Quadern d' Aram

El meu amic els ha parlat de la meva traça a nedar, de com m’agrada el mar, els ha contat que ja sé anar per sota aigua, a pulmó lliure, i em penso que n’ha fet un gra massa i tot. Però és veritat que el mar m’atreu, fins i tot ara, que sé com van morir l’àvia i les nenes: la culpa, però, no és del mar, és dels homes, dels maleïts turcs. El mar és innocent. Així és que treballaré amb els corallers grecs, faré tot el que calgui. Justament aniran a Marsella a vendre el corall, m’han explicat, la ciutat on nosaltres viurem!

Aquest fragment, pertany al llibre “Quadern d’Aram”, de l’autora Maria Àngels Anglada. Concretament, es localitza a la pàgina 57. He triat aquest fragment del llibre perquè parla del mar, un aspecte referent en tota l’obra, en el qual m’he sentit identificada ja que el mar és un dels indrets que em fa sentir bé, em fa oblidar els problemes que tinc, i em transmet una pau interior.

 A l’Aram li encanta el mar, es sent protegit, l’atrau malgrat fets que han passat a la seva família, el mar li aporta tranquil·litat, per a ell significa evadir-se dels fets que passen a la superfície i centrar-se en les de sota l’aigua, des de molt petit que neda gràcies al seu pare que li havia ensenyat a bussejar sota del mar i al riu Deguimen.

La imatge és la platja d’una illa de Grècia anomenada Hydra, que vaig visitar aquest estiu amb la meva família, és un lloc molt tranquil, amb una aigua molt clara i amb animals marins per si es vol bussejar i investigar.

Natàlia.