EL CAFÈ DE LA GRANOTA
Preludi de traspàs

"La tia Ramona recorda fil per randa aquell dia, i, des que l'àvia és a punt de morir, encara el té més present, no se li'n va del cap. ¿Com podria -diu ella, sempre que en parla, i en parla sempre- oblidar el xerric de la serra amb què la seva cunyada, obstinada, tossuda, ressentida, va tallar la soca de l'arbre?" 

Hem escollit aquest fragment del conte perquè trobem que té un gran valor dins la història. La tia Ramona recorda a la perfecció com la seva cunyada va tallar la soca de la figuera que va plantar l'avi Joaquim, i per aquesta acció, ara està penedida, ja que té por de retrobar-se amb el seu marit i no vol saber les conseqüències. Si no hagués tallat la soca de l'arbre, ara podria morir tranquila i descansada ja que no ha comés cap mal a ningú.
Ens sorprèn com una acció en un passat pot tenir tantes conseqüències en un present.

Ramon Aymamí i Joaquim Roig

L'àvia tallant la soca de l'arbre.