tag:blogger.com,1999:blog-90309880179747092932024-03-05T02:05:01.583-08:00Color d'olor de pomaBlog de la matèria optativa de Literatura Catalana. Alumnes de 2n de batxillerat de l'Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus. Promoció 2013-2015 (professora: Fina Masdéu).Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.comBlogger369125tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-48303103414598090832015-05-13T01:38:00.001-07:002015-05-13T01:38:59.555-07:00<div style="text-align: justify;">
<u>HISTÒRIA CASTRENSE</u></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest és un conte breu que pertany al llibre "Invasió subtil i altres contes", publicat per Pere Calders l'any 1978.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest conte es pot observar com Pere Calders compara un grup de soldats que confiaven cegament en el que deia el seu superior, amb aquell comportament humà que tenen moltes persones de confiar tant en algú, sense importar el que diguin o facin. En el cas del conte, el punt on els soldats se n'adonen de que no poden continuar fent cas a les coses que manava el seu superior, és quan els ordena que es llencin per la finestra. Amb el conte també ens mostra que la gent que atempta contra la vida dels altres no és de fiar.</div>
<br />
Roger Roca Navarro<br />
2n BAT C</div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-80357910485983903552015-05-13T01:32:00.000-07:002015-05-13T01:32:04.215-07:00PERE CALDERS - PASSOS COMPTATS<div style="text-align: justify;">
<i>Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m'explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l'horitzó. Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada d'estupor -i qui sap si d'espant-, l'home clavat a terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a mida abans no es pongués el sol. «Després -afegí- tot són presses».</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest conte breu es troba al recull <i>Invasió subtil i altres contes </i>de Pere Calders, i parla sobre la vida. Comença amb l'inici de la vida, quan naixem, on un home pregunta a dos caçadors on comença un camí, i ells li indiquen, i en arribar-hi es troba un home que li diu que allò no és l'inici, sinó el final. El que vol transmetre el conte és que no gaudim de la vida, sinó que seguim uns passos fins al final, per tal d'aconseguir uns objectius, i així perdem la nostra oportunitat de viure, ja que sense adonar-nos haurem viscut, però sense viure, perquè haurem seguit un camí pautat i marcat per uns objectius sense aprofitar la vida. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRsJe63I7KTfdVZgzKv74Ab4NIEAl92jGGU7qATV0sxlfsNsvAijMZgqhw0clIkrxP4F-YOcro33gSjwqIEX3Fv7D6Eo7vj9Kk5edkn9jMxf7q3pxBGNlsda5n98AxIOGeSuAB6yIIdS8/s1600/Sunset_Torredembarra-6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRsJe63I7KTfdVZgzKv74Ab4NIEAl92jGGU7qATV0sxlfsNsvAijMZgqhw0clIkrxP4F-YOcro33gSjwqIEX3Fv7D6Eo7vj9Kk5edkn9jMxf7q3pxBGNlsda5n98AxIOGeSuAB6yIIdS8/s320/Sunset_Torredembarra-6.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Miriam Forcadell Estrem</div>
<div style="text-align: right;">
2n BAT C</div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-19135073318087239102015-05-12T14:02:00.001-07:002015-05-12T14:02:54.012-07:00EL MILLOR AMIC, Pere Calders<div class="MsoNormal">
-sí, i em digué que no en
sabia un borrall. Va <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
explicar-me que duia un
artifici que traduïa els seus<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
pensament i els ampliava
d’una manera sonora, fos<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
quin fos l’idioma del seu
interlocutor. A la inversa,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
l’aparell recollia les
paraules de l’altre i les servia al <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
seu enteniment clares i
netes. << Tot automàtic?>>,<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
vaig preguntar-li.
<<Tot>>, va respondre’m . Vaig allar-<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
gar-li la mà amb ganes de
felicitar-lo( encara no em <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
sé avenir de la meva
audàcia), però ell no corres-<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
pongué. Fou una situació
delicada, que per un mo-<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
ment va enfredorir
l’entrevista. Sóc tan sensible a <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
aquests detalls! <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquest fragment pertany
al conte “El meu millor amic”, que es troba dintre el recull <i>Invasió subtil i altres contes.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
Ens parla d’un aparell
que té l’extraterrestre que li permet parlar qualsevol idioma amb qualsevol
persona. El narrador és un boletaire que per casualitat es topa amb aquest extraterrestre
i comença una conversació amb ell, quan
l’alien li explica la utilitat que té l’aparell el narrador el vol felicitar
però l’altre no hi accedeix.<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Es tracta d’un conte on
hi trobem un realisme màgic, ja que hi ha la presencia d'un esser de ficció això
provoca una perspectiva fora de la realitat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Hicham Zariouhi</div>
<div class="MsoNormal">
2 BAT D</div>
<div class="MsoNormal">
Literatura catalana <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br style="background-color: #c0a154; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.5240001678467px; line-height: 20.2859992980957px;" /></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-47478523593129854872015-05-12T08:23:00.001-07:002015-05-12T08:23:10.822-07:00TOT ESPERIT, Pere Calders<br />
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<img height="198" src="http://img3.wikia.nocookie.net/__cb20120320145516/disney/es/images/8/8f/FantasmasSolitarios.png" width="320" /></div>
<br />
TOT ESPERIT<br />
<br />
'Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d'octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.<br />
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m'espantés perquè no era pas sol. M'explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d'aquest peculiar estat civil.<br />
Jo estava serè (vaporós, em digueren ells) i encara no em sentia esverat.'<br />
<br />
<br />
Aquest fragment del conte pertany al recull <i>Invasió subtil i altres contes</i> de Pere Calders, gran representant del realisme màgic. Podem veure que el narrador en primera persona del singular ens explica com dos inspectors arriben a casa seva i li comuniquen que és un fantasma, però en canvi, al sentir la notícia, no es posa nerviós.<br />
En aquest fragment es pot veure el realisme màgic que utilitza l'autor, el qual eleva una situació quotidiana, en aquest cas l'arribada de dos inspectors a casa seva, i acaba elevant aquesta situació a un punt còmic, al comunicar que és un fantasma. També cal reflectir el vocabulari entenedor que utilitza l'autor, i també amb un to humorístic al descriure's vaporós, cosa que caracteritza els fantasmes.<br />
En conclusió, he escollit aquest fragment del conte per que trobo que l'autor utilitza l'humor en moltes de les històries que explica, però aquest fragment en concret m'ha cridat l'atenció.<br />
<br />
Ramon Aymamí Pérez<br />
2n BAT-C<br />
Literatura Catalana<br />
<br />Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-2167948154893282432015-05-12T00:03:00.001-07:002015-05-12T14:19:27.353-07:00<i>VINC PER DONAR FE</i><br />
<i><br /></i>
<i>"Aquesta devia ésser la fi del vampir, perquè no tornà a causar molèsties i no se n'hauria parlat més de no ser per un periodista de Barcelona que vingué al poble per fer-ne un reportatge. Embolicà una cosa tan diàfana com la que acabo d'explicar parlant amb les comares, preguntant, escatint, sense ni tan sols respectar el dolor de les famílies perjudicades, inventant novel.les prescindint del mal que feia"</i><br />
<i><br /></i>
Aquest fragment pertany al conte <i>Vinc per donar fe</i> escrit per Pere Calders, màxim representant del realisme màgic a Catalunya, i publicat l'any 1978 dins del recull <u>Invasió subtil i altres contes</u>. En el mateix any es va representar el muntatge teatral anomenat <u>Antaviana</u>, creat a partir d'un recull de contes de Calders.<br />
He escollit aquest fragment perquè l'autor ens ofereix una paròdia sobre la mort, ja que tracta amb un to irònic l'aparició d'un vampir al poble on viu el narrador del conte. Es podria dir que tracta l'història amb humor negre i fent una versió humorística de la novel.la gòtica. Fa una crítica de l'estupidesa humana, demostra que molts dels prejudicis que té la gent donen lloc a realitzar accions incoherents, pròpies de la tossuderia de les persones.<br />
<br />
Júlia Infantes Gombau<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdRs5RrqEDM8igjeHemJ7tfA0rqBTna36SKBa0uxupw-sAZu6B6GGtkzn-CzIvuhKyq3VUAeQmEViysr1XuthyM4KAuUZ9sdYw-F789_qPme3KVyRGYXs9QGRMsbMx5YlFTHEIAnyW0u0/s1600/Screenshot_2015-05-12-09-06-45_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdRs5RrqEDM8igjeHemJ7tfA0rqBTna36SKBa0uxupw-sAZu6B6GGtkzn-CzIvuhKyq3VUAeQmEViysr1XuthyM4KAuUZ9sdYw-F789_qPme3KVyRGYXs9QGRMsbMx5YlFTHEIAnyW0u0/s320/Screenshot_2015-05-12-09-06-45_1.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></a></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-12832908868742510382015-05-11T12:47:00.001-07:002015-05-12T13:55:53.055-07:00 NO SE SAP MAI <br />
<div>
<br />
<div>
De les quatre rodes del cotxe , n´hi havia una que girava al revés . Però era la bona , perquè provava d´allunyar-nos d´una corba que ens va desmanegar a tots.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquest es un conte breu situat al recull de contes <i>Invasió subtil i altres contes </i>publicat l´any 1978.</div>
<div>
Amb aquest conte el que pretenia Calders era fer una reflexió en la que la diferencia no significa malament , sinó que fins i tot pot<br />
ser correcte , ja que moltes vegades es la societat la que s´equivoca.<br />
<br />
Calders en aquest conte el que buscava era elogiar el pensament independent , aquell pensament que no es deixa condicionar per la societat , aquell pensament que ha provocat l´evolució de la societat, i per mostrar aquesta intenció utilitza una metàfora del cotxe insinuat que es refereix a la societat i les rodes es un altre metàfora de les persones .<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9dVYj9qn0j8khYmcsPRpppDYUMrT3rXhSO90Tqfu3mbCfsw9XiwTAQYleKYI78us2NHCvDH_CfqtXV1yq5NsKUevZIfPHQME1yTCFcFGI3jHUn4UeKVkx96qtdqSiVnbiUGpob1qRL-8/s1600/cotxe+calders.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9dVYj9qn0j8khYmcsPRpppDYUMrT3rXhSO90Tqfu3mbCfsw9XiwTAQYleKYI78us2NHCvDH_CfqtXV1yq5NsKUevZIfPHQME1yTCFcFGI3jHUn4UeKVkx96qtdqSiVnbiUGpob1qRL-8/s320/cotxe+calders.jpg" width="320" /></a></div>
Adrián Cruz Camacho , 2bat-D</div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-11223580421378877862015-05-10T23:33:00.001-07:002015-05-10T23:33:02.118-07:00Conte breu de Pere Calders<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">OBCECACIÓ</span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.</span></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYG8Cw9OqeWmZ8gmIFH753NSvhgXCOwwIM9pwyiYV6NlD3d-23WMcDyUoJare1QDabeleoK0iix7bzXkbV61fheD27d-HiXkorbW95TnOvxUO0FGv80gj4cHXvOdyS1HZAE4Tk8yz5Bdc/s1600/Cloud-Heaven.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYG8Cw9OqeWmZ8gmIFH753NSvhgXCOwwIM9pwyiYV6NlD3d-23WMcDyUoJare1QDabeleoK0iix7bzXkbV61fheD27d-HiXkorbW95TnOvxUO0FGv80gj4cHXvOdyS1HZAE4Tk8yz5Bdc/s320/Cloud-Heaven.jpg" width="263" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest és un conte breu del recull <u>Invasió subtil i altres contes</u>, de Pere Calders publicat l'any 1978 rere l'èxit del muntatge teatral d'Antaviana que va dur a terme la companyia Dagoll Dagom basat en un dels seus contes. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Obcecació parla sobre l'actitud que tenen moltes persones que en front de l'oportunitat de millora per por al canvi, per por a enfrontar-se a situacions desconegudes, escolleixen quedar-se en la situació en la que estan, tot i que hi tinguin problemes o els perjudiqui, ja que els és més còmode resignar-se i seguir en aquesta situació. En aquest conte, el protagonista no es creu el que li han dit sobre el cel i no hi vol anar tot i que anar-hi suposaria estar en condicions més bones que les que troba a casa seva.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Eva Fernández</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2n bat C</span>Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-1500284556704388642015-05-08T05:31:00.003-07:002015-05-08T05:31:42.334-07:00Amauriz López Ramírez/ Álvaro Blanco López<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 20pt;"><u><b>Venim
de la pols</b></u></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>feien una piscina o la base d'una glorieta. "Es tracta </b>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>d'una sorpresa", responien a cada pregunta d'ell. </b>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I ho fou, perquè quan van completar les mides li do-</span></b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>naren allò que se'n diu cristiana sepultura. </b>
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ell cegat per la
curiositat insisteix en saber què és el que estan preparant a casa
seva quan no sap que quan descobreixi el que estan preparant és la
seva tomba. La mort és próxima, davant de casa seva. La mort pot
ser-hi davant de les nostres cases però això és una cosa que no
podem saber fins el dia en el que acabem morint. En qualsevol moment
de les nostres vides estem exposats a la mort que ens pot arribar en
l'instant menys esperat i de la forma més insòlita.
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'home sentia curiositat
per saber què passava davant de casa seva i la insistència que
mostra ens dóna a pensar que de vegades ens centrem massa en saber
determinades coses quan en realitat el que hauríem de fer es
deixar-nos emportar, no pensar en el resultat de la sorpresa que li
estan preparant sinò viure el moment i quan l'hora de descobrir el
que li depara el futur ja sabrà que el que tant esperava era la seva
propia mort.
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Amauriz López Ramírez</i>
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">PASSOS COMPTATS</span></b></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<i style="color: #333333;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des
del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors
m’explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt
l’horitzó. Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar
al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap
començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada
d’estupor —i qui sap si d’espant—, l’home clavat a terra em
recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i
a mida abans no es pongués el sol. «Després —afegí— tot són
presses.»</span></i></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tracta d'un home començant
un llarg camí, el de la vida, tot i que ell no n'es conscient.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l'inici d'aquest camí
(on interpretem que neix) es troba a dos caçadors els quals
l'indiquen com arribar al final d'aquesta curta vida.
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes persones
atribuïdes com a caçadors representarien els seus pares guiant al
seu fill cap al recorregut més segur. També podríem fer-nos una
idea de que representen la societat i els dogmes establerts sobre la
vida. Aquets els guien cap a la silueta d'un salze, el qual
representa la mort.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l'arribar a la fí del
camí es troba amb un senyor al que ràpidament li pregunta la
seguida del camí. Aquest afegint un: “tot són presses” li diu
que el final està aquí, i que es senti en algun lloc apropiat per a
l'espera de la mort.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div>
<br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Podem observar com l'autor
ens vol transmetre que un camí marcat no vol dir que sigui el
correcte, ja que si no gaudim de la vida mateixa i no fem el que ens
apasiona podem viure morts.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Álvaro Blanco López</span></i></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-36889295031157778672015-05-08T01:55:00.000-07:002015-05-08T01:55:03.675-07:00<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><u>NOSALTRES DOS</u></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">"Aquest rostre emblanquit per l'escuma de sabó és el meu. Després de tants anys de donar-li audiència no en puc dubtar. Però hi ha alguna cosa... M'acosto al mirall, em miro el fons dels ulls i em ve fred a l'espinada. <span style="background-color: white; line-height: 22px;">«M'agradaria de fer-me amic de mi mateix -penso-. Una bona coneixença, sortir junts, parlar de tu a tu amb tota franquesa...». Ep! És el moment de cantar i ataco un tema folklòric en versió modernitzada. No en quedo content, sóc objectiu. M'ha fallat la prova de despistar i, temerari, em torno a mirar fixament. Ell és allí, aquí, a fora i a dins. Em sabria greu que s'adonés del meu desconcert! Continua afaitant-se nerviosament, es talla i això ens lliga: la gota de sang que li surt de la galta correspon a una ferida que em cou a mi."</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;">Aquest fragment pertany al conte "Nosaltres dos" del recull <i>Invasió subtil i altres contes</i>, publicat l'any 1978, escrit per l'autor Pere Calders.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;">El protagonista d'aquest conte, el narrador en primera persona, es planteja un fet aparentment impossible: fer-se amic d'ell mateix. Amb aquesta intenció, el personatge fa al·lusió a una qüestió que ens plantegem els humans amb una certa recurrència: la presència d'una part oculta de la nostra personalitat que en moltes ocasions surt a la llum inesperadament i en contra de la nostra voluntat. Calders, influït pel realisme màgic, fa d'aquest aspecte abstracte una realitat deformada i fins i tot absurda, presentant la extravagant situació en la qual dos individus diferents comparteixen el mateix cos. Aquesta qüestió filosòfica es proposa d'una manera divertida, satírica i amb el toc irònic que caracteritza Calders.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;">Laia Arnau Bas</span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;">2n BAT C</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglwYZAcSjFqssXX0IBAC9vAYukZujzT1fq9ERIYivLYk0vJ7_AAvoV_VkqBCliMESd_ia2hLs3L_hhn2kBi8_qa-MalIObGi8GVhlgcWLaa1RluJX9AHQM2f4yn36S_rCGYc_blHTIXMI/s320/Imagen+3.png" width="320" /></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-71102669122376318512015-05-08T01:52:00.006-07:002015-05-08T01:52:49.475-07:00Pere Calders - ''No se sap mai''<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">De les quatre rodes del cotxe, n'hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d'allunyar-se d'una corba que ens va desmanegar a tots. </span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><br /></i>''No se sap mai'' és un conte breu dins el recull<i> Invasió subtil i altres contes<u> </u></i>de Pere Calders publicat el 1978. El mateix any de la representació d' <u>Antaviana</u> que va ser el motiu que el va portar a l'èxit. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En aquest conte es veu reflectit un cotxe amb quatre rodes que té una que va al revés. La idea que ens mostra és que aquesta no ha de perquè ser la diferent o la dolenta sinó que potser és la que anava en el bon camí.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Per això he escollit aquest conte, per la idea de pensar que no sempre el que diu la majoria ha de ser la correcta. És una metàfora que ens diu que les coses no són sempre com semblen i que no és necessari seguir sempre a la majoria. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvUe8vv3r5XugPHa7foontiZHA2OthXbtFdTj4FT4B3uNs-zDBukIn5toMvIm4V0dbl8AP2d1oAwbNPUkheTyfSA3NUcN2WEGhZRB6b0GhiTNY_65AJ97YipFe6wrutT8iKxScK5RoNH8/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvUe8vv3r5XugPHa7foontiZHA2OthXbtFdTj4FT4B3uNs-zDBukIn5toMvIm4V0dbl8AP2d1oAwbNPUkheTyfSA3NUcN2WEGhZRB6b0GhiTNY_65AJ97YipFe6wrutT8iKxScK5RoNH8/s400/baixa.jpg" width="400" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Vanesa Hernández </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">2 BAT D </span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-27926849052434108982015-05-08T01:52:00.000-07:002015-05-08T01:52:06.312-07:00"EN LA MEVA MORT" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><u>EN LA MEVA MORT</u></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Estic cansat de tu, domini fosc</div>
<div style="text-align: center;">
i tempestat de flama.</div>
<div style="text-align: center;">
M'exaltaré damunt els horitzons</div>
<div style="text-align: center;">
i trauré les banderes al desert</div>
<div style="text-align: center;">
de la darrera cavalcada.</div>
<div style="text-align: center;">
Reina d'aquestes hores, ara véns</div>
<div style="text-align: center;">
tota brillant, armada.</div>
<div style="text-align: center;">
Inútil desesper del vespre! L'alba</div>
<div style="text-align: center;">
s'acosta ja amb l'espasa,</div>
<div style="text-align: center;">
i l'ardor temerari que m'encén</div>
<div style="text-align: center;">
allunya les estrelles. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
He escollit aquest poema perquè és un dels que més m'ha agradat, ja que és fàcil d'entendre, perquè el seu vocabulari no és gens complicat sinó que més aviat senzill. M'ha cridat l'atenció en la manera en que parla de la mort, perquè es centra en com les persones actuem i ens afrontem davant la por de morir. Penso que la mort és un aspecte molt important en la nostra vida, que no té importància la por que nosaltres sentim, perquè des del moment en què som més grans, sabem que a tots ens arribarà l'hora de morir, ja sigui més aviat o més tard, però això és una cosa que mai podem saber, llavors hem de viure la vida dia a dia i aprofitar-la com si fos l'últim dia de la nostra vida perquè mai saps el que et podrà passar demà. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsSKGRLTRQAEPV22533nzfUQooxe26gGF73GclcAKo0pSuIRdTxJSjTHrLortT4a4pfZPJpmmOl8KFxHD75ELVTD2uMgb46n3DoWII9eJM7KkRrUCnHXnlY6xld5Q0vHcUKFF3auGoW3Q/s1600/048A5905A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsSKGRLTRQAEPV22533nzfUQooxe26gGF73GclcAKo0pSuIRdTxJSjTHrLortT4a4pfZPJpmmOl8KFxHD75ELVTD2uMgb46n3DoWII9eJM7KkRrUCnHXnlY6xld5Q0vHcUKFF3auGoW3Q/s320/048A5905A.jpg" width="320" /></a></div>
<i>Denisa Claudia Istrate</i><br />
<i>2n Bat D </i>Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-16684902482505837772015-05-08T01:48:00.006-07:002015-05-08T08:13:20.927-07:00A Mallorca, durant la guerra civil - Bartomeu Rosselló-Pòrcel<div style="text-align: center;">
"[...]Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls</div>
<div style="text-align: center;">
i que em fa tremolar quan et recordo!</div>
<div style="text-align: center;">
Ara els jardins hi són com músiques</div>
<div style="text-align: center;">
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.</div>
<div style="text-align: center;">
El cor de la tardor ja s'hi marceix,</div>
<div style="text-align: center;">
concertat amb fumeres delicades.</div>
<div style="text-align: center;">
I les herbes es cremen a turons</div>
<div style="text-align: center;">
de cacera, entre somnis de setembre</div>
<div style="text-align: center;">
i boires entintades de capvespre.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tota la meva vida es lliga a tu,</div>
<div style="text-align: center;">
com en la nit les flames a la fosca."</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Aquest és un fragment que pertany al recull poètic <i>Imitació del foc </i>(1938) de l'intel·lectual Bartomeu Rosselló-Pòrcel.<br />
<br />
En aquest poema l'autor ens transmet l'enyorança cap a la seva terra natal. Personalment, el que m'ha fet tirar aquest poema són quatre versos en concret: Els dos primers, ja que aporta un caràcter més positiu i esperançador al poema, i creen un contrast amb els versos que apareixen a continuació , i per últim la hipèrbole amb la que finalitza el poema, on fa referència al foc, de la mateixa manera que al llarg de la seva obra.<br />
<br />
Crec que aquest fragment és el que aconsegueix que el poema pugui transmetre més intensament les emocions de l'autor.<br />
<br />
Irene Rodrigo - 2 BAT C<br />
<br />
<img height="200" src="http://plasantjordipsm.balearweb.net/get/73891-sm79_sorvolano_unita_inglesi_palma_di_mallorca_1938.jpg" width="320" />Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-84568778567262305802015-05-08T01:46:00.004-07:002015-05-08T01:46:20.849-07:00VENT GRIS - Pere Calders<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">VENT GRIS</span></b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: center;">
<i style="color: #444444; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">La bruixa el va maleir de lluny i només el tocà de passada. Però fou una passada forta, ja que ha partir d'aleshores va arrossegar la meitat d'ell mateix com si arrossegués una ala.</i></blockquote>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #444444; font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">"Vent gris" és un conte breu que pertany al recull <i>Invasió subtil i altres contes</i> publicat al 1978 per l'autor Pere Calders, el mateix any que es representà l'obra teatral <i>Antaviana</i>, pel grup Dagoll Dagom, basada en els seus contes i que li va donar la fama definitiva.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">He triat aquest conte ja que ens fa reflexionar sobre el fet que quan tenim un problema, tot i que no ens influeixi de manera directa, ens pot marcar tant fins al punt de tenir-lo a la nostra ment tota la vida; fins i tot, de recordar-lo sense voler mentre estàs fent una altra activitat.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Calders ens demostra un cop més la seva originalitat, creant un conte aparentment infantil (pel fet d'incloure una bruixa i una maledicció), amb un missatge amagat que, tot i amb poques paraules, ens fa reflexionar sobre la vida.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT-h3BDrSMFNhEMpdRv-c-O8htkOw5co-qr8xtgYFV96paiQr4H2uLdSY0VKtxwriXnieBGVj_i3VLU0EKaIAQ6aAGGZHDtlR68JyEf1cALtmGubUxDKNSfmaMKGvaLp-c5-IZ_7S1urs/s1600/camino1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT-h3BDrSMFNhEMpdRv-c-O8htkOw5co-qr8xtgYFV96paiQr4H2uLdSY0VKtxwriXnieBGVj_i3VLU0EKaIAQ6aAGGZHDtlR68JyEf1cALtmGubUxDKNSfmaMKGvaLp-c5-IZ_7S1urs/s400/camino1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Laura Aguilar Gallego</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">2 BAT C</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-92108328305188875182015-05-08T01:45:00.004-07:002015-05-08T01:46:02.575-07:00Pere Calders - “Balanç”<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tot just quan estava a
punt d'abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia,
va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la
va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar resignació. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquest conte pertany al
recull <i>Invasió Subtil i altres contes</i>,
publicat el 1978. Aquest és un dels contes breus que té. L’he triat pel
realisme que hi reflecteix, la duresa i el pessimisme. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Narra la historia d’un
personatge que va a treure aigua d’un pou i que sense voler hi cau dins, aquest
personatge sent com tota la seva vida li passa per davant els ulls, plena de trista,
monòtona i en la que normalment segueix una rutina. Aquest comença a
empassar-se l'aigua sense cap resignació, sap que no cal lluitar per una vida
així. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ens podem veure
identificats amb aquesta vida tan monòtona, quasi sempre fem el mateix, per un
estudiant seria: estudiar, per un professor: ensenyar; i així la majoria de les
persones. Només que no seriem tant valents de caure en un pou i no fer cap
senyal d'ajuda, i en aquest moment es quan es veu la duresa del personatge, que
sense dir cap paraula accepta la mort.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDlByPABxPg-RKC08AobAjJWjAXh0w9Uit6uTC8EuN-rrcZbkKg6_UG7E2tfeeu5nc7RxpnG8ywzIYPSt1kPgyhOFrFg0OkxFpGXkxLdfxesw7FaBk8efCre-6e9bupfrA6B-uYGnlJwQ/s1600/1213452427866_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDlByPABxPg-RKC08AobAjJWjAXh0w9Uit6uTC8EuN-rrcZbkKg6_UG7E2tfeeu5nc7RxpnG8ywzIYPSt1kPgyhOFrFg0OkxFpGXkxLdfxesw7FaBk8efCre-6e9bupfrA6B-uYGnlJwQ/s320/1213452427866_f.jpg" width="242" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
Sabah TALIDI ZERROUK</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
2n BAT: D</div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-57359148934489466992015-05-08T01:36:00.002-07:002015-05-08T01:36:09.369-07:00PERE CALDERS - PASSOS COMPTATS<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m'explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l'horitzó. Vaig caminar fins escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada d'estupor -i qui sap si d'espant-, l'home clavat a terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a mida abans no es pongués el sol. "Després -afegí- tot són presses".</i></span><br />
<br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest conte breu del recull <i>Invasió subtil i altres contes</i> de Pere Calders parla del recorregut d'una vida, des que es neix fins que es mor, i de com les persones, mirant sempre d'aconseguir metes o pensant en el futur, perdem la nostra vida i arribem al final d'aquesta sense saber com i havent desaprofitat el nostre camí per les presses d'arribar al que volien de la vida.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<img height="265" src="http://www.canpla.info/wp-content/uploads/2011/08/cami_2114.jpg" width="400" /><br />
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Laura Sánchez Hidalgo</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">2 BAT C</span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-40645361407800314992015-05-08T01:33:00.009-07:002015-05-08T01:33:41.423-07:00PERE CALDERS- VENT GRIS <div style="text-align: center;">
<u>VENT GRIS </u></div>
<div style="text-align: center;">
<u><br /></u></div>
<div style="text-align: left;">
La bruixa el va maleir de lluny i només el tocà de passada. Però fou una passada forta, ja que a partir d'aleshores va arrossegar la meitat d'ell mateix com si arrossegués una ala.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Aquest conte és de Pere Calders, inclós en <i>Invasió subtil i altres contes</i>. He agafat aquest conte perquè em va agradar la forma que té d'explicar Pere Calders sobre un fet que passa quotidianament a tothom. Aquest conte ens explica que quan tens un problema per petit que sigui el vas arrossegant fins al final i per tant no et pots desfer d'ell encara que vulguis. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img height="300" src="https://pinake.files.wordpress.com/2011/10/olas-viento-cala-finestrat-1280.jpg" width="400" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Minerva Monné Jiménez</div>
<div style="text-align: right;">
2 BAT C</div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-57814425757241538352015-03-18T02:30:00.000-07:002015-03-20T04:30:47.381-07:00Taller de poesia <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbgEGTP44DUHm3SRk6uOD6oyQYNxc3ukfNJ_UYPGLuF_NixefwzF5JsNIuMY0OEVU5arKycBusF1GNduYI8Tikft77bhk-qAprp56Z62macjWfHN2dlNojFHsdn7EBNuZo_K2MKfmLGbc/s1600/dia_mundial_poesia_heade_2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbgEGTP44DUHm3SRk6uOD6oyQYNxc3ukfNJ_UYPGLuF_NixefwzF5JsNIuMY0OEVU5arKycBusF1GNduYI8Tikft77bhk-qAprp56Z62macjWfHN2dlNojFHsdn7EBNuZo_K2MKfmLGbc/s1600/dia_mundial_poesia_heade_2015.jpg" height="107" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<u>Un dia: la vida</u><br />
"L'albada es desperta tintant el cel de préssec<br />
i amb ella el matí arriba, animant els infants.<br />
Els agosarats joves són l'esclat del migdia,<br />
la tarda porta amb ella maduresa sensata.<br />
Tot s'acaba amb la nit: eterna soledat."<br />
<br />
(Rose Bozon-V., Eva Fernández, Míriam Forcadell, Natalia Muñoz, Marta Redondo, Roger Roca)<br />
<br />
<br />
<u>La noia que balla</u><br />
"Cames que ballen al jardí<br />
sinuosament: la serpent.<br />
Cabellera que vola al vent<br />
i brins que em fan acovardir.<br />
<br />
Són fils de seda, rius de tinta<br />
que envesteixen el bronze d'or.<br />
El meu ser que per ella mor<br />
observant l'ànima distinta.<br />
<br />
Foc i flames d'amor al pit<br />
que sedueixen l'esperit.<br />
Balla i balla al meu paradís.<br />
<br />
Dansa sensual, la que em captiva<br />
mirant-me, maragda furtiva.<br />
Frenesí de desig: somrís."<br />
<br />
(Claudia Cobas, Antonella Maretto, Laia Arnau, Júlia Infantes, Yeray Pedrol, Álvaro Blanco, Denisa Istrate)<br />
<br />
<br />
<u>In vita post mortem</u><br />
"La vida és un camí irrepetible<br />
i la mort és un mar infinit,<br />
les moires, tall del fil invisible,<br />
el patiment, l'angoixa i l'oblit.<br />
<br />
In absentis quan penso en la mort<br />
com la flor viva buscant el sol.<br />
Encarant Cèrber, em quedo absort.<br />
Musa de Pan, alleuja el meu dol.<br />
<br />
Amb belleses m'ha dut el destí:<br />
Aquíl·les, Hèlena i Dionís."<br />
<br />
(Laura Sánchez, Minerva Monné, Ramon Aymamí, Amauriz López, Cristina Amorós, Sabah Talidi)<br />
<u><br /></u>Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-11718856686895455602015-02-25T08:10:00.003-08:002015-02-25T08:10:51.288-08:00<div style="text-align: center;">
Creont</div>
<div style="text-align: justify;">
Prou sabies que et destinava al meu fill, i m'obligues, en canvi, a lliurar-te a la mort. Amb quin dolor, si ho volies comprendre, amb quin punyent i profundíssim dolor! Però aquesta ha estat la teva estranya tria: sigui.<br />
<div style="text-align: center;">
<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHXcIFjXYN_IUxEDNseE8gzfexVF6tIiRSqJQFNqUJA2JHUqzOxkHb8YDYsQ8xWASKPrreXOP4bmZT0hH4Uj3vYsjbk3EKQbya8SCtYQx4Uxl_5fBNMMgYbuNeCRUkLlE_8O3V3e3pUPA/s1600/OedipusAntigone.jpg" /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest parlament de Creont m'ha impactat molt! Que el teu propi tiet no faig res per a parar la sentència, l'únic que fa es donar la culpa a Antígona, es ella qui l'obliga "..., i m'obligues...", amb això demostra que vol el poder, pero que sembli que també l'importa Antígona. Un altre fet es que ell li parla de totes les coses bones que tenia per ella: "...et destinava al meu fill... Això hi utilitza per a demostrar el seu amor, fins a tal punt de casar-la amb el seu fill. Antígona és la que tria morir, se segueix exculpant, però per aquest fet jo li donaria la raó, ella ja savia el que l' esperava...Finalment, en aque fragment es veu com Creont s'aferra com sigui al poder, és capaç de qualsevol cosa.<br />
<br />
<br />
Sabah TALIDI ZERROUK<br />
2Bat D</div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-72773892820850118592015-02-17T14:04:00.001-08:002015-02-17T14:04:57.703-08:00<div style="text-align: left;">
<b>ANTIGONA, SALVADOR ESPRIU</b></div>
<div style="text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: left;">
<b>Antígona </b></div>
Oh, la maledicció del nostre pare! Un germà lluitant contra l'altre!<br />
<b><br /></b>
<b>Creont</b><br />
Fes-me cas. que ningú no digui: <<Creont aconsellà la impietat>> Et sentiràs cridar: << Covard!>> T'assenyalaran amb el dit i et cridaran <<covard>> pels carrers. Però jo sé que no ets un covard, tothom sap que no ho ets. Lluitaries amb el teu germà, si no fos pel meu consell. No combatis contra la teva sang.<br />
<br />
<br />
Aquest fragment pertany a l'obra Antígona de Salvador espriu, concretament de la primera escena de l'obra. aqui es pot observar com Antigona es lamenta pel que vol dur a terme el seu germà, i sap que si els dos s'enfronten ningú sobreviurà perquè així és com ho volen els Deus.<br />
A més a més, també veiem aquesta actitud de Creont de intentar fer entrar en raó a Eteòcles, més endevant però, veurem com només és una estratègia per poder governar sense problemes ja que sap que encara que tothom li digui a Etèocles que no lluiti amb Polinices, ell ho farà igualment.<br />
He escollit aquest fragment perquè és el moment en que Creont intenta fer entrar en raó a Etèocles i on es pot observar per primera vegada les intencions de Creont.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGt2hct2hMqmUa5JCSwiwhgC4V-nlsTnE8qzmvxVVmswYd-v2WFWOxGGsiAYvh86oM-5d3SwjZuYmIso2VwojtmKyn_fqyjrpq__HGcT8rbqTNwzPxYlcxzJYlbMEAaHxC13Ou2mrbiGs/s1600/creont2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGt2hct2hMqmUa5JCSwiwhgC4V-nlsTnE8qzmvxVVmswYd-v2WFWOxGGsiAYvh86oM-5d3SwjZuYmIso2VwojtmKyn_fqyjrpq__HGcT8rbqTNwzPxYlcxzJYlbMEAaHxC13Ou2mrbiGs/s1600/creont2.jpg" height="320" width="314" /></a></div>
<div style="text-align: right;">
Marta Redondo</div>
<div style="text-align: right;">
2n BAT C</div>
<br />Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-16723244288488710542015-02-17T11:23:00.004-08:002015-02-17T11:23:53.515-08:00Antígona, Salvador Espriu.<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i>"<b>ISMENE:</b> -Sí, m'espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l'última del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i><b>ANTÍGONA</b>: -Mira el que fas. Que després no te'n penedeixis.</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i><b>ISMENE:</b>-Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinicles en aquest cos podrit. No puc suportar aquesta visió.</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i><b>ANTÍGONA: </b>-Per què no te'n tornes? No t'ho priva ningú.</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i><b>ISMENE: </b>-Per què no reflexiones de nou el que vas fer? Escolta una vegada més el meu prec, Antígona. </i><i>És més terrible el sacrilegi contra la ciutat.</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i><b>ANTÍGONA:</b> -Ara vacil·les, abans semblaves decidida.</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i><b>ISMENE:</b> -Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d'aquest cos, aquests ocells.</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<i><b>ANTÍGONA: </b>-Retorna al palau, amb Euriganeia."</i></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<br /></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;">Aquest fragment pertany al drama<span class="ecxapple-converted-space"> </span><i>Antígona</i>,<span class="ecxapple-converted-space"> </span>escrita per Salvador Espriu a l'any 1939. Inclòs en el segon acte.</span></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;">Es situa després de la mort dels dos germans, Etèocles i Polinices, fet que comporta que Creont passi a ser el nou rei de Tebes. Creont decideix enterrar a Etèocles dins les seves terres però, a diferència, prohibeix que Polinices sigui enterrat al regne. Pren aquesta decisió ja que Polinices és considerat un traïdor.</span></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;">Les protagonistes d'aquest tros són Ismene i Antígona, les dues germanes dels ja mencionats. Antígona està en contra de no poder enterrar als seus dos germans per igual. </span></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;">Davant aquest fet, Creont imposa una pena molt dura per aquells que enterrin a Polinices, Antígona està disposada a córrer el risc, però Ismene no està del tot convençuda i finalment s'acaba tirant cap enrere.</span></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;"> </span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;">En aquest fragment és clara la por que té Ismene, els seus arguments contradictoris fan que es vegi una persona molt feble davant aquesta situació. En canvi, Antígona està disposada a morir defensant els seus principis. Se'ns mostra una persona lluitadora, sense por, capaç d'anar en contra de tothom sense importar-li les conseqüències dels seus actes.</span></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdwCzLSZhmrtKw2M5pDWN_2I0Pgp8IfpzhqrndNc8wzWqQMVvXJvP_d22yGd-lul_pUS-tSxgGKFaPPHEtsd6d0beYm5hmJZYUhk0u58p7g4LCbiz7SWq2ipRW0jYkZb5ksPWkhdZC0YA/s1600/Playa_en_Blanco_y_Negro_1024x768-409640.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdwCzLSZhmrtKw2M5pDWN_2I0Pgp8IfpzhqrndNc8wzWqQMVvXJvP_d22yGd-lul_pUS-tSxgGKFaPPHEtsd6d0beYm5hmJZYUhk0u58p7g4LCbiz7SWq2ipRW0jYkZb5ksPWkhdZC0YA/s1600/Playa_en_Blanco_y_Negro_1024x768-409640.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<span style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;"> </span></div>
<div style="color: #444444; font-family: 'Times New Roman'; line-height: 22.719999313354492px; margin-bottom: 1.35em;">
<span style="font-size: 13.5pt; line-height: 25.559999465942383px;"> Antonella Maretto, 2n Bat.D</span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-83524818378070110362015-02-17T09:45:00.002-08:002015-02-18T13:39:09.990-08:00Antígona - Salvador Espriu<div style="text-align: center;">
<br />
<u><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></u></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Helvetica Neue Light, HelveticaNeue-Light, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ismene.—Si!
La nit m'espanta, aquesta nit del tro, plena de terrors. No vull
quedar, però, l'última del nostre llinatge. Si hem de morir,
morirem juntes.</span></span></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antígona.—Mira el que fas. No te'n penedeixis, després.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ismene<span style="background-color: transparent;">. — Ai, germana! Les ales dels voltors freguen el meu rostre! No reconec </span>Polinices<span style="background-color: transparent;">, en aquest cos podrit. No puc suportar aquesta visió.</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antígona.—Per què no te'n tornes? Ningú no t'ho priva.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ismene<span style="background-color: transparent;">.—Per què no </span>reflexiones<span style="background-color: transparent;"> de nou el que vas a fer?</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antígona.—Tot està pensat.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ismene<span style="background-color: transparent;">.—Escolta el meu prec, Antígona. Escolta, una vegada més, el meu prec. És terrible fer-se culpable de sacrilegi contra la ciutat.</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antígona.—Vacil·les ara. Semblaves decidida...</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ismene<span style="background-color: transparent;">.—Defalleixo davant la tempesta i la nit, davant l'olor repugnant d'aquest cos, davant aquests ocells carnissers...</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjBTqNj2J4Z6ytjLlwTr_7T3-xukCjkKDvtZe9TNIeX9dlIhYCD9NMWfkzUlRceRpajr-bCKAp3zrRd-RN1ytWUKlf_MFnBLAmOn8r4RNdRmwNcp0tZU8bwN7rXsCqleK5mFYr_vE0Xc/s1600/Antigona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIjBTqNj2J4Z6ytjLlwTr_7T3-xukCjkKDvtZe9TNIeX9dlIhYCD9NMWfkzUlRceRpajr-bCKAp3zrRd-RN1ytWUKlf_MFnBLAmOn8r4RNdRmwNcp0tZU8bwN7rXsCqleK5mFYr_vE0Xc/s1600/Antigona.jpg" height="211" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest fragment pertany a la primera part de l'obra <i>Antígona</i> de Salvador Espriu. En ell podem observar el diàleg entre Ismene i Antígona, dos germanes que encara que comparteixin la mateixa sang protagonitzen dos rols molt diferents a l'hora de lluitar contra la llei injusta de Creont.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">He escollit aquesta part perquè és on es veu com difereixen les germanes davant d'una mateixa situació. Al començament, Ismene es mostra afí a les decisions d'Antígona i arriba a dir que donaria la vida si la seva germana la donés també, però de manera contradictòria trobem que quan veu la petita possibilitat de fugir de l'embolic on s'ha endinsat deixa de ser fidel a les seves paraules i es fa enrere deixant sola a Antígona davant el perill.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquest fragment es perfilen els caràcters dels dos personatges. Per una banda trobem a Antígona mantenint les seves idees i paraula, però sobretot la seva decisió de fer la llei justa encara que s'hagi de quedar sola per complir-la, fet que ens desvetlla les característiques més notòries del personatge: la lleialtat i fidelitat a ella mateixa i a les lleis que considera justes, la seva força i sobretot la seva valentia. Però per un altra banda trobem a Ismene, que es comporta de manera contraria a Antígona. Ella és una dona feble i indecisa, sembla fins i tot buida interiorment ja que no es capaç de prendre decisions per ella mateixa, necessita d'algú que li digui que fer, i això ho veiem reflectit en moments de l'anterior fragment. Al començament la trobem decidia a seguir Antígona, és a dir fa el que fa la seva germana, però quan Antígona li obre una petita porta per fugir dient-li que es repensi les coses ella escapa d'aquella situació en la que s'ha vist endinsada precisament perquè no és el que ella es veia capaç de fer, només estava seguint a la seva germana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sarai Arenas Cruz</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">2 BATX D</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-91519738765534116082015-02-17T08:54:00.001-08:002015-02-17T08:54:47.202-08:00Antígona , Salvador Espriu <div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Antígona : El vent allunya la pluja, les estrelles miren tota la nit. Semblen els ulls de Iocasta , multiplicats innombrables i potents , que esperen des del misteri. Ella preferia Eteòcles , però aquest cos és , tanmateix, el seu altre fill. Jo el vestia i el despullava , de petit , i el bressolava perquè s’adormís. M’agafava les trenes i em feia mal... Allunya els ocells! La nit passa de pressa , aviat Tebes es despertarà. Ulls , ara no mireu. Que la terra colgui aquests trossos. On és la teva força. Polínices, el més estimat de tots els joves de Tebes, on és el teu coratge , causant de baralles , mal aconsellat? Sí no purificat per les flames , que almenys la terra t´ aculli , mentre el guien per la foscor els ulls de Iocasta. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaEiYAjDZ2A8WmhoBUbkrVBsagz6w8XUkBMkEI3qFOWr6x_SNGFkE3ONvsHgD0AiIydpKuNii94CrEPBcx8VhAjWfjuIN9BKTSAMXLL9OqrzfGknADud3zsVSlQoC9Kvtedk6YxdObYmc/s1600/antigona.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaEiYAjDZ2A8WmhoBUbkrVBsagz6w8XUkBMkEI3qFOWr6x_SNGFkE3ONvsHgD0AiIydpKuNii94CrEPBcx8VhAjWfjuIN9BKTSAMXLL9OqrzfGknADud3zsVSlQoC9Kvtedk6YxdObYmc/s1600/antigona.jpeg" height="217" width="320" /></a><span lang="CA">Aquest fragment del llibre <i>Antígona</i> de Salvador Espriu pertany a Antígona , es troba al final de la segona part de la tragèdia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En aquest fragment Antígona està enterrant Polínices , desobeint les lleis de Creont, una llei considerada injusta per ella. Mentres es troba enterrant al seu germà , recordà amb enyorança els moments que van passar junts a la infantesa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Antígona incompleix la llei de Creont perquè pensa que Polínices no es cap traïdor i també pensa que Eteòcles com Polínices tenen la seva part de culpa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per altra part també vol enterrar al seu germà per a que aixì el seu germà descansi en pau.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> ADRIÁN CRUZ</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> 2BAT-D</span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-75655570166848443472015-02-17T08:25:00.004-08:002015-02-17T08:25:32.942-08:00Antígona - Eva Fernàndez<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">EUMOLP</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Què endevines enllà del temps?</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">TIRÈSIAS</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ai, aquesta sang! Qui pot penetrar les intencions dels déus? Polinices va ser culpable, es cert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, desprès de la mort. I una inviolable llei defensa aquest crim. Aquesta sang perdrà Tebes.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">EUMOLP</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La visió em commou.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">TIRÈSIAS</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els sofriments de Tebes no acabaran, perquè és avorrible no haver enterrat aquest cos. Però la llei ho interdiu i s'ha d'acomplir. Apartem-nos ja dels llamps i dels ocells fatídics.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-small;">Pàgina 81</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest fragment pertany a la segona part de l'obraAntígona de Salvador Espriu. L'he triat degut a que és el moment quan Eumolp, que coneix les intencions d'Antígona de desobeïr l'ordre de Creont, duu Tirèsias cap al pla on es troba el cos de Polinices per a saber què n'opina ell i si pot dissuadir Antígona de desobeïr la llei.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tirèsias sap que no està bé la decisió que ha pres Creont, tot i així, creu que la llei s'ha de respectar, per molt dura que sigui. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ5GH1-tIpnAEb4ifd0hDhodX2XJ93UveltzTCkCpCs2ssHWH97d_HhX7PgdQ9Pt6Rh-TsRVQua1aEU1wgJGI8EK8LcMT66nQzIYGrc331fDRU5ceCp5Do4-Bn4_hwY4AhYRdhJB9yKl8/s1600/what-is-justice-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ5GH1-tIpnAEb4ifd0hDhodX2XJ93UveltzTCkCpCs2ssHWH97d_HhX7PgdQ9Pt6Rh-TsRVQua1aEU1wgJGI8EK8LcMT66nQzIYGrc331fDRU5ceCp5Do4-Bn4_hwY4AhYRdhJB9yKl8/s1600/what-is-justice-1.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest és el debat moral que planteja Espriu en aquesta segona part de l'obra: Fins a quin punt poden arribar les lleis per tal de mantenir l'ordre ila justícia, però sense sobrepassar l'ètica dels homes?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Antígona decideix que prefereix morir lenta i agònicament abans que viure amb el pes sobre la conciència d'haver permès que es tractés indignament del cos i l'honor del seu germà. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Eva Fernández</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div style="text-align: right;">
2n bat C</div>
</span>Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-33134732068038841062015-02-17T07:22:00.000-08:002015-02-17T07:23:55.425-08:00Antígona<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Antígona:
Pobre petit germà, rei de Tebes.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Etèocles:
Sí, sóc rei, l'únic rei de Tebes. I no vull que em diguis “petit
germà”, amb llàstima. (transició.) Que estic cansat!</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Antígona:
Petit germà (s'atansa somrient i li passa una mà pell cabell.)
Recordes?... Et portava a banyar al riu, jo, la germana gran, i
sempre temia que, jugant, t'ofeguessis. Ja et barallaves amb
Polinices.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Etèocles:
Ell en tenia la culpa. Tu, però, l'estimaves més.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<img class="irc_mi" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/The_Plague_of_Thebes.jpg/390px-The_Plague_of_Thebes.jpg" height="241" style="margin-top: 68px;" width="320" />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Aquest
fragment pertany a l'obra <i>Antígona</i>,
escrita per Salvador Espriu. Es troba al final de la primera part de
l'obra. Es una parlament entre Antígona i el seu germà Etèocles.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<br />
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">He
escollit aquest fragment perquè ens mostra que Antígona intenta fer
creure a Etèocles que també l'estima, explicant-li records de quan
els dos jugaven de petits, però Etèocles només pensa que ella
solament estima a Polinices, que ara és el seu enemic. </span></span>
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">HICHAM ZARIOUHI</span></span></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: small;">2 BAT D</span></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9030988017974709293.post-7005082303795214192015-02-16T08:46:00.003-08:002015-02-16T08:46:53.921-08:00<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">"Al capdavall, la mort no és res, la mort dels
altres, s'entén. La de l'esclau serà ràpida, de segur: pel camí els guardes
s'entretindran, com diuen que és costum, a estossinar-lo o a lapidar-lo. Ningú
no contemplarà la d'Antígona, quan a la fosca les hores la vagin despullant a
poc a poc de la força del seu determini i n'esborrin a la consciència els
complexos motius, El seu suplici és, per massa llarg, molt impolític, i
convindria a Creont de decretar un notori mitjà d'abreujar-lo, encara que
sovint les pitjor crueltats no alteren la nostra indiferècia i ens transbalsa,
en canvi, una tonada estúpida. On trobaríem un home complet? El que és només
intel·ligent no és ni tan sols intel·ligent, i la més sòlida raó és ineficaç
contra el mal més lleu. Qui sap si els plors dels homes únicament serveixen per
mantenir sense mudança l'impassible somriure dels déus. Tot retorna i llisca de
seguida i no deixa solc, i què hi ha rera les brillants paraules sinó una
cadena de fets buits sense sentit?"</span></i><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="right" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">Antígona, </span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">Salvador Espriu (1967)</span><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">En aquest fragment de l'obra <i>Antígona</i> de
Salvador Espriu representa un monòleg d'un personatge anomenat lúcid conseller,
introduït en la versió definitiva de l'obra dramatúrgica l'any 1967.</span><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">Aquest personatge que actua com a conseller del rei
Creont, es caracteritza per ser, com bé indica el seu nom, molt lúcid. En el
seus parlaments, amb molt de seny i enteniment, expressa el seu punt de vista
relativista i distanciat dels fets que han succeït en la obra. Actua com un
mitjà per a narrar l'angoixa de la mort d'Antígona que, al capdavall, no haurà
tingut cap sentit, i reflexiona per arribar a la conclusió de que els homes
només són víctimes d'un destí que els condiciona, en un món ple de persones que
resten impassibles davant les injustícies i on la mor d'una persona no
trasbalsa el més mínim el transcurs de les seves vides. El lúcid conseller
ofereix una visió pessimista d'aquesta situació que, en realitat, és una
metàfora de la duresa del règim dictatorial en l'època de Franco, però que
alhora, hi manté una espurna d'esperança, reflectint així, la visió
d'Espriu. </span><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;"><img src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Lytras_nikiforos_antigone_polynices.jpeg/320px-Lytras_nikiforos_antigone_polynices.jpeg" /></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13.5pt;">Laia Arnau Bas</span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/01195737962421075017noreply@blogger.com0