feien càlids arpegis les llargues mans del vent.
¿Què salvava les flors del jardí? Mortament,les branques s'agitaven, dolorosa sonata
sobre els vidres glaçats i rígits de foscor.
La nit era tot música. Les fienstres obertes
portaven, de les castes avingudes desertes,
aquella olor de tera del vent de la tardor
sobre la veu, pàl·lida, tenebrosa,
com, d'un foc d'agonies, un riu de vida fosa...
Mories poc a poc i et tornaves, cantant,
una ombra que tenia la forma del teu cant.
Aquests són els 3 darrers quartets del poema Lorelei de Màrius Torres.
L'estil de Torres es caracteritza per voler mostrar-nos els seus pensaments i emocions a través d'altres elements, com la natura o la música, tal i com podem valorar en aquest fragment, on se'ns parla de l'amor a través d'un seguit de metàfores i imatges les quals barregen la música amb la naturalesa. Una naturalesa fosca, trista, ambientada durant la nit, una nit amb una melodia de fons que porta al poeta l'amor. Però no un amor pur, feliç, sinó que aquell amor que ha esdevingut una font de dolor i no pas de felicitat. Per tant podem veure aquesta lluita, aquest equilibri entre Eros i Thanatos, una tòpic de la literatura.He escollit aquest quadre del pintor Van Gogh perquè amb aquesta tonalitat fosca i a l'hora amb tant de moviment em transmet, en part, la temàtica del poema
Albert Salas
2n Bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada