Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.
(1937)
Aquest poema pertany a l’antologia poètica de Marius Torres Com un foc invisible... (pàgina 49).
He escollit l'última estrofa del poema Febrer perquè conté el vers que dóna nom a l’antologia.
El poema està format per 3 estrofes, anomenades estances, totes de set versos. Pel que fa al nombre de síl·labes alterna versos alexandrins i decasíl·labs. La rima de la última estofa és ABAABBA.
En el poema, Màrius Torres ens descriu com la natura és comença a regenerar durant el mes de Febrer.
Peró a part de que la natura comença a reviure, Màrius Torres també ens afirma que “ara és temps de morir”.
Ariadna Borrell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada