<< Maria:

>> Et responc ara perquè no tinc son. Tots dormen a casa, i és entre aquest silenci quan em trobo més a vora de vosaltres. Per la teva carta veig que encara et duren els dubtes respecte a la meva futura felicitat. Estigues tranquil·la, soc feliç tal com no ho hauria pogut somiar. He entrat en aquesta família amb satisfacció de tots. En Tomàs, cada dia el sento una mica més meu...>>

La Laura s'interromp perquè unes llàgrimes importunes li entelen la visió de les lletres. 

He triat aquest fragment per què decideix mentir a la seva família (cosina i tieta), només per a que siguin feliços, per a que no és preocupin pel seu trasllat a Comarquinal, ja que quan va marxar va prometre que seria feliç tot i l'advertència de la seva cosina Maria. Transmet amor i tendresa, amb molta melancolia acumulada cap a les familiars que ha deixat a Barcelona. 

Helena Nualart Puig 1r BAT B