"No m'estranya la teva cara aïrada, de malla lluna. I tens
tota la raó, xiquet, les coses com són. Aquesta Basilissa! Que s'esperi....
Però, què et penses? Escolta'm Isidre: guaita que t'equivoques, que la marres
de mig a mig! Et juro per la memòria del meu pare i per la salut dels meus
fills que pensava dur les olives a casa teva!"
El que més ens ha agradat d'aquest conte és el seu final inesperat
i divertit. En aquest fragment es pot entendre la situació en què es basa el
capítol. El protagonista manté la mentida fins al final, ja que ha estat
enxampat robant a casa d'un veí i intenta transformar la situació inventant-se
una història que no ha passat realment per quedar bé amb el propietari.
L'autor ha estat capaç de provocar una gran intriga al lector, no
deixant-lo entendre el capítol sencer durant pràcticament tot el conte, això fa
que el monòleg sigui més entretingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada