Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,
m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:
-L'eternitat és sols un present que s’eixampla-
Potser l'arrel divina que es soterra en mi
¿és sols aquest afany, tan difícil de dir,
de viure en un present una mica més ample?
Aquest fragment pertany al poema Al present que forma part de l'antologia poètica de Màrius Torres. Forma part de la segona etapa de l'obra de Torres.
El fragment forma part d'un sonet a la italiana. He copiat aquest dos últims versos ja que trobo que Torres parla d'un tema que fins al moment no havíem vist amb tanta profunditat.
Aquest tros del sonet parla d'una reflexió que va fer un nit molt íntima i és:pensa en el present i en el que suposa això.
En aquesta reflexió ens parla del valor de l'eternitat i es pregunta si aquesta eternitat no és el mateix que un present una mica més ample, és a dir, que l'eternitat és ara, cada moment pot ser etern sempre i quan sigui recordat.
Comença amb una comparació d' ell i Déu en el moment d'adreçar-se davant del present, és a dir, compara el que Déu fa davant l'eternitat i el que fa ell davant d'aquest present.
Hi podem trobar algunes figures retòriques com: metàfores, preguntes retòriques, comparació.
Pel que fa l’estructura és un sonet a la italiana i per tant són dos quartets i dos tercets de rima consonant i de versos alexandrins amb cesura.
la rima és: ABAB CDCD EEF GGF.
La fotografia està feta per mi. És el terrat de casa meva, un desaigua. L'he triat perquè penso que representa el que diu el poema i la situació de Màrius Torres tancat al Sanatori Puig d'Olena igual que les fulles estan tancades per la petita reixa. Aquestes fulles tancades veuen passar el present i recuperen els moments que volen.
Nadina Cisa Ribas
2n bat D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada