que no siguin tan clares. Trobem que a través de la natura, el poeta expressa el seu estat d’ànim on ens mostra la seva enyorança.


Marius Torres utilitza un llenguatge estàndard i fa servir un camp semàntic de la naturalesa: “herba”, “núvols”, “ombres”, “vent”, “boira”.                                                                            
Els recursos retòrics que utilitza són sobretot l'encavallament i d’hipèrbaton “Que vives semblen entre l'herba i els núvols les ombres fràgils!”. 






Elena Simón Faulo. 
2n Bat D

AIXÒ ÉS LA JOIA

Això és la joia –ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort –tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.
                                               1941
Aquest poema titulat “Això és la joia” pertany al llibre de Màrius Torres anomenat Com un foc invisible.. Antologia Poètica i el localitzem concretament a la pàgina 78. Com podem veure, aquest poeta fou escrit pel poeta l’any 1941.
El tema principal del poema és la contraposició entre la vida, en els dos primers versos “Això és la joia- ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixà una pau intensa”, i la mort, en els dos últims versos “I això és la mort- tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la música comença”. Podem percebre que en aquest poema “la joia” és tot i quan desitgem simplement per poder viure, doncs vivim, respirem, experimentem, coneixem... tot i aquest ventall de coses i/o aspectes positius que vivim durant el transcurs de la vida també estem obligats a viure algunes adversitats, en el poema el poeta ho designa com a tempesta. Aquestes adversitats en la vida del poeta podien ser els temes principals de la seva obra; el tema individual, la malaltia i el tema col·lectiu, la guerra civil espanyola que vivien aleshores. En el segon vers, el poeta argumenta que la mort no es tan sols tancar els ulls i escoltar el silenci etern, sinó que la mateixa mort et pot portar a una nova vida, un nou camí, una oportunitat. En el poema, també, trobem moltes paraules del mateix com semàntic, en aquest cas de la natura: cel, ocell, tempesta.. I aspectes contraposats com: vida- mort, silenci- música.
La mètrica que trobem en aquest poema és de 10- 12-10-12, és a dir, versos decasíl·labs i alexandrins d’art major. I pel que fa la rima és A B A B. A la vegada, m’agradaria comentar el títol del poema “Això és joia”, doncs crec que l’autor mitjançant aquest poema vol dir que “així és la vida”.
He triat aquesta imatge del Google perquè crec que no hi ha millor manera de representar la vida que mitjançant la natura.
He triat aquest poema perquè m’ha agradat  com el poeta, Màrius Torres, fa aquesta oposició entre dos aspectes contraposats com és la vida i la mort.
Ariadna Terradellas

dissabte, 16 d’abril del 2011

Arbor Mortis, COM UN FOC INVISIBLE...

ARBOR MORTIS

"Al punt que hom naix comença de morir
e morint creix, e creixent mor tot dia".
PERE MARCH

Déu, al primer batec de cada cor que neix,
sembra dues llavors en una sola argila:
la vida remorosa que cada instant s'esfila,
la mort silenciosa que cada instant s'acreix.

En l'estança més colsa de la nostra existència,  
allà on només habiten l'esperança  l'horror, 
viu l'Arbre de la Mort; i creix, interior,
de tot el que es marceix en la nostra vivència.
 [...]
  
1939 

Com un Foc Invisible... de Màrius TORRES


Aquest fragment correspon al poema Arbor Mortis de l'antologia poètica de Màrius Torres "Com un foc invisible...". Es localitza a la pàgina 70. Comença amb una cita de Pere March, relacionada amb el contingut del poema. Màrius Torres va escriure Arbor Mortis mentres estava al sanatori. El poema està compost per tres quartets i un apariat de versos alexandrins amb cesura de 6 + 6 , i rima consonant A B B A. El tema principal d’aquest poema és la mort, la qual es tractada amb normalitat en la seva obra. L'autor ens declara que en nosaltres hi ha dos llavors que Déu ens ha posat al néixer: la de la vida i la de la mort. Aquesta metàfora és la figura retòrica més important de tot el poema. Després continua parlant de la mort i diu que la mort és present en tot el que fem, i que aquesta llavor de la mort que ens posen només néixer, és ara l’Arbre de la Mort. La imatge representa l'arbre amb les dues llavors. Extreta de Google imatges.

David Vendrell Cabanillas, 2n BAT D

dilluns, 4 d’abril del 2011

Quadern d'Aram



pàg:120;

[...]Alguns em diuen que el meu ofici de coraller és arriscat. però a mi no m' ho sembla pas tant. De debò, els veritables perills sempre els he passat en terra ferma! Comparo el mar amb les dificultats del nostre èxode, aquella terrible fugida, i encara més amb totes les matances i les amenaces dels tucs, i de veritat, trobo que sota aigua s'hi està prou bé. He après que l' home és més perillós que els taurons i les morenes![..]


Aquest fragment de la obra de Quadern d' Aram ens expressa els perills viscuts per els familiars d' ell i sobretot del grup armeni, on el home és més perillós que cap altre animal marí o terrestre. Fa una reflexió sobre uns mals més grans com la guerra, les matances...ja que el seu treball es afrontar el perills de la mar. El llenguatge es clar i entenedor vol arribar al lector explicant on la gent expressar una cosa perillosa a un treball on hi ha una força física i normes per no passar desastres però els desastres més horribles son totes les mortes per persones en un càrrec superior (cap d'estat, dictador..)ordenar la seva expansió i destrucció de unes persones en certa manera no  han fet cap mal sinó nomes viure on viuen, o altres raons mal argumentades de  "Home"amb poder. També fa un record i a la vegada comparança a la fugida viscuda per ell i la seva mare amb l' enemics entrar al territori i ells per una raó de pelegrinatge es van salvar.



La fotografia es de Goya Los fusilamientos del 3 de mayo  la vaig agafar per la mort de molts innocents com va passar amb l' armenis i sobretot el dolor de les persones que la van patir. Això  l' il·lustració ho plasma molt bé encara sigui de un altre esdeveniment. On Aram recordar tots aquells dolors i perills del seu país comparant amb el seu treball de coraller on hi ha risc però no tant alt de morir com en el seu país. El quadre  parlar de la lluita del poble espanyol envers la dominacio del poble francès ordenat per N. Bonaparte.



Beatriz Retamal Senes
2 bat D

Fragment de "Quadern d' Aram", pàg.105


... I heus aquí que quan ens van fer passar, el metge que va atendre el meu fill no parava de mirar-se'l i, mentre demanava un medicament a la infermera, encara se'l mirava i va dir:
- Aquest noi és ben igual que un amic meu.
I va insistir en veu alta:
- Aquest nen és l' estampa de Vahé.
- Doctor, el meu marit es diu Vahé, havia estudiat a Venècia.
- No continuïs! -em va dir-. Jo també vaig ser-hi; així tu ets la vídua de Vahé? La vídua del nostre poeta?
      Vídua... Vahé. Paraules com cops de maça, certesa d' acer. Havien mort Vahé.

Fotografia de l' éxode a que es van veure obligats a recórrer molta gent al Pas de Calais durant la 1a Guerra Mundial. Ens mostra molt graficament les descripcions que se'ns donen al llibre per part d' Aram i Marik.

Aquest fragment correspon a una anotació que fa Marik al Quadern d' Aram quan estan vivint a Jerevan. Aram està malalt i donà la casualitat que quan el portaren al metge, aquest era amic del seu pare. Fou el metge qui els confirmà la notícia de la mort de Vahé (s' ho pensaven, però es resistien a creure-ho). Els falta però, saber com va morir, d' una forma molt contraria a la idealització que s' havien fet Marik i Aram de la seva mort.
En aquest fragment s' aprecia la figura de Vahé com a leitmotiv de la novel·la, doncs el pare, el marit, el poeta és un dels fils conductors de l' obra. 

Adrià Serrat Simó.
2n. BAT C

divendres, 1 d’abril del 2011

Records

M'he adonat que Aram recorda sobretot alguns episodis del nostre èxode. Els recorda separats. Em fa l'efecte que ha volgut oblidar el temps passat a l'Armènia oriental, a ECmiadzin i a Jerevan, perquè va ser molt dur per a un noi, quasi un infant per l'edat. Infants sense infantesa, a milers. Jo, però, ho recorda tot. Prou voldria enfonsar molts records més endins del cervell, allà on deuen anar a parar les coses oblidades, voldria endofonsar-ho com les llavors a la terra vermella, però no puc. El temps feliç, els anys de Trebisonda, queden al darrere, ells sí, com les monedes d'or d'un tresor perdut. Sort que em resten els poemes de Vahé, una part d'ell mateix: mooltes vegades poso els seus llibres sota el coixí, a la nit. No el vull oblidar mai. No puc perdonar.



He triat aquest fragment perquè m'ha agradat molt com l'autora planteja el fet de recordar o no unes vivències tant desagradables. Mnetre la mare ho recorda tot nítidament i, per molt que vol, tracta d'oblidar-ho, Aram evita pensar-hi, ho esborra tot de la seva memòria. Potser depén de cadascú com s'afronten uns fets com aquests; però el que està clar és que cap dels dos volen oblidar mai, i intentent que aquest sigui l'únic record que els resti, les coses bones i positives, com per exemple Vahè, viscudes a Armènia.
He escollit aquesta foto perquè és un recurs que utilizta molta gent per tal de no oblidar certes coses, cosa que mai Marik o Aram hauran de fer per recordar tot el que han viscut.






Quadern d'Aram
, Maria Àngels Anglada.


Júlia Vilafranca