Em penso que me'n vaig enamorar de seguida, la veritat. Però els primers dies, i tampoc el divendres sant ni el dissabte, no li gosava dir gaire res. El diumenge, però, entre l'alegria de les campanes i els preparatius per al bateig, em vaig començar d'animar, i, quan vam sortir a veure el castell de focs, a la nit, sense dir-nos-ho, ens vam separar de la colla, ens vam perdre entre la gent. Com que tothom mirava les bengales i les estrelles de foc, em vaig atrevir a agafar-la de bracet, primer, i després a estrènyer-li aquella cintura tan fina. No es va separar, no, però jo la respectava massa: era la germana d'en Iorgos. Va ser ella, la meva Alèxia, que en la nit més alegre de l'any, la nit de Pasqua, em va besar damunt dels ulls, quan un espetec de petards i claror me'ls feia tancar!
Aquest fragment de Quadern d’Aram, pertany al capítol IV, Carnet d’Aram,Alèxia. (pàgina 127).
He escollit aquest fragment perquè crec que és un moment molt bonic.
En el fragment s’explica com Aram coneix i s’enamora de l’Alèxia, durant la seva estada a l’illa de Simi.
Ariadna Borrell Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada