Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dissabte, 30 d’abril de 2011

Màrius Torres

¿Vers on? senyora d'una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic.
perquè saps que dels dos ets la més forta.

Aquest és un fragment del poema Venus (pàg. 57). El poema és de l'any 1938 i això ens indica que l'autor ja estava malalt, la guerra ja havia començat i ell ja havia conegut a "mahalta", el seu amor.
En aquest poema veiem com s'allunya del conflicte col·lectiu que seria la guerra, fent un poema totalment d'amor. El poema va dirigit a l'estàtua de Venus, la deessa de l'amor ("senyora d'una terra morta" = civilització grega), però més enllà de dirigir-se a una estàtua, entenem que es dirigeix a l'amor en general.

En el primer vers de l'estrofa el poeta es pregunta cap a on dirigeix el somriure la deessa, perquè com veiem a la foto (estàtua de venus de milo al louvre), s'hi intueix un petit somriure discret.
Crec que després, quan diu "aquest temps massa vell per ser-te amic" podria referir-se a que l'autor, com que està malalt i sap que s'ha de morir, sap que ja no és hora de que estigui enamorat, sap que és massa tard.
I en l'últim vers d'aquesta estrofa, dóna a entendre que per molt malament que estigui, l'amor el pot més que la malaltia ("dels dos ets la més forta").                                                                                             

Soraya Àvila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada