El Cafè de la granota: La correguda d'Elies.

"Noi, gràcies a Déu que er trobo; em semblava que no hi seria a temps. He hagut de córrer com n boig. Si el metge hagués acudit quan hem anat a avisar-lo, en el moment que la Joana ha empitjorat, jo m'hauria estalviat la correguda, hauria vingut xino-xano, sense pressa; però el tipus s'ha presentat encara no fa ni mitja hora i només per dir-nos que no hi ha res a fer, que la pobreta no passarà d'aquest migdia. Aleshores, enmig de la pena que et pots imaginar, m'han vingut al pensament les medicines que et vaig dir anir que em portessis avui de Lleida perquè l'apotecari del poble no les tenia, i m'he dit: Elies, si t'afanyes, encara li podràs dir a l'ordinari que no les porti, que això, ara, ja és tot dat i beneït"



Hem triat aquest fragment perquè reflecteix totalment com és de garrepa i egoïsta l'Elies. Qui tot i saber que a la seva muller no li queden gaires hores de vida, es preocupa més per que l'ordinari no compri les medicines, que d'estar amb ella el temps que li queda. A més, culpa al metge de haver hagut de córrer, ja que diu que ha tardat molt en anar a veure'ls.

Júlia Ballonga i Eva Fernández
1r bat C

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana


"I encara em quedo curt si tenim en compte que l'hora de la cosa coincidia amb la del partit de futbol més important de la temporada, el que el  nostre equip havia de jugar contra el de Masos de Cinca. Un cas de malastruga, xiquet. Tanta dèria que teníem per aquell partit i al final ens va passar el que sovint passa amb moltes coses de la vida, que les esperes amb candeletes i al final et quedes amb un pam de nas..."


Aquest fragment del conte ens mostra la preocupació dels personatges envers el partit, ja que hi volen assistir, pero per respecte han d'anar a l'entrenament. Ens mostra com exemple la vida mateixa, sempre estem planejant coses que finalment no es poden dur a terme per circumstàncies, casualitats o fets inesperats del dia a dia, fets que potser per una cosa o altre succeixen.

Rose Bozon-Vialle i Laia Cerrillo

El Cafè de la Granota

L'ASSASSINAT DE ROGER ACKROYD

"- Sí, vaig engegar-li una escopetada, al Teodor de Peris. Què en trauria de negar-ho? I, encara et diré més: segurament li n'hauria engegat una altra, si no fos per que la pobre somera de Joanet Cistella - la qual va rebre la primera a l'anca, en passar corrent entre el Teodor i jo, espantada per la cridòria del personal-."

Hem escollit aquest fragment perquè és el final curiós d'aquest conte ja que en Damià estressat perquè no li deixen llegir el seu nou libre tranqul·lament dispara a en  Teodor de Peris perquè l'hi desvetlla el final del llbre però la somera del Joanet Cistella es posa pel mig inconscientment. No intenta negar-ho perquè sap que ho han vist molts veïns i no en treurà res de negar-ho. És un final sorprenent ja que a la primera frase del conte quan nomès diu que ha disparat a en Teodor de Peris sembla que l'hagi matat però en aquest fragment (que és casi l'últim) ho aclareix.

Ignasi Merediz, Francesc Sardà i Oriol Camprubí

1r BAT C

El Cafè de la Granota

UN BARRIL DE SABÓ MOLL

“Un apotecari, el Teodor,el qual tampoc no vas arribar a conèixer perquè va fugir fa molts anys a la dona d’un gallinaire que venia a vendre aviram a la plaça, va arribar a l’extrem de comparar el Florenci amb un que li deien el Sísif, a qui un déu dels d’abans havia condemnat a pujar una roca a rodolons fins al cim d’una muntanya i cada cop que hi arrivaba mort de cansament, la roca, au!, se li escapava i tornava a fer cap a baix.”

En aquest fragment del conte anomenat Un barril de sabó moll, un personatge, en Teodor, fa una comparació molt ben trobada, relacionant en Florenci i en Sísif, un personatge de la mitologia grega, que es simbolitza empenyent una gran pedra. Es relaciona amb en Florenci en ell no porta una gran pedra, però si que també porta una gran càrrega carrer amunt, el barril de sabó moll. A en Sísif, el van obligar els déus a pujar la pedra un cop i un altre. A en Florenci, en canvi, el va obligar el seu patró, en Pere Camps, que com podem comprendre, és bastant diferent als déus que van condemnar a en Sísif.

                                     Ignasi Merediz, Francesc Sardà i Oriol Camprubí

1r BAT C

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

Amor fatal en decúbit supí

"Gairebé tot seguit d'haver gosat confessar-se la terrible, estremidora, espantosa i amarga veritat, el senyor Gervasi Fenolleda tornà a sentir fred i, enmig de l'angoixa que se'l menjava viu, en el seu cervell començà a obrir-se pas la idea - més aviat pedestre, gens adient amb el trasbals espiritual del moment- que havia de vestir-se amb urgència, si no volia convertir-se en una cosa encara més lamentable que un adúlter: un adúlter amb pulmonia doble."


He escollit aquest fragment perquè penso que ens aporta, en una petita part, com és sent el personatge respecte el que ha fet. També com exagera els fets que han passat al llarg de la nit. Parla de que ha sigut un adúlter quan només s'ha imaginat que mantenia relacions sexuals amb la Clàudia Cardinale, un pòster que té penjat el senyor Fenolleda al seu despatx. Durant tot el conte pensem que ha sigut infidel a la seva dona i, no és fins al final del conte que ens donem conte que, en realitat la dona no és més que un pòster. 

Retrat de Clàudia Cardinale

Marta Redondo.

El Cafè de la Granota

UN ENIGMA I SET TRICORNIS

"D’acord amb el testimoni més fiable - és a dir, el del vell Cristòfol-, l’esdeveniment es produí en esmunyir-se un dels extrems forasters entre els defenses locals, que estaven destarotadets; sense ningú per mortificar-lo, el galifardeu inicià una correguda que hauria acabat segurament en gol si en aquell moment no s’hagués sentit un xiulet que aturà en sec l’avançada."

Aquest fragment correspon al conte anomenat Un enigma i set tricornis. El narrador exposa l’anècdota que li va explicar el vell Cristòfol, al Cafè de la Granota. Concretament, és en aquest fragment on s’inicia l’enrenou a la vila de Mequinensa. Algú xiula imitant perfectament el so del xiulet de l’àrbitre, de manera que interromp el partit de futbol i confon a tota la gent que ho presencia. A partir d'això la gent busca el culpable d'aquest escàndol, tot i així, l'àrbitre pirata segueix imitant el so del xiulet en altres partits i tothom vol descobrir la seva identitat. El vell Cristòfol és qui coneix el culpable i és per això que explica l'anècdota al narrador.

Antic camp de futbol de Mequinensa

Elisabet Mallafré Gimeno

1r BAT C

EL CAFÈ DE LA GRANOTA, Paraules des d'un oliver

"No m'estranya la teva cara aïrada, de malla lluna. I tens tota la raó, xiquet, les coses com són. Aquesta Basilissa! Que s'esperi.... Però, què et penses? Escolta'm Isidre: guaita que t'equivoques, que la marres de mig a mig! Et juro per la memòria del meu pare i per la salut dels meus fills que pensava dur les olives a casa teva!"

El que més ens ha agradat d'aquest conte és el seu final inesperat i divertit. En aquest fragment es pot entendre la situació en què es basa el capítol. El protagonista manté la mentida fins al final, ja que ha estat enxampat robant a casa d'un veí i intenta transformar la situació inventant-se una història que no ha passat realment per quedar bé amb el propietari.

L'autor ha estat capaç de provocar una gran intriga al lector, no deixant-lo entendre el capítol sencer durant pràcticament tot el conte, això fa que el monòleg sigui més entretingut.

Irene Rodrigo i Gisela Gómez

EL CAFÈ DE LA GRANOTA
Preludi de traspàs

"La tia Ramona recorda fil per randa aquell dia, i, des que l'àvia és a punt de morir, encara el té més present, no se li'n va del cap. ¿Com podria -diu ella, sempre que en parla, i en parla sempre- oblidar el xerric de la serra amb què la seva cunyada, obstinada, tossuda, ressentida, va tallar la soca de l'arbre?" 

Hem escollit aquest fragment del conte perquè trobem que té un gran valor dins la història. La tia Ramona recorda a la perfecció com la seva cunyada va tallar la soca de la figuera que va plantar l'avi Joaquim, i per aquesta acció, ara està penedida, ja que té por de retrobar-se amb el seu marit i no vol saber les conseqüències. Si no hagués tallat la soca de l'arbre, ara podria morir tranquila i descansada ja que no ha comés cap mal a ningú.
Ens sorprèn com una acció en un passat pot tenir tantes conseqüències en un present.

Ramon Aymamí i Joaquim Roig

L'àvia tallant la soca de l'arbre. 

El Cafè de la Granota

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues

"Però jo, després de donar-hi voltes tota la nit, em pregunto: ¿i si tot allò que m'explicà el senyor apotecari fos veritat? Si fos cert que les ànimes dels pobrets difunts, per arribar al lloc on viuen els morts, han de travessar un riu amplíssim, com ara tres vegades l'Ebre, per un pas de barca, ¿què perdries, Miquel, fent una carteta a la senyora Mort, que deu ser l'encarregada d'aquest assumpte, demanant-li plaça de barquer per a quan t'arribi l'hora de tocar el dos d'aquesta vida?"


En aquest fragment en Miquel explica el motiu que li ha portat a escriure la carta a la senyora Mort, que no és un altre que demanar-li que quan li arribi l’hora pugui tindre una plaça de barquer a la barca que porta als difunts pel riu fins al lloc on viuen els morts.

Hem escollit aquest fragment perquè ens a semblat interesant que l’únic motiu que tenia el Miquel per escriure la carta era demanar aquesta plaça, ja que pensem que si algú puges dirigir-se a la senyora Mort potser li demanaria alguna cosa més profitosa que no pas aquesta.

Laura Sánchez Hidalgo

Minerva Monné Jimenez
1r BAT C

El Cafè de la Granota

L'amarga reflexió sobre un manat de cebes

"Maleïdes cebes, Horaci, maleïdes cebes! ¿Per què l'havia de robar, aquell manat, insensat de mi, tanoca de mi, ruc de mi, de l'horta del Pasqual, si jo en tenia més lluïdes a la meva? ¿Per què m'havia de guipar en aquell moment el malparit del Pere Sabata, el qual va anar igual que un llamp a contar-ho al sergent?"

En aquest fragment Manuel la Lloca fa un monòleg a l'Horaci Campells, el sereno de la vila,  sobre que va comportar robar les cebes. Aquestes cebes van comportar que la Lloca sigui culpat dels delictes del seu pare i, a més a més, per no ser empresonat a d'explicar els secrets amagats de la gent del poble. La policia l'estova perquè confessi sobre els assumptes secrets del poble com per exemple qui és anarquista o qui participarà en la vaga de la mina Segre.

Hem escollit aquest fragment ja que ens mostra clarament el significat del títol del conte amb la reflexió del robatori. També hem escollit aquest tros ja que conté diferents preguntes retòriques típiques d'un monòleg i vocabulari tradicional del català occidental.

Miriam Forcadell Estrem i Silvia Borràs Alonso

1r Bat C

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

Futbol de Ribera

"I és que, sovint, les coses de la vida van així, i les del futbol també; allò que menys et penses, ho capgira tot. Perquè, ¿qui havia de cavil·lar que el Segre s'inflaria en un tres i no res, de la manera que ho va fer després del penal, i que havia d'aturar les aigües de l'Ebre amb la força del seu corrent?

He escollit aquest fragment ja que és la part final del conte, on el Cristòfol explica l'esdeveniment que va fer que aquell partit passés a la història de la vila i fos tan important, i també perquè m'ha agradat el fet que compari el que va passar en el partit amb les coses de la vida.
No m'esperava aquest final perquè no em podia haver arribat a imaginar que es podria inundar el camp just després d'haver guanyat el partit. M'ha semblat estrany i a la vegada sorprenent.

Laura Aguilar Gallego
1 BAT C

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

Els delfins

"Això no obstant, suposo que tot déu s'haurà adonat, en reparar el meu capteniment digne i sever, que d'aquella foguera no queda ni la cendra, almenys per la meva banda"

En aquest fragment, després de que el narrador expliqués un fet que li va succeir amb una vilatana del seu mateix poble que podia causar aldarull i tafaneria, el protagonista expressa el seu desinterès per aquest succés passat.

Hem triat aquest fragment ja que en ell el narrador utilitza un registre col·loquial amb un ric vocabulari, a vegades, pròpi del territori de l'autor amb el que, juntament amb múltiples frases fetes, el narrador s'apropa al lector convertint-lo en el seu còmplice dels seus pensaments.

Júlia Violeta i Laia Arnau

EL CAFÈ DE LA GRANOTA
Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

''En l'estret passadís entre els seient, dreta darrere el petit, una Gabriela aterrida i amarada d'odi repetia interiorment les paraules de la bruixa: << La primera persona que s'acostaràa besar el xiquet quan arribareu a la vila és la que li dóna el mal >>.''

Hem escollit aquest fragment perquè és la part final del conte on es revel·la el significat de l'història i també perquè aquesta frase és la desencadenant perquè la Gabriela compri la navalla d'afaitar que li havia demanat el seu marit però no per entregar-li sinò per clavar-li a la persona que li havia fet una maledicció al seu fill.
El conte acaba amb un final obert ja que no es sap a qui li clava la navalla, només es saben les persones que la van esperar al tornar de Lleida; l'àvia Adelaida, el seu marit Marcel·lí i l'àvia Carlota.
Nosaltres creiem que  ataca al Marcel·lí però és un misteri no resolt.

 

La Gabriela dins l'autocar amb la navalla d'afaitar

Laia Arnau i Júlia Infantes
1r BAT C

El café de la granota (LA PLAGA DE LA RIBERA)

"Hem pensat enviar-li el Valerià i que vostè el tingui a pensió a la presó -on n'hi ha tants, no hi vindrà d'un - el temps que calgui perquè, aprengui l'especialitat de delinqüència que més li agradi. ¿Què li sembla, senyor director?"

Hem triat aquest fragment, ja que és on es revela la intenció de la carta que apareix en el relat, dirigida al senyor director de la presó de Lleida.
Aquest fragment l'hem trobat extrany i divertit, ja que és poc habitual demanar per entrar a la presó, i més per aprendre a ser un bon delinqüent, quan precisament es va a la presó per deixar de ser-ho; per això, trobem que és una gran ironia.

Mar Sardà Soler i Cèlia Grifoll Constantí
1er BAT C