El meu amic els ha parlat de la meva traça a nedar, de com m’agrada el mar, els ha contat que ja sé anar per sota aigua, a pulmó lliure, i em penso que n’ha fet un gra massa i tot. Però és veritat que el mar m’atreu, fons i tot ara, que sé com van morir l’àvia i les nenes: la culpa, però, no és del mar, és dels homes, dels maleïts turcs. El mar és innocent. Així és que treballaré amb el corallers grecs, faré tot el que calgui.
Aquest fragment pertany a la novel·la Quadern d’Aram, publicada l’any 1997 per Maria Àngel Anglada, pertany a l’època contemporània finals del segle XX, el gènere és narratiu amb estil de prosa poètica.
L’Aram explica al seu amic Iorgos que ja sap nedar, tot gràcies al seu pare que li va ensenyar. Si sent més segur, on ningú pot fer-li mal. L’aigua en aquest fragment simbolitza la vida, els orígens de la cultura mediterrània, per també explica que és on van morir la seva àvia i les seves germanes petits, però ell diu que el mar con va tenir la culpa, sinó els turcs. Té moltes ganes de poder treballar de coraller perquè així estarà sempre sota l’aigua.
Per a referir-se als turcs sempre utilitza adjectius despectius com podem comprovar (maleïts turcs).
El narrador és 1a persona omniscient (Aram), apropa al lectora la història i en el temps que succeeix.
Hi predomina els vers en passat com “ha contat” i present “és”.
Pel que fa als recursos estilístics hi trobem una personificació del mar quan diu “el mar és innocent”, asíndeton.
El vocabulari és depurat i utilitza el registre estàndard, armat de lirisme i de prosa.
També hi ha un camp semàntic del mar, amb paraules com: nedar, aigua, lliure, corallers.
La intenció de l’autora és donar una visió subjectiva de que el Mediterrani és acollidor i que és l’origen de tota la cultura mediterrània.
Andrea PatiñoMancebón 2n BAT D
La fotografia és meva quan vaig a anar fa 1 any a l’Aquari de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada