Creu-me: des d'aleshores tinc llàstima de tothom, i tu me'n fas molta, Laureta!, i d'ençà que m'has contat això, t'estimo molt... molt, i vull ajudar-te, perquè ets bona!... i bonica... perquè com tu no he vist mai cap noia; i si ets bona minyona, cap dona no se't podrà comparar, a Comarquinal, perquè t'ho mereixes tot.

He escollit aquest fragment perquè retracta els aspectes més sòrdids de l'oncle Llibori, que és una de les persones més importants i respectades per Comarquinal, per tant amb això Miquel Llor ens deixa veure les realitats que s'amaguen sota les aparences d'home vell i burgés, que són tan confoses com la boira.

Ada Vernet
1r Bat - B