Mozart

Enduts d' un ritme fàcil i profund,

també els nostres compassos voldrien, un a un,

volar i somriure.

També la nostra llei és una gràcia ardent,

ala d' un ordre en moviment,

ràpida, lliure...

Potser la nostra vida sigui un mal intrument,

però és música,viure!

1941

El poema s'ubica en la tercera etapa de Màrius Torres (39-42).El poema té una estructurar formal   3 estrofes on 2 son tercets i el ultim és de dos. La mètrica es polimètrica podem tenir de 6 fins 12 però si té rima asonante en els pars (A-A-B/C-C-B/C-B) te una constància rítmica en el poema com també musicalitat. La forma del poema son els teclats de un piano on per aixo fa esment a Mozart  un gran pianista i compositor de la música clàssica, on la seva música es fluida avegades rapida avegades lent però sempre amb molta perfecció i volent arribar a l'anima.

El tema principal és l'art de la música i la identificació amb la vida: on a principi de la primera estrofa te fa posar dintre "Enduts"amb uns ritmes que te emportant. I aixo ho fa relació amb un jo col·lectiu "nostres compassos" com si els batecs de la vida fossin rapids i lents ( com les de una cançó) és música encara el instrument no este afinat sona.
Per aixo, al ultima estrofa parlar de si la seves vides encara que visquin en unes condicions desfavorables encara viuen i es lo que compta. 

La fotografia és la família de Mozart(germana el pare i ell amb 7 anys) en el viatge: Leopold (el pare)interpretant el violi, Mozart el clavecí , Naneri la germana cantant "Acuarela"de Louis Carrogis Carmontelle per 1973. He escollit aquesta imagen per la tranquil·litat que dona per veure un nen ple de energia amb les persones que estima i Màrius Torres amb ganes de ser lliure i poder somriure com quan era petit.

Beatriz Retamal Senes

2bat D