El Cafè de la Granota

L'amarga reflexió sobre un manat de cebes

"Maleïdes cebes, Horaci, maleïdes cebes! ¿Per què l'havia de robar, aquell manat, insensat de mi, tanoca de mi, ruc de mi, de l'horta del Pasqual, si jo en tenia més lluïdes a la meva? ¿Per què m'havia de guipar en aquell moment el malparit del Pere Sabata, el qual va anar igual que un llamp a contar-ho al sergent?"

En aquest fragment Manuel la Lloca fa un monòleg a l'Horaci Campells, el sereno de la vila,  sobre que va comportar robar les cebes. Aquestes cebes van comportar que la Lloca sigui culpat dels delictes del seu pare i, a més a més, per no ser empresonat a d'explicar els secrets amagats de la gent del poble. La policia l'estova perquè confessi sobre els assumptes secrets del poble com per exemple qui és anarquista o qui participarà en la vaga de la mina Segre.

Hem escollit aquest fragment ja que ens mostra clarament el significat del títol del conte amb la reflexió del robatori. També hem escollit aquest tros ja que conté diferents preguntes retòriques típiques d'un monòleg i vocabulari tradicional del català occidental.

Miriam Forcadell Estrem i Silvia Borràs Alonso

1r Bat C