La Laura veu per primera vegada aquella persona vestida de dol, de la qual sap vagament la història. La Beatriu s'acosta humil perquè és la filla d'un <<mal cap>>, encara que ningú no li'n faci mai gens de retret declarat. A la Laura, li fa l'efecte com si veiés una persona abandonada en un desert (...) La Laura s'aixeca per fer-li companyia, perquè no hagi de caminar tan sola entre les mirades de les persones que l'han recollida per caritat.
He escollit aquest fragment, perquè m'agrada com la Laura es compara amb la Beatriu, les dos estan "mrginades" per la societat que les envolta, i estan envoltades de mirades extranyes i desconegudes que no les paren de criticar per qui són. Per això la Laura entèn tant bé a la Beatriu i se l'estima tant.
Irene Esteban, 1r de Bat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada