-M'ha dit en Tomàs que no havia estat gaire bona, Laura!...
Sent com aquests mots li passen orelles endins,amb aquell so greu, tan natural, que la fa estremir de fred i de goig com si fos una carícia.
Respon una insignificança que no l'escolten ni ell ni ella. En Pere mira el rostre pansit, senyalat pel sofriment, el llavis dolorosos, els ulls aombrats per l'insomni. Les mirades d'ell i d'ella es troben, es prenen, es besen, es rescabalen de tants dies d'enyorament.
Aquest ha sigut el meu fragment elegit, degut a que m'encanta la segona estrofa quan diu: Les mirades d'ell i d'ella es troben, es prenen, es besen, es rescabalen de tants dies d'enyorament.
Solament amb això sents,et emociones,el vius com si tu estigués mirant aquella persona.
Amb una mirada ja s'en diuen tot ,no necessiten res més que una simple mirada.
Mirada que és goig, alegria,pasiò un per fi l'he vist.
En conclusió podriem dir que aquest fragment defensa aquell dit que diu: "una mirada vale más que mil palabras".
Laura ala cuitat dels Sants.
(Pàgina 220.)
Daniela Serna Giraldo
1 Batxillerat B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada