PRESÈNCIA

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.

En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.

Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,

una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,

callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda

que et persegueix en el silenci on et reculls.

                                                      

                                                        1938

                                               Màrius Torres

Aquest text correspont a un fragment del sonet Presència, de Màrius Torres, concretament són el segon quartet i el primer tercet. He triat aquest fragment perquè m'ha agradat molt com aconsegueix descriure el que sentim (amb l'oïda) mentre algú s'allunya. M'ha transmès la sensació d'estar amb els ulls tancats i captar el que passa al voltant només pels sentits de l'olfacte i l'oïda. La fotografia, descriu la imatge que m'ha vingut al cap quan he llegit per primer cop el poema: la d'algú caminant de qui només sents la seva olor i els seus passos.

A més, com podem observar en la data del poema, pertany a la segona etapa de l'autor i, per tant, encara hi ha la presnència d'una gran influència simbolista: les referències sensorials.

Júlia Vilafranca Molero