El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.
Pel teu somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la veia molt rígida
d'una barca molt lenta...
¿Com la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria, feble
-si no fossin les llàgrimes-
Aquest fragment pertany al poema Entre l'herba i els núvols (Tannkas) del llibre Com un foc invisible... Antologia poètica de Màrius Torres, el trobem ubicat a la pàgina 59 del llibre.
Es tracta de tres tannkas sota el títol de l'amor, cal dir que les tannkas són un tipus de poesia tradicional japonesa, la mètrica és la següent: 5-7-5-7-7, pel que fa a la rima cal dir que aquesta no existeix i que per tant es tracta de versos lliures.
El tema principal de les tannkas és l'amor associat amb el dolor i la desconfiança, totes tres tenen una certa visió pessimista tot i que la darrera tannka fa referència a que la tristesa cor endins és dolça i que podria ser una alegria feble si no fòs per les llàgrimes. Pel que fa al llenguatge aquest és estàndar tot i que l'autor utilitza alguns arcaísmes com trèmuls o llacuna, destaquen els camps semàntics de la natura i de les emocions o sentiments. Finalment com a figures retòriques trobem algunes metàfores, alguna comparació com la que fa al vers nou i per acabar podem trobar un hipèrbaton i una antítesi a l'ultima estrofa.
Xavi Hurtado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada