"Noi, gràcies a Déu que er trobo; em semblava que no hi seria a temps. He hagut de córrer com n boig. Si el metge hagués acudit quan hem anat a avisar-lo, en el moment que la Joana ha empitjorat, jo m'hauria estalviat la correguda, hauria vingut xino-xano, sense pressa; però el tipus s'ha presentat encara no fa ni mitja hora i només per dir-nos que no hi ha res a fer, que la pobreta no passarà d'aquest migdia. Aleshores, enmig de la pena que et pots imaginar, m'han vingut al pensament les medicines que et vaig dir anir que em portessis avui de Lleida perquè l'apotecari del poble no les tenia, i m'he dit: Elies, si t'afanyes, encara li podràs dir a l'ordinari que no les porti, que això, ara, ja és tot dat i beneït"
Hem triat aquest fragment perquè reflecteix totalment com és de garrepa i egoïsta l'Elies. Qui tot i saber que a la seva muller no li queden gaires hores de vida, es preocupa més per que l'ordinari no compri les medicines, que d'estar amb ella el temps que li queda. A més, culpa al metge de haver hagut de córrer, ja que diu que ha tardat molt en anar a veure'ls.
Júlia Ballonga i Eva Fernández
1r bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada