"Aquella nit, ajaguda al costat dels esbufecs d’en Tomàs, la Laura va comprendre amb claredat la mena de sentiment que alenava en la seva consciència per en Pere: l’amor! Ara sí que sabia què era l’amor autèntic!, tan autèntic, que fins la gent s’adonava que havia arrelat entre les altres arrels de la vida d’ella. Amor maleït de Déu!, flama clandestina, que de tan abrandada fa transparents les consciències i les abandona a la curiositat de la gent maliciosa, que creu rescabalar-se dels pecats propis fent riota dels pecats dels altres."
He escollit aquest fragment de la novel·la perquè la Laura d'una vegada per totes sent que es feli´, encara que no sigui amb el seu marit perquè després de tots el disgustos i els mals moments que ha hagut de passar per fí s'adona que hi ha algú que l'estima de veritat i ella també a ell. Es un troç de la novel·la únic ja que hi ha pocs moments en que la Laura se sent feliç de veritat.
Yaiza Jiménez Yeste
1r BAT B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada